Astronomia des de l'Empordà

Els propers dies podrem veure en direcció oest, just després de la posta de sol una alineació gens habitual entre els planetes Saturn, Mart, Venus i Mercuri, i entre mig d’ells, l’estrella Regulus, la més brillant de la constel·lació del lleó. I a més l’espectacle arriba al seu punt culminant el 12 i 13 d’agost, quan la Lluna creixent s’uneix a ells per a una reunió a la posta de sol d’una bellesa sorprenent.

De moment us adjunto aquesta imatge de Jia Hao, de Java, Indonèsia.

I els mapes celestes pels propers dies, recordeu, en direcció oest just després de la posta de sol. No us ho perdeu!

Juliol 26, 27, 28, 29, 30, 31

Agost 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Font: http://www.spaceweather.com/

El proper dissabte 31 de juliol se celebra el XI Aniversari de l’Agrupació Astronòmica de Girona, abans coneguda com Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Girona, al Mas Roig II de Llagostera. El plànning de la jornada serà el següent

• 22:15 Caminada nocturna des de Plaça Catalunya fins al Mas Roig II, trobada al Casino
• 22:30 Presentació de l’observatori astronòmic Mas Roig II
• 22:45 Projecció de la pel•lícula documental “Home” (120’), de Yann Arthus-Bertrand
• 00:45 Observació amb telescopis

Es servirà coca i cava a tothom. L’acte és gratuït.

Teniu més informació a www.astrogirona.com.

Ens hi veiem!

Més de 100 planetes que tenen una mida similar a la Terra han estat descoberts en només les últimes setmanes, s’ha anunciat.

El descobriment va ser fet pel telescopi espacial Kepler, que ha estat explorant els cels a la recerca de planetes que estan orbitant al voltant d’estrelles des que va ser llançat el gener de l’any passat.

El descobriment planteja la temptadora possibilitat que no podem estar sols a l’Univers.

Els científics ara creuen que és probable que hi hagi al voltant de 100 milions de planetes a la Via Làctia que alberguen exactament les condicions adequades per a la vida. I esperen ser capaços d’identificar al voltant del 60 d’aquests planetes habitables semblants a la Terra en els pròxims dos anys.

L’astrònom Dimitar Sasselov va dir en una conferència que un telescopi espacial ha descobert 140 planetes diferents que estan al voltant de la mateixa mida que la Terra.

Descriure l’avanç notable com que compleixen amb els somnis de Copèrnic.

Kepler troba les gairebé impreceptibles disminucions de brillantor d’una estrella quan un planeta passa pel seu davant (conegut com a trànsit).

Llegir-ne més: http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-1296841/More-100-Earth-like-planets-just-past-weeks.html

Un altra any s’ha celebrat a Martos (Jaén) els dies 10 i 11 de juliol la que potser és la més important de les trobades d’aficionats a l’astronomia d’Espanya, es tracta d’Astromartos (www.astromartos.com). En aquesta ocasió, no ha estat possible fer una expsdició-viatje de llarg recorregut com en els anys anterios amb en Marc Heras, sinó que hem optat per a fer una escapada de cap de setmana. Una altra novetat ha estat que hem doblat el nombre d’assistents de la província de Girona, els expedicionaris de l’Agrupació Astronòmica de Girona hem estat jo mateix, en Marc Heras i la Roser Oliveres.

Seguint la tradició, vam arribar a Martos el divendres a la tarda-vespre per a fer la visita de rigor als organitzadors sota un sol encara de justícia i uns 36ºC. Com cada any, el bon rotllo es va fer notar des del primer moment (tot i aquest any anaven amb una mica de retard…), però a la posta de sol, una tarresseta i la companyia d’unes “cañas y tapas” i la reunió de la resta de personal que va arribar el divendres va fer que l’ambient anés millorant per moments com demostra aquesta foto que ens van fer quan ja portàvem unes rondes…

El dissabte pel matí tot va seguir el protocol: acreditació i observació solar sota un sol ardent (enguany no vam poder comtar amb la presència i telescopi de Jesús Carmona, a qui des d’aquí vull enviar una abraçada) per a donar pas a la presentació de l’acte i la primera xerrada, que com cada any tenen un nivell excel·lent: “Esa cosa llamada ciencia” a càrrec de Inés Rodríguez Hidalgo, directora de la Fundación museo de la ciencia de Valladolid.

El tradicional (m’estic repetint amb els adjectius) dinar de germanor com cada any excel·lent en quant a quantitat i qualitat va donar pas a les xerrades de la tarda:  “Influencia del entorno en la evolución de las galaxias” a càrrec de Dr. Jorge Iglesias, ex-director de l’Observatorio de Sierra Nevada (OSN) i astrofísic de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA), i “Calar alto: el cielo de Europa“ per Dr. Santos Pedraz, coordinador del grup d’Astronomia del Centro Astronómico Hispano Alemán de Calar Alto (CAHA, Almería).

