Astronomia des de l'Empordà

Astronomia, fotografia i astrofotografia

Petit homenatge a Carl Sagan

L’astrònom Carl Sagan (Brooklyn, Nova York, 9/10/1934 – Seattle, 20/12/1996) ha estat un dels científics més destacats del passat segle XX. No només per a haver realitzat tasques de primer nivell i d’haver ajudat a avançar la ciència dels anys 70-90, sinó per ser potser el divulgador de la ciència més important dels últims anys (potser de la història m’atreviria a dir). Ell mateix ho deia en aquesta frase:

Després de tot, quan estàs enamorat, vols explicar-ho a tothom. Per això, la idea que els científics no parlin al públic de la ciència em sembla aberrant.

Podria ser molt extens en esmentar la seva vida, els seus èxits i les seves idees innovadores, com adjuntar un disc d’or amb música i un missatge a possibles civilitzacions extraterrestres en cas que trobessin les sondes Voyager, o la seva mítica sèrie de documentals Cosmos, estrenada l’any 1980 i seguida per a milions de persones arreu del món (i reemesa diverses ocasions fins a mitjans dels anys 90), però no ho faré.

Carl Sagan va ser més que una influència per a mi, i van ser justament aquests documentals, Cosmos, que em va marcar de per vida. Primer a principis dels 80, jo essent un marrec, un dia fent zapping en la única televisió que teniem a casa, vaig veure un home amb cara de simpàtic que parlava de les estrelles… m’hi vaig enganxar, llàstima que a casa érem 5 i amb només una tele és difícil… però ja n’hi va haver prou. Jo ja sabia que l’astronomia era cosa meva.

A l’any 1993, en una tarda de primavera, vaig optar per no anar a entrenament d’atletisme perquè amenaçava pluja. Arribo a casa, poso la televisió i veig que comença un documental on es veuen estrelles. Corrents vaig posar el vídeo a grabar i vaig anar a una de les altres televisions de casa perquè ningú em molestés i va tornar a aparèixer aquell home simpàtic. Ni me’n vaig adonar que tornava a sortir el sol d’entre els núvols, vaig tornar a quedar fascinat, era Cosmos, i a més en català. Evidentment no vaig tornar a anar als entrenaments aquell dia de la setmana, llàstima que era un dels últims episodis de la sèria d’un total de 13.

Mica en mica, i anar remenant i estudiant vaig anar sabent més d’aquell home, i em vaig comprar un dels seus llibres, Miles de millones, justament el seu últim llibre abans de morir d’una pulmonia derivada d’una mielodisplasia (malaltia que 5 anys després tindria cura). Des de llavors, a poc a poc, he anat recopilant alguns dels seus llibres, i avui ja arribo a 8 (no són molts, però són difícils de trobar, la majoria estan descatalogats o esgotats), dels quals 7 són en català i 1, Cosmos, en català (vaig preferir la versió catalana sense ilustracions, les imatges ja les tinc a la sèrie!). No descarto comprar-ne algun altre en anglès, però primer intentaré trobar-los tots en castellà. Un company de l’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Girona, l’Alberto Fernàndez (http://cerebrosnolavados.blogspot.com), també porta temps darrera d’aquests llibres, i em va guanyant!

Els que tinc actualment són

  • La diversidad de la ciencia (2006-recull de conferències del 1985)
  • Miles de millones (1997)
  • Un punto azul pálido (1994)
  • Contact o Contacto (1985)
  • Cosmos (1980) editat en català el 2006 per la UB
  • El cerebro de broca (1979)
  • Los dragones del Edén (1977)
  • Vida Inteligente en el Universo (1966)

llibres Carl Sagan

Ara estic a la caça i captura dels que em falten, i aniran caient segur. De moment, i que jo sàpiga, són:

  • El mundo y sus demonios (1996)
  • Sombras de antepasados olvidados (1993)
  • El invierno nuclear (1990)
  • El cometa (1985)
  • El Frío y las Tinieblas (Coautor) (1984)
  • Murmullos de la Tierra (1978)
  • Comunicación con Inteligencias Extraterrestres (1973)

Seguirem buscant.

Un nou halo solar

Perquè es produeixi un halo solar cal bàsicament un sol factor, i és que hi hagi la humitat concreta en la posició concreta.

Un halo es produeix pel reflexe dels cristalls de gel suspesos a l’atmosfera, sobretot en núvols alts del tipus cirros. Aquests cristalls tenen forma hexagonal, i reflexen la llum al voltant del sol. Donada la forma del cristall, sempre es produeixen a 22º del sol, tot i que també el pot produir a 46º.

Aquest halo es va poder veure ahir al migdia, i la foto està feta des de Torroella de Montgrí amb una òptica ull de peix.

