Petit homenatge a Carl Sagan
L’astrònom Carl Sagan (Brooklyn, Nova York, 9/10/1934 – Seattle, 20/12/1996) ha estat un dels científics més destacats del passat segle XX. No només per a haver realitzat tasques de primer nivell i d’haver ajudat a avançar la ciència dels anys 70-90, sinó per ser potser el divulgador de la ciència més important dels últims anys (potser de la història m’atreviria a dir). Ell mateix ho deia en aquesta frase:
Després de tot, quan estàs enamorat, vols explicar-ho a tothom. Per això, la idea que els científics no parlin al públic de la ciència em sembla aberrant.
Podria ser molt extens en esmentar la seva vida, els seus èxits i les seves idees innovadores, com adjuntar un disc d’or amb música i un missatge a possibles civilitzacions extraterrestres en cas que trobessin les sondes Voyager, o la seva mítica sèrie de documentals Cosmos, estrenada l’any 1980 i seguida per a milions de persones arreu del món (i reemesa diverses ocasions fins a mitjans dels anys 90), però no ho faré.
Carl Sagan va ser més que una influència per a mi, i van ser justament aquests documentals, Cosmos, que em va marcar de per vida. Primer a principis dels 80, jo essent un marrec, un dia fent zapping en la única televisió que teniem a casa, vaig veure un home amb cara de simpàtic que parlava de les estrelles… m’hi vaig enganxar, llàstima que a casa érem 5 i amb només una tele és difícil… però ja n’hi va haver prou. Jo ja sabia que l’astronomia era cosa meva.
A l’any 1993, en una tarda de primavera, vaig optar per no anar a entrenament d’atletisme perquè amenaçava pluja. Arribo a casa, poso la televisió i veig que comença un documental on es veuen estrelles. Corrents vaig posar el vídeo a grabar i vaig anar a una de les altres televisions de casa perquè ningú em molestés i va tornar a aparèixer aquell home simpàtic. Ni me’n vaig adonar que tornava a sortir el sol d’entre els núvols, vaig tornar a quedar fascinat, era Cosmos, i a més en català. Evidentment no vaig tornar a anar als entrenaments aquell dia de la setmana, llàstima que era un dels últims episodis de la sèria d’un total de 13.
Mica en mica, i anar remenant i estudiant vaig anar sabent més d’aquell home, i em vaig comprar un dels seus llibres, Miles de millones, justament el seu últim llibre abans de morir d’una pulmonia derivada d’una mielodisplasia (malaltia que 5 anys després tindria cura). Des de llavors, a poc a poc, he anat recopilant alguns dels seus llibres, i avui ja arribo a 8 (no són molts, però són difícils de trobar, la majoria estan descatalogats o esgotats), dels quals 7 són en català i 1, Cosmos, en català (vaig preferir la versió catalana sense ilustracions, les imatges ja les tinc a la sèrie!). No descarto comprar-ne algun altre en anglès, però primer intentaré trobar-los tots en castellà. Un company de l’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Girona, l’Alberto Fernàndez (http://cerebrosnolavados.blogspot.com), també porta temps darrera d’aquests llibres, i em va guanyant!
Els que tinc actualment són
- La diversidad de la ciencia (2006-recull de conferències del 1985)
- Miles de millones (1997)
- Un punto azul pálido (1994)
- Contact o Contacto (1985)
- Cosmos (1980) editat en català el 2006 per la UB
- El cerebro de broca (1979)
- Los dragones del Edén (1977)
- Vida Inteligente en el Universo (1966)
Ara estic a la caça i captura dels que em falten, i aniran caient segur. De moment, i que jo sàpiga, són:
- El mundo y sus demonios (1996)
- Sombras de antepasados olvidados (1993)
- El invierno nuclear (1990)
- El cometa (1985)
- El Frío y las Tinieblas (Coautor) (1984)
- Murmullos de la Tierra (1978)
- Comunicación con Inteligencias Extraterrestres (1973)
Seguirem buscant.
