Astronomia des de l'Empordà

IC 405 (també coneguda com la nebulosa de l’estrella flamejant o Flaming Star Nebula) és una nebulosa d’emissió situada a la constel·lació d’Àuriga, fàcilment visible en direcció nord-est a les primeres hores de les nits d’hivern, que envolta la estrella blava AE Aurigae.

Es troba a uns 1.500 anys llum de distància, i es creu que el moviment propi de l’estrella central va començar al cinturó d’Orió fa mil·lers d’anys.

Aquesta foto es va fer el 12 de desembre i ha estat recentment processada. És una de les imatges en les que he acumulat més temps d’exposició, fins a 2:46h. Si no fos pel mal temps de les darreres setmanes, el cel de l’hivern és realment ric en nebuloses fàcilment fotografiables. Caldrà esperar una clariana

10/12/2010 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura Losmandy G11.
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot Autoguider.
Orion Starshoot Pro. 20 x 500 ” = 2h 46min.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

El Cinturó de Venus és un efecte atmosfèric que es produeix en les sortides i postes de sol quan el cel és completament cerè. Poca estona abans de la sortida o poc després de la posta de sol, es pot veure aquesta franja rosada o fins i tot vermellosa, acompanyada d’una franja fosca a sota, que no és res més que l’ombra del nostre propi planeta terra.

Aquesta foto està feta el passat 14 de desembre des de Palamós, només faltava que hi hagués hagut el mateix planeta Venus per la foto (queda pendent)

El proper dimarts 4 de gener es produeix un dels fenòmens de la natura que més ha captivat al llarg de la història: un eclipsi de sol. I aquest el podrem veure des de casa nostra, essent l’Empordà el  lloc de la Península Ibèrica en millors condicions. (més…)

Aquest matí s’ha produït un eclipsi total de lluna, que des de casa nostra només es podia veure una estona abans que la lluna es pongués. Els núvols han aparegut (com en les millors ocasions…) i han fet que qualsevol intent de tan sols veure la lluna hagi estat infructuós.

De totes maneres, la combinació de la lluna i cert grau d’humitat a vegades donen efectes sorprenents. Ahir a la nit va ser el cas, i amb la lluna gairebé plena es podia veure un halo llunar perfectament definit.

Tot i una amplada bastant gran (un halo, tant solar com llunar té una amplada d’uns 40º, gairebé dos pams), vaig aprofitar l’objectiu ull de peix Falcon 8mm per a capturar l’instantània. Un nou record que, a falta d’eclipsi visible, ha estat un bon segon premi.

Eclipsi parcial de lluna del 16/08/2008

El dimarts 21 de desembre serà el dia més curt del present any, el que es coneix com a solstici d’hivern. Això és degut a la inclinació de 25º de l’eix de rotació del nostre planeta, que ens dóna les estacions i fa que mentre aquí celebrem el cap d’any ben abrigats, a l’hemisferi sud puguin fer-ho en banyador. I justament aquest dia tindrem el plaer de contemplar un nou eclipsi de lluna, tot i que amb dificultats.

Els eclipsis de lluna tenen bàsicament dues fases en funció de com es tapa el nostre satèl·lit: la fase d’ombra i la de penombra. La lluna comença entrant a la penombra que genera la terra en interposar-se entre la lluna i el sol (el que es coneix com eclipsi penumbral) i posteriorment a la ombra, per a tornar a sortir per la penombra de nou. Si entra parcialment a la ombra en diem un eclipsi parcial, i si hi entra completament, un eclipsi total. Doncs bé, aquest eclipsi del 21 de desembre serà total. I on està el problema? (més…)

Ahir 16 de desembre el programa Espai Terra de TV3 (www.tv3.cat/espaiterra) va oferir un especial dedicat als que enviem fotos al programa. Entre aquest especial, també van incloure dos reportatges realitzats per la Cori Calero entrevistant a dues d’aquestes persones, i jo vaig ésser una d’elles.