L’observació nocturna no va deixar indiferent a ningú; potser ha estat l’any dels 4 que hi he anat que hi havia menys telescopis, però un cel excel·lent i molt bon material va fer que podéssim gaudir del cel estiuenc: la nebuloses M27, l’anell M57 , la trífida M20, M17 i saturn entre d’altres.

El diumenge al matí no vam poder assistir a la ponència de comiat ja que el nostre vol sortia de Màlaga al migdia.

Com cada any, i seguint mab la tradició, un ambient extraordinariament agradable ha estat la tònica d’enguany d’aquesta edició d’astromartos. No puc més que felicitar l’organització i saludar a tots els asistents d’aquesta edició. Molts segur que repetiran el proper any. Jo segur que si.

• Astromartos 2010 a Flickr

Una estrella amb una massa 320 vegades superior al nostre Sol quan va néixer, ha estat descoberta en el profund camp de la nebulosa de la Taràntula a la Gran Núvol de Magallanes, contrarestant les teories de com poden ser les estrelles més monstruoses.

Un grup d’astrònoms liderat pel professor de l’universitat de Sheffield Paul Crowther va fer servir el telescopi Very Large Observatory de l’Observatori Europeu Astral a Xile, a més de dades d’arxiu del Telescopi Espacial Hubble, per a mesurar les estrelles més grans en dos cúmuls d’estrelles joves: una dins de la regió de formació estel·lar NGC 3603 que és de 22.000 anys llum de distància al cel de l’hemisferi sud, i RMC 136a a la Nebulosa de la Taràntula, que es troba a 165.000 anys llum de distància i també en l’hemisferi sud. Per exemple, els components d’un sistema estelar doble a NGC 3603, col.lectivament denominades A1, s’han mesurat que tenen 120 i 92 masses solars respectivament (que havien estat prèviament mesurat en 114 i 84 masses solars pels astrònoms de la Universitat de Montreal el 2007). Aquests dos gegants orbiten entre si cada 3,77 dies, i d’acord amb els models que descriuen l’evolució d’estrelles massives estan perdent massa a un ritme ràpid, ja que va néixer amb masses de 148 i 106 vegades la massa del sol. Però això és res comparat amb una estrella a RMC 136a , designada R 136a1, que té una massa de 265 masses solars i hauria tingut més de 320 masses solars quan va néixer, fa un milió d’anys més o menys.

(més…)

A l’estiu el cel s’omple de nebuloses. Sembla un comentari una mica esotèric, però no s’aparta de la realitat.

Després d’un principi d’any molt dolent en quant a meteorologia astrofotogràfica (és a dir, que pel mal temps a penes he pogut fer cap fotografia astronòmica), l’estiu és una època en que les constel·lacions que podem veure des del nostre emisferi tenen en comú moltes nebuloses, tant d’emissió com planetàries. En el que va de mes, ja n’he fetes 3, i avui presento una que ja havia fotografiat però que li tenia ganes.

Es tracta de la nebulosa NGC 6888, també coneguda com la nebulosa crescent o Caldwell 27. Es tracta d’una nebulosa que  ha agafat la seva forma a partir de l’estrella que té al centre, Wolf-Rayet HD 192163 (WR 136) a partir de la pressió del seu vent solar. Es troba a més en una zona del centre de la constel·lació del cigne plena d’estrelles i altres nebuloses.

Ara em queda (de moment) un parell de nebuloses més que aniré afegint els propers dies. Aprofiteu per agafar prismàtics i donar un cop d’ull, aquests dies el cel està de meravella!

• Observatori Can Duran (Palamós) – 04/07/2010.
• Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
• Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
• Orion Starshoot Pro. 11 x 600 ” = 1:50h d’exposició
• Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Fa unes setmanes va contactar amb mi el diari El Punt per a fer un reportatge de les agrupacions astronòmiques de Girona. Avui han publicat aquest article on s’explica en detall les 4 entitats de caire astronòmic actuals a la província: l’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Girona (ara Agrupació Astronòmica de Girona), Astrobanyoles – agrupació d’astronomia i ciència del Pla de l’Estany, l’Agrupació Astronòmica de la Garrotxa i la Societat Astronòmica de Figueres.

En teniu els enllaços a la següent direcció:

• Afició per l’univers
• El telescopi C-14 tindrà un lloc al nou observatori de Llagostera

També teniu les pàgines 6 i 7 del diari d’avui amb el reportatges originals publicats avui 19/07/2010.

Per cert, que surto a la foto de la nostra agrupació

Tot i algunes petites errades, cal agraïr l’esforç i la dedicació del personal del diari, sobretot a la Núria Roura la seva tasca per elaborar aquests articles.

Aquestes nits es produeix al cel del capvespre una reunió planetària. De fet és més exactament una alineació. Els dies 14, 15 i 16 es pot veure com la lluna recorre l’espai que ocupen 3 planetes: Venus, Mart i Saturn. Avui dijous 15 de juliol la lluna estava al punt mig dels tres, sota mart en aquesta alineació que perdurarà encara uns dies més.

A simple viste són perfectament visibles després de la posta de sol, el més brillant, Venus, és el que es pon primer, mentre que Mart amb el seu color vermell característic és el segon. Si seguim la línia, un cop passat Saturn i ja a més distància, arribarem a Spica, l’estrella més brillant de la constel·lació de Verge.

Un bon espectacle pel que no es necessiten eines especials per a gaudir-ne, només els nostres ulls!

La foto que us adjunto està feta apuntant a la badia de Palamós. Es tracta d’una sola exposició de 2 segons a 400ASA. He usat una Canon EOS 400D amb òptica Canon IS 18-200@28 f/4.

A vegades durant la nit apareixen llums inexplicades, alguns podrien dir que són objectes voladors no identificats (OVNI), i efectivament, fins que no sabem que és, es tracta d’un OVNI, és a dir, quelcom que vola i que no sabem que és.

Hi ha vegades que si podem saber que és, i normalment són satèl·lits artificials. El més conegut és l’estació espacial internacional (ISS en anglès), però a vegades n’hi ha uns que encara es veuen més. Es tracta dels satèl·lits Iridium.

Iridium és el nom d’una constel lació de 66 satèl·lits de comunicacions que giren al voltant de la Terra en 6 òrbites baixes, cadascuna d’elles consta de 11 satèl·lits equidistants entre si. Aquesta constel·lació va ser dissenyada per Motorola per proveir serveis de Telefonia Satel·lital Mòbil (TSM) amb cobertura global, és a dir, que una persona al mig del desert o perdut per l’oceà tingués cobertura. Aquesta idea genial va durar exactament 8 mesos i 12 dies fins que el 13 d’agost de 1999 el projecte va entrar en fallida pel seu elevat cost. El 2001 va decidir fer-se’n càrrec els serveis militars dels Estats Units i actualment és un servei militar que permet trucar, enviar missatges i fins i tot e-mails des de qualsevol lloc del món, si és que es disposa d’un terminal Iridium (a partir de 1.500$ i fins a 6.000$). Actualment es considera que arreu del món hi ha uns 300.000 terminals Iridium.

I com afecta això al món fotogràfic? Doncs a vegades aquests satèl·lits tenen unes orientacions que depenent de on estem al nostre planeta, emet un reflexe amb els seus panells solars que es pot veure a simple vista, arribant en alguns casos a magnitud -8 (les estrelles més brillants tenen magnitud entre -1 i 0, mentre que venus, el planeta més brillant pot arribar a -4). Avui ha estat un dels casos, i des de Palamós es podia veure el Iridium 45 amb una magnitud de -7.

Visualment és molt espectacular, és un petit puntet que apareix de cop i comença a brillar amb intensitat, per anar-se apagant igual que ha aparegut. Tot el procés tarda uns 10-15 segons. I en fotografia, així queda:

Podeu seguir els iridium visibles a través del web www.heavens-above.com, seleccionant la vostra ubicació geogràfica, amb previsions de fins a 7 dies. Recomanat

Tal i com explicava en articles anteriors (Dues imatges de Barcelona, Forn solar d’Odeillo), la tècnica fotogràfica HDR consisteix en agafar 3 imatges amb diferent exposició i agrupar-les en una de sola, aconseguint que no hi hagi zones cremades o massa fosques (sense detall).

És un procés que cada vegada m’agrada (i domino) més, ja que s’aconsegueixen uns contrastos molt forts i un ressalt de detalls interessant. Tot i que a la xarxa hi ha diversos programes que permeten fer aquest procés (com el Photoshop) a mi m’agrada més el Photomatix. És molt automàtic i els resultats solen ser excel·lents a la primera, tot i que un breu repàs amb Photoshop també és recomanable. Us mostro un nou video-tutorial on explico com fer servir aquesta tècnica.

Generación de imágenes en HDR from Francesc Pruneda on Vimeo.

Descarga directa

Podeu accedir a la galeria fent click al menú Fotografia -> HDR.