Gliese 581 g és un planeta del sistema Gliese 581, situada a 20 anys llum de la Terra, a la constel.lació de Balança. Va ser descobert el setembre de 2010 i es creu que és el planeta més semblant a la Terra descobert fins ara. El planeta va ser detectat mitjançant mesures de la velocitat radial combinant 11 anys de dades de l’instrument Hires del telescopi Keck 1 i l’instrument HARPS del telescopi de 3,6 metres d’ ESO al Observatori de La Silla.
Planeta Gliese 581G
El planeta és prop de la meitat de la zona habitable de la seva estrella mare, i la presència d’aigua líquida es considera una forta possibilitat. El descobriment de Gliese 581 g es va anunciar a finals de setembre d’enguany, i es creu que és el planeta més semblant a la Terra, i el millor exoplaneta candidat potencialment d’albergar vida trobat fins ara.
El planeta va ser detectat per un equip d’astrònoms en el programa de recerca d’exoplanetes de Lick-Carnegie, dirigit per l’investigador Steven Vogt, professor d’astronomia i astrofísica a la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, i el co-investigador Paul Butler de l’Institut Carnegie de Washington. El planeta es creu que té una massa d’entre tres a quatre vegades més gran que la de la Terra i un període orbital (el temps que tarda en donar una volta al seu sol) d’una mica menys de 37 dies.
L’equip de Steven Vogt, va adoptar de manera no oficial el nom de “Zarmina” per al planeta, en honor de l’esposa de Steven Vogt. El descobriment d’un planeta habitable tan d’hora en la recerca d’exoplanetes, després que els científics hagin supervisat un nombre relativament petit d’estrelles per a aquest fi, podria significar que aquest tipus de planetes estan molt més distribuïts del que s’havia cregut. Vogt creu ara que la relació de sistemes amb planetes habitables és del 10% -20%.
Ex
isteixen altres planetes entre Gliese 581 g i la seva estrella mare, Gliese 581 g té una mida correcte i està a la distància correcta per a tenir la possibilitat de tenir vida (està molt més aprop de la seva estrella que nosaltres del nostre sol, però la seva estrella mare és molt menys brillant). El planeta tarda el mateix en girar sobre sí mateix que en donar una volta al voltant de la seva estrella, per tant, sempre hi ha una cara il·luminada, i una altra a les fosques. Els investigadors han estimat que la temperatura de la superfície del planeta entre les mitjanes de -31 a -12 graus Celsius, que van des una calor ardent al costat de la llum a la congelació de fred en el costat fosc però té una nova particularitat. La millor zona seria la del terminador (la zona entre el costat brillant i el costat fosc), ja que les temperatures serien més moderades. La seva massa indica que és probable que sigui un planeta rocós amb una superfície definida i que té la gravetat suficient per retenir una atmosfera.