El reportatge pretenia ser una petita demostració de com es fa una fotografia astronòmica, i per tant es va gravar a l’observatori Can Duran. Aquí us deixo el programa sencer, us envio directament al minut 7:00h.

http://www.tv3.cat/videos/3271870

(més…)

Per a poder observar el sol sempre s’han de tenir precaucions. La observació de l’astre rei de forma directa sempre s’ha de fer amb filtres adequats, una curta observació directa pot causar lesions irreversibles als ulls. I si usem telescopi, sempre posar filtres a l’objectiu, mai a l’ocular, ja que el telescopi concentra la llum i fa augmentar la temperatura de forma alarmant a l’interior del telescopi.

Però quin filtre usar? Al mercat tenim diverses alternatives adequades per a cada butxaca, entre aquestes avui n’hem analitzades 3: la làmina Baader, la làmina de polímer negre Thousand Oaks i el filtre H-alpha Lunt. Els tres s’han acoblat a un telescopi refractor de 90mm de diàmetre Baader Scopos.

(més…)

Si el passat dia 8 us parlava de la pluja d’estrelles de les gemínides, avui ja us en porto una foto. La sort que no vaig tenir ni per les perseides i les leònides la he tingut ara (en les primeres, tot i ploure, es va destapar i se’n van veure moltes, però cap fotografiada, mentre que a la segona va estar tot els dies completament tapat).

Ahir a la nit estava fent fotografia des de l’observatori , i un cop programat el telescopi vaig decidir aprofitar la nit i muntar la Canon EOS 400D i l’objectiu Falcon fisheye 8mm per a fer fotografia de gran camp. Tenint en compte que les gemínides sembla que surtin de la constel·lació dels bessons (d’aquí el seu nom, geminis) vaig optar per apuntar a l’est, per sobre d’Orió, el toro i les plèiades. A la segona foto de prova una gemínida va creuar el cel on estava apuntant, just durant l’exposició de 30 segons que estava fent. Quina sort!

La foto no és de les millors, molta contaminació lumínica i soroll donat que tirava a 800ASA. Però almenys ja n’he caçada una!

Aquest mes de desembre es presenta astronòmicament actiu, tot i que per la nostra ubicació només en part. Tenim una de les pluges d’estrelles més interessants de l’any i un eclipsi de lluna, que desgraciadament a penes podrem veure.

Tot i que durant tot l’any hi ha moltes pluges d’estrelles, n’hi ha bàsicament tres que destaquen per sobre la resta. Són les perseides a l’agost, les leònides al novembre i les gemínides el desembre. Els últims anys, justament han estat aquestes darreres les que han presentat més activitat, no només en quant a quantitat de meteors, sinó també en la brillantor dels mateixos.

Aquesta pluja està causada per l’encontre de les restes de l’asteroide 3200 Phaeton que impacten amb l’atmosfera terrestre a gran velocitat. Reben el nom de la constel·lació dels bessons (geminis) que aparenta ser el  lloc del cel d’on provenen (en que s’anomena radiant).

El màxim serà el 14 de desembre a les 12:00 hora local (evidentment, de dia) amb una taxa màxima prevista de 120 meteor per hora. Com altres pluges d’estrelles, cal estar atent tant els dies anteriors com posteriors, del 7 al 17 de desembre, ja que l’activitat pot ser moderada, i més si contem que és una pluja que sol ser rica en bòlids. Les millors hores per a l’observació seran aquelles en que no hi hagi lluna, i sobretot, sempre observant des de llocs foscos per a poder-ne observar la màxima quantitat possible.

(més…)

I no pretenc ser catastrofista, però si en una nit veiem molts estels fugaços diem que hi ha pluja d’estrelles, doncs si en poca estona podem veure molts satèl·lits artificials, n’hauríem de dir pluja de satèl·lits artificials?

En ocasions hi ha naus enviades per l’ésser humà que són visibles a simple vista, la més coneguda és l’Estació Espacial Internacional, que pot arribar a magnitud -3,6 creuant el cel en segons, a vegades fins a 5 minuts. Altres llums artificials de mida estel·lar que podem veure són els satèl·lits Iridium, més ràpids, on només veiem en segons com s’il·lumina creant un flaix realment lluminós (aquests poden arribar a magnitud -8 si estem ben situats).

(més…)