Halo solar

Curs de fotografia

Durant els mesos d’abril i maig estic assistint a un curs de fotografia. D’entre les activitats, hi ha hagut dues sortides molt interessants i divertides amb els grups de Palamós, Mont-ras i Sant Feliu. La primera es va fer el 9 d’abril a s’Alguer i Palamós, mentre que la segona va ser el divendres 16 d’abril a s’Agaró de nit per a fer fotografia nocturna. Tot i que les jornades han servit per a trobar un petit problema a la meva càmera (em vira els colors cap a una tonalitat més aviat groga), s’han pogut obtenir algunes fotos molt interessants que podeu trobar a l’apartat Fotografia artística.

Curs de fotografia 2010

Barca a s'Alguer

S'Alguer

Glorieta de s'Agaró

Altocúmuls

Els altocúmuls són núvols mitjans d’entre 2,4 i 6 km d’altura. Avisen de l’arribada d’un front fred, i sembla que es compleix, almenys en quant a activitat. Aquesta foto és del dia 14 d’abril, i el 15 estava ben tapat i fins i tot va caure alguna gota.

Altocúmuls

La foto està feta amb l’ull de peix i mostra una diagonal de 180º centrada a l’oest. La imatge a més va ser publicada al programa Espai terra de TV3 e, l’apartat de fotografies dels espectadors.

La conjunció mercuri – venus a la premsa

La premsa s’ha fet ressò de la conjunció entre els planetes mercuri i venus del passat diumenge, una efemèride poc habitual.

El Periódico de Catalunya en la seva edició digital destaca “Venus i Mercuri es mostren junts aquests dies“. La curiositat no és que el text és el mateix en les edicions en català i castellà i fins i tot al Diario de Córdoba.

Venus i Mercuri es mostren junts aquests dies

Al Diari de Girona hi consta com a part privilegiada a la Foto del dia també a l’edició del 6 d’abril.

Venus i Mercuri, sempre tant distants passen la nit junts

També ha sortit publicada a l’Espai terra de TV3 de l’edició del 6 d’abril.

Dues imatges de Barcelona

Una visita fugaç (de 24h) a Barcelona m’hga deixat un molt bon gust de boca i moltíssimes fotografies, com era d’esperar. Dues d’elles, tenen un especial interès. Per una banda una nova aplicació de la tècnica coneguda com HDR, combinant 3 imatges de 0.5, 2 i 8 segons d’exposició amb el programa Photomatix Pro3 i el recentment adquirit ull de peix Falcon 8mm.

Fonts de Montjuïc HDR

Amb la mateixa òptica, un primer pla de l’escultura a l’anella olímpica, que simbolitza un atleta al que li estan posant una medalla a contrallum. De nou, es nota la nitidesa d’aquest ull de peix de baix cost.

Torre Calatrava de Montjuïc

Conjunció Venus – Mercuri

Avui es podia veure al vespre dos punts brillants a l’oest, després de la posta de sol. Eren Venus i Mercuri.

Avui era el dia en que es podien veure més junts, mentre Mercuri guanya alçada i Venus va minvant al cel. El millor dia per a veure mercuri serà el dia 8 d’abril quan estarà a la màxima distància del sol (19,35º) però avui era el dia que es podien veure més junts.

La foto ha estat feta des de la plaça Espanya de Barcelona. No ha estat gens difícil de veure, tot i que la brillantor d’algunes estrelles com Sirius feia dubtar.

Sens dubte, la millor ocasió de veure els dos planetes interiors ben junts.

Conjunció Venus - Mercuri

Pluja, tempesta i arc de Sant Martí

Aquesta setmana santa plujosa ha donat molt de si, però ha acabat bastant bé meteorològicament parlant, almenys pels que ens agrada la varietat! Aquesta tarda camí de Barcelona, una tempesta realment forta ha sorprès la majoria dels conductors, amb llamps i trons inclosos.

Un cop a destí, una ullada de sol ha estat suficient per a fer aparèixer un arc de Sant Martí, ràpid això si, perquè amb pocs minuts no ha deixat rastre. Almenys m’ha donat temps a baixar i fer-ne algunes fotos des del carrer Mistral amb Vilamarí.

Tempesta gironina

Efemèrides abril 2010

2010:04:06 11:40 Quart minvant
2010:04:09 01:20 Mercuri màxima elongació a l’est (19.35 °)
2010:04:09 05:14 La lluna en l’apogeu (404.998 km)
2010:04:11 19:15  La Lluna en conjunció amb Júpiter, 5.48 ° N de Júpiter
2010:04:14 14:33 Lluna nova
2010:04:15 23:57 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 1.43 ° N de Mercuri
2010:04:16 12:42 la Lluna en conjunció amb Venus, 4.00 ° N de Venus
2010:04:21 20:21 Quart creixent
2010:04:22 09:19 la Lluna en conjunció amb Mart, 4.37 ° S de Mart
2010:04:24 22:59 La lluna al perigeu (367.087 km)
2010:04:25 20:22 la Lluna en conjunció amb Saturn, 7.39 ° S de Saturn
2010:04:28 14:23 Lluna plena
2010:04:28 18:40 Mercuri en conjunció inferior

Extret de astrored.org