Astronomia des de l'Empordà

Començàvem l’estiu amb la notícia d’una supernova a M51, la galàxia del remolí, i per casualitats de la vida, acabem l’estiu amb una altra! En aquesta ocasió ha estat la galàxia M101, a la Óssa Major on s’ha produït aquesta colossal explosió.

28/06/2011 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS.  Muntura Losmandy G11.
Orion Starshoot Pro. 14 x 300 ” = 70 minuts.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

(més…)

El cometa C/2009 P1 Garradd està essent un bon objectiu a fotografiar aquests dies (com ja vam comentar fa unes setmanes). El dia 26 d’agost era una bona oportunitat per a poder-lo fotografiar passant pel costat de M71, un cúmul globular de magnitud 8,4 a la constel·lació de Sagitta (la fletxa), però com és habitual en aquestes ocasions, els núvols van fer acte de presència i des de casa nostra no va ser possible capturar-lo, igual que el dia 27.

Si va ser possible ahir, dia 28 d’agost, i va ser el primer objectiu d’una gran nit astrofotogràfica. Tot i estar separats 1º51′ (gairebé 4 vegades el diàmetre de la lluna plena) encara entraven els dos en el camp visual del telescopi Takahashi FSQ i la càmera Orion Starshot Pro v1 (cal tenir en compte que el camp visual depèn de la òptica i de les característiques del chip de la càmera). Amb exposicions d’1 minut ja n’hi havia suficient per a capturar els dos, així que vaig acumular fins a 1 hora. Com sempre, capturat amb Maxim DL pro5, apilat amb DeepSkyStacker i processat amb Pixinsight STD.

28/08/2011 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura Losmandy G11.
Orion Starshoot Pro. 60 x 60 ” = 1 hora.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat), Topazz DeNoise 5 (reducció de soroll)

Com cada estiu (i ja van 5 anys seguits!), Astromartos, una de les reunions d’aficionats a l’astronomia més importants d’Espanya ha servit d’excusa per fer un viatge d’allò més interessant. Un cop de tornada, toca el moment de classificar, triar, eliminar i processar les fotografies. I comprimir 8 dies, 3.500km i 1.000 fotos no és fàcil! Però finalment he reduït a 20 el nombre d’imatges escollides (podeu veure la resta de fotografies a l’espai Picassa fent click aquí).

Madrid. 1 d’agost.

Madrid és una ciutat per molts visitada i coneguda, pel que em vaig fixar en donar un nou punt de vista, usar tècniques com el HDR i l’ull de peix, veure la ciutat d’una manera diferent.

Atocha en HDR i ull de peix

(més…)

Des de que el sol per fi ha iniciat el seu cicle número 24, l’activitat ha estat molt irregular, en ocasions fins i tot nul·la, i és que encara es pot  dir que el nostre astre rei encara ens amaga molts secrets.

El sol segueix cicles d’11,3 anys d’activitat i en aquests moments es troba en ple auge, i això en nota en el nombre de taques solars que apareix a la seva superfície, quantes més taques, més actiu (i més tempestes solars es produeixen, emissió de vent solar, possibles problemes tècnics amb satèl·lits…), tot i que no suposa cap perill per a la vida a la terra.

Fa uns dies que van aparèixer dos grups de taques realment importants, el 1271 i el 1272, i que a dia d’avui estan al mig del disc solar. Val la pena donar-hi un cop d’ull, sempre amb la adequada protecció! El portal especialitzat en astronomia Spaceweather.com també se n’ha fet ressò, i fins i tot ha triat algunes de les meves fotos en la seva publicació d’avui 23 d’agost. Aquí et teniu les fotos.

17/08/2011 – Observatori Can Duran, Palamós.
Baader Scopos clone APO 90 f/6.6. Filtres Baader astrosolar film i H-alpha Lunt B500.
Orion Starshoot Planetary & Autoguider.
Dues imatges a partir del promig de 900 imatges cadascuna.
Registax 5 (apilat i capes), Photoshop CS4 (processat i muntatge). 

Com cada any, un dels espectacles obligats del cel ens visita a l’agost: les llàgrimes de Sant Llorenç, també conegudes com la pluja d’estrelles de les Perseides.  No serà el millor any per fer-se un tip de meteors (que és el terme amb què es coneix un fenomen com aquest, que passa a l’atmosfera terrestre) perquè la Lluna, que està gairebé plena – el dissabte 13 per la tarda – impedirà veure les més febles. Però alguna molt brillant, segur, ens saludarà i mantindrà així aquesta tradició que lliga als bons desitjos l’observar la traça d’un fragment de pols cometari cremant allà dalt a més de 100 km sobre el sòl.

Perseida (font http://astrofisicayfisica.blogspot.com/2010/08/perseidas-2010.html)

Segons l’Organització Internacional sobre Meteors (IMO), l’activitat màxima de les Perseides per a aquest any, es produirà en l’interval 3:00h – 3:30h hora local del 13 d’agost (és a dir, la nit del 12 al 13), amb un màxim possible també a les 8:00 hora local, és a dir, de dia i per tant no visible des de la nostra ubicació. En qualsevol cas, des de finals de juliol i fins a l’última setmana d’agost tenim l’oportunitat de descobrir en el cel les traces dels fragments del cometa Swift-Tuttle.

(més…)