Astronomia des de l'Empordà

Astronomia, fotografia i astrofotografia

Temporal a la Costa Brava

Aquests dies estan essent realment actius meteorològicament parlant. Tot i que al Baix Empordà la pluja no ha estat tant continuada com deien les previsions, si que hi ha hagut cops intensos, i avui sobretot, temporal de mar. Aquest matí he aprofitat per fer una visita a una de les platjes del litoral de Palafrugell que m’es m’agraden, tot i que avui, de cala, en quedava ben poc: el Golfet.

Realment les onades han anat in crescendo, fins el punt que un servidor ha quedat remullat. De totes maneres, el camí de ronda, ben senyalitzat, no oferia perill per l’observador.  Per a finalitzar la ronda fotogràfica, un parheli s’ha fet relativament visible. Aquí en teniu una mostra.

Primera imatge del cometa 103P/Hartley

Fa  unes hores publicava que es començava a veure un cometa, el 103P/Hartley. Actualment està a la constel·lació de Cassiopeia, visible cap al nord, amb magnitud 5,8. Això el faria visible en cels molt foscos. Avui la nit no és de les millors (de fet és bastant poc transparent), però ha valgut la pena.

El cometa es presenta amb el característic color verd i a un tamany realment generós, serà un tema a fotografiar sovint els propers dies, sobretot cap al 20 d’octubre, que serà la millor data.

Cometa 103P/Hartley

01/10/2010 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura Losmandy G11.
Orion Starshoot Pro. 20 x 150 ” = 50 min d’exposició.
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

EDITAT 04/10/10: Avui ha aparegut aquesta foto a la secció de fotografies del programa Espai terra de TV3. http://www.tv3.cat/videos/511149

Cometa a la vista

El cometa verdós 103P/Hartley s’està acostant a la terra per a una trobada el proper 20 d’octubre. Actualment, el cometa està només a uns 11 milions de km i pot ser visible a ull nu des de cels molt foscos. Ja es pot veure bé a través de telescopis d’aficionat, com el de l’italià Toni Scarmato, que va fer aquesta foto el passat 29 de setembre a través d’un telescopi de 25cm de diàmetre.

103P/Hartley

103P/Hartley

Va capturar aquest cometa passant pel costat de lambda Cassiopeia, estrella de magnitud 6. “En uns prismàtics de 7×50, el cometa es veu difús io molt gran”, diu Scarmato. “Estimo la seva mida al voltant de 20 minuts d’arc i la brillantor amb una magnitud de 7,5″.

Dues setmanes després que el cometa Hartley tingui la seva trobada amb la Terra, la NASA tindrà la seva. La sonda EPOXI (anteriorment coneguda com Deep Impact) és a tota velocitat cap el cometa Hartley ara, i el 4 de novembre volarà a 435 milles del nucli actiu de gel del cometa. La trobada serà la cinquena en la història que una nau espacial ha estat suficientment a prop del nucli del cometa.

Fins llavors, els astrònoms aficionats poden controlar l’estel mentre es deplaça a través de la constel lació de Cassiopeia en el cel a partir del capvespre. A través de la web d’Sky and Telescope podreu seguir el cometa mentre passa per una gran varietat d’estrelles i objectes de cel profund, que ofereix moltes possibilitats per a realitzar bones i originals fotografies a les properes nits. Caldrà estar atent!

Hartley per Cassiopeia

Hartley per Cassiopeia

Extret de http://www.spaceweather.com/

Descobert el planeta extrasolar més semblant a la Terra

Gliese 581 g és un planeta del sistema Gliese 581, situada a 20 anys llum de la Terra, a la constel.lació de Balança. Va ser descobert el setembre de 2010 i es creu que és el planeta més semblant a la Terra descobert fins ara. El planeta va ser detectat mitjançant mesures de la velocitat radial combinant 11 anys de dades de l’instrument Hires del telescopi Keck 1 i l’instrument HARPS del telescopi de 3,6 metres d’ ESO al Observatori de La Silla.

Planeta Gliese 581G

Planeta Gliese 581G

El planeta és prop de la meitat de la zona habitable de la seva estrella mare, i la presència d’aigua líquida es considera una forta possibilitat. El descobriment de Gliese 581 g es va anunciar a finals de setembre d’enguany, i es creu que és el planeta més semblant a la Terra, i el millor exoplaneta candidat potencialment d’albergar vida trobat fins ara.

El planeta va ser detectat per un equip d’astrònoms en el programa de recerca d’exoplanetes de Lick-Carnegie, dirigit per l’investigador Steven Vogt, professor d’astronomia i astrofísica a la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, i el co-investigador Paul Butler de l’Institut Carnegie de Washington. El planeta es creu que té una massa d’entre tres a quatre vegades més gran que la de la Terra i un període orbital (el temps que tarda en donar una volta al seu sol) d’una mica menys de 37 dies.

L’equip de Steven Vogt, va adoptar de manera no oficial el nom de “Zarmina” per al planeta, en honor de l’esposa de Steven Vogt. El descobriment d’un planeta habitable tan d’hora en la recerca d’exoplanetes, després que els científics hagin supervisat un nombre relativament petit d’estrelles per a aquest fi, podria significar que aquest tipus de planetes estan molt més distribuïts del que s’havia cregut. Vogt creu ara que la relació de sistemes amb planetes habitables és del 10% -20%.

ExSistemes solars a escalaisteixen altres planetes entre Gliese 581 g i la seva estrella mare, Gliese 581 g té una mida correcte i està a la distància correcta per a tenir la possibilitat de tenir vida (està molt més aprop de la seva estrella que nosaltres del nostre sol, però la seva estrella mare és molt menys brillant). El planeta tarda el mateix en girar sobre sí mateix que en donar una volta al voltant de la seva estrella, per tant, sempre hi ha una cara il·luminada, i una altra a les fosques. Els investigadors han estimat que la temperatura de la superfície del planeta entre les mitjanes de -31 a -12 graus Celsius, que van des una calor ardent al costat de la llum a la congelació de fred en el costat fosc però té una nova particularitat. La millor zona seria la del terminador (la zona entre el costat brillant i el costat fosc), ja que les temperatures serien més moderades. La seva massa indica que és probable que sigui un planeta rocós amb una superfície definida i que té la gravetat suficient per retenir una atmosfera.