Astronomia, fotografia i astrofotografia
La constel·lació del Lleó (Leo en llatí) està repleta de galàxies. Podríem dir que s’agrupen en dos grans grups, sota la base del cos del lleó. Un més proper a la cua i dominat per les galàxies M65, M66 i NGC 3628, conegut com el Triplet de leo; l’altra està més centrat a la base del cos del Lleó, i està regentat pel duet de galàxies M 95 i M 96, de magnitud 9,8 i 9,3 respectivament.
En diverses ocasions m’he queixat que la meteorologia enguany ha estat un problema a la hora de fer fotografia astronòmica. Però com es diu, si no pots vèncer un enemic, uneix-t’hi! He aprofitat per a fer fotografies de diverses fenòmens, i ara que venen bones nits, és el millor moment per fer repàs.
El divendres 9 el grau d’humitat era ideal per l’aparició d’halos, i així va ser tant de dia com de nit. Un tènue halo solar es podia veure i a mi em va sorprendre a la feina, mòbil en mà.
Aquest any, l’observació visual d’aquesta pluja de les Gemínides es veurà molt minvada per la presència de la Lluna plena. No obstant això donem unes pautes per a l’observació visual, ja que l’activitat, major d’THZ 100 (meteors per hora), sol dura diversos dies.
Fotografia d’una Gemínida de 2010
La millor pluja de l’any es veu interferida en aquest 2011 per la presència de la Lluna plena uns pocs dies abans del 14 de desembre. No obstant això, si el cel està clar, valdrà la pena observar-la, ja que l’activitat sol mantenir-se alta, per sobre de THZ 100, durant diversos dies.
L’eclipsi de lluna previst per avui ha estat un èxit… a les zones del nostre planeta on es podia veure. A l’Empordà només hi havia la possibilitat de veure la penombra, normalment a penes imperceptible a simple vista. A més calia sumar-hi els núvols baixos que han fet que la lluna no fos visible fins bastant més tard que sortís.
Aquestes nits de tardor – gairebé hivern són ideals perquè es produeixi un halo. La lluna està en fase plena i el grau d’humitat és idoni, juntament amb una atmosfera quieta. Aquest divendres 9 de desembre va ser ideal per els dos casos, un halo solar i un halo llunar.
Halo solar des de l’Escola Vedruna de Palamós.
Samsung Galaxy S2
Halo llunar des de l’Observatori Can Duran de Palamós.
Canon EOS 400D + Falcon Fisheye 8mm.
Demà dia 10 de desembre es produirà un nou eclipsi total de lluna, un bonic espectacle sempre recomanat de veure. El problema rau en la nostra ubicació: l’eclipsi acabarà completament al voltant de les 18:31, poc després d’haver sortit, a les 17:16, és a dir, només veurem la última hora i quart. (mireu el gràfic adjunt per a saber les hores exactes, cal sumar una hora a les que hi apareixen).
Això pot semblar bastant, però un eclipsi de lluna té diferents fases, la penombra, la ombra i la totalitat. Les típiques imatges de la lluna taronja són de la totalitat; si està parcialment a la ombra només es tapa una part, mentre que a la penombra només s’enfosqueix una mica, a vegades de forma imperceptible per l’ull humà.
Eclipsi parcial de lluna del 31 de desembre de 2009
Caldrà un lloc amb bones vistes a l’est per a poder apreciar aquest eclipsi, condicionat a més per la llum del sol que encara hi haurà. A veure si hi ha sort!
L’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC) es troba a la facultat de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. El passat dia 5 de desembre, vaig poder visitar aquesta entitat, aprofitant que havia de recollir el premi del concurs Envia fotos dels dracònids organitzat pel portal Recerca en acció.
Foto: Marc Heras
Un cop allà, tant en Marc Heras com jo mateix vam conèixer a Josep Maria Trigo, responsable del concurs qui em va fer entrega d’un interessant lot de llibres i DVD sobre meteorits i astronomia en general. La jornada va continuar amb una sèrie d’explicacions i mostres de meteorits de tota mena i procedència: d’asteroides, de la lluna i fins i tot de mart! De fet en Josep Maria és tot un expert en el reconeixement i estudi de meteorits, i rep encàrrecs de tot el món per estudiar aquests petits elements provinents de l’espai. Cal tenir en compte que l’astronomia és una ciència que no pot tocar el que estudia, per tant poder analitzar els meteorits és una oportunitat única. A més, també cal recordar que alguns són les restes de l’origen del nostre sistema solar i poden arribar a tenir una antiguitat de més de 4500 milions d’anys!
No vaig poder estar-me de preguntar sobre el meteorit ALH 84001, provinent de mart i on es van trobar restes que alguns van qualificar de “origen biològic“, evidenciant que a mart hi va haver vida. La seva resposta em va sorpendre: “la comunitat científica està dividida“, és a dir, que no està descartat que realment tingui un origen biològic. Caldrà seguir investigant.
Des d’aquí una cordial salutació a en Josep Maria Trigo, agraïnt les seves genials explicacions i donar-nos la possibilitat de conèixer una mica més el que hi ha més enllà de la nostra atmosfera. Gràcies!
Del 18 al 27 de novembre s’ha celebrat la Setmana de la ciència 2011, en la que Astronomia des de l’Empordà ha participat per partida doble: exposició de fotografies al Teatre Municipal de Palafrugell (TMP), i observació del sol dirigida a nens al Parc de la Sauleda, també a Palafrugell.
Durant els mesos d’octubre i novembre teniem l’exposició De l’Empordanet a les estrelles a la sala d’exposicions del TMP, un recull de fotografies del cel, tant de dia com de nit, des de les nostres contrades. Inicialment estava prevista pel mes d’octubre, però en vistes de l’èxit s’ha prorrogