Astronomia des de l'Empordà

D’entre les nebuloses d’aquesta època de l’any, una de les més vistoses (amb els respectes de la Nebulosa d’Orió M42) és la nebulosa Califòrnia, coneguda com NGC 1499. No és que sigui molt brillant, però es veu en fotografies de gran camp com una pinzellada vermella en el fons negre del cel, cosa que la fa especialment espectacular. Visualment només és visible en nits realment molt fosques.

Es tracta d’una nebulosa d’emissió situada a la constel·lació de Perseu a uns 1.000 anys llum de distància, fàcilment localitzable entre les estrelles Menkib (la que apareix a la part inferior de la foto) i Epsilon.

18/10/2010 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura Losmandy G11.
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot Autoguider.
Orion Starshoot Pro.  9 x 500 ” = 75min.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Les Leònides són una pluja de meteors que es produeix cada any gràcies a que el nostre planeta creua una zona de l’espai per on passa el cometa 55P/Temple-Tuttle. L’últim pas va ser el 1998, pruoduint una tempesta el nobembre del 1999. De totes maneres, l’activitat d’aquesta pluja d’estrelles és molt variant any rera any.

Entre el 10 i el 21 de novembre es produeix aquesta pluja aconseguint el seu màxim el dia 17 del mes. Tot i que l’activitat prevista és de 10-15 meteors/hora en el màxim, treballs del teòric Mikhail Maslov preveuen taxes de 20 meteors hora (el que es coneix com THZ, taxa  horària zenital) el dia 17 a les 15:00 TU (les 16:00 hora local), fent que les millors zones per observar-ho sigui tota la zona del Pacífic.

La lluna creixent no s’amagarà fins les 2-3h aprox., fent que les hores ideals per a observar sigui des de les 3:00 fins l’alba, a mesura que el radiant (el lloc d’on sembla que vinguin els meteors) vagi guanyant alçada.

Així doncs, queda abrigar-se i estar atent, sobretot les nits del 16-17 i del 17-18. No cal cap material d’observació, simplement poseu-vos còmodes i intentar vigilar tot el cel, la propera leònida pot aparèixer en qualsevol lloc!

Font: IMO.

NGC 891 és una galàxia espiral situada al voltant de 32 milions d’anys llum de la nostra galàxia, la Via Làctia, a la constel·lació d’Andròmeda, i és de les famoses per ser juntament amb d’altres com NGC 4565 i NGC 5907 un els millors exemples de galàxia espiral vista de cantell que es poden veure amb telescopis d’aficionat.

27/10/2010 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS.  Muntura Losmandy G11.
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot Autoguider.
Orion Starshoot Pro.  18 x 300 ” = 1:30h.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Aquesta galàxia és molt fàcil de localitzar ja que té una magnitud molt assequible amb qualsevol telescopi. Cal localitzar la constel·lació d’Andròmeda i resseguir-ne la forma en direcció a Perseu uns 5º. Té una magnitud 10.8, relativament fosca, però gràcies al punt de vista que en tenim, aquesta llum ens arriba molt concentrada.

Aquesta galàxia ja la vaig fotografiar el 2007, però ha estat una bona oportunitat per a millorar els resultats.

Carl Sagan

Ho he comentat en diverses ocasions en aquesta web, però mai em canso de parlar-ne. Carl Sagan ha estat, és i segueix essent un referent per a diverses generacions. No només com a científic, astrònom, sinó com a divulgador, com a pioner en fer entendre que el públic general ha de tenir coneixements de ciència, com ell mateix deia

Després de tot, quan estàs enamorat, vols explicar-ho a tot el món. Per això, la idea que els científics no parlin al públic de la ciència em sembla aberrant.

I va ser quan vaig veure el blog del company Alberto Fernàndez amb la seva també admiració per Carl Sagan quan em vaig decidir a aconseguir tots els llibres que havia editat en castellà (i català!). Avui per fi ho he aconseguit. I a més de forma especial! Avui Carl Sagan faria 76 anys. Per tant, un cop ha arribat “El cometa“, m’hagués agradat dir “Felicitats, Carl”.

Més informació sobre la persona de Carl Sagan a la web Cerebros no labados (apartat Carl Sagan), a la Wikipedia i a la mateixa web oficial The Carl Sagan Portal.

(més…)

La Galàxia del Molinet (Messier 101, M101 o NGC 5457) és una galàxia espiral vista frontalment situada a la constel·lació de l’Óssa Major. Aquesta galàxia està situada a 23 milions d’anys llum, i és més gran que la nostra, amb un diàmetre de 170.000 anys llum (la nostra via làctea té un diàmetre d’uns 100.000 a.ll.).

Aquesta galàxia brilla al cel amb una magnitud de 7,9, teòricament visible amb prismàtics, però amb la seva mida aparent, apareix com una taca difosa enmig del cel. Amb telescopi ja cal una major abertura per a poder-ne captar els detalls amb més claredat.

03/06/2010 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11.
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II.
Orion Starshoot Pro. 10 x 600 ” = 1:40h.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

En fotografia, realment dona de si. Aquesta foto està feta al juny, i va quedar oblidada per falta de temsp a processar-la. Tot i que com a bona galàxia, necessitaria encara més temps d’exposició, s’han pogut obtenir detalls interessants, sobretot els braços externs, que s’allarguen de forma sutil.

2010:11:03 19:22 La lluna al perigeu (364.206 km)
2010:11:04 02:35 la Lluna en conjunció amb Saturn, 07.26 ° S de Saturn
2010:11:05 10:25 la Lluna en conjunció amb Venus, 0,17 ° S de Venus
2010:11:06 06:54 Lluna nova
2010:11:07 05:48 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 1.64 ° S de Mercuri
2010:11:07 23:45 la Lluna en conjunció amb Mart, 1.63 ° S de Mart
2010:11:13 18:41 Quart creixent
2010:11:15 13:47 La lluna en l’apogeu (404.608 km)
2010:11:16 11:57 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 6.55 ° N de Júpiter
2010:11:18 11:50 Neptú en quadratura
2010:11:20 20:55 Mercuri en conjunció amb Mart, 1.66 ° S de Mart
2010:11:21 19:29 Lluna plena
2010:11:28 22:39 Quart minvant
2010:11:30 21:34 La lluna al perigeu (369.510 km)
2010:12:01 14:49 la Lluna en conjunció amb Saturn, 7.41 ° S de Saturn
2010:12:01 17:13 Mercuri màxima elongació a l’est (21.45 °)

Extret d’Astrored.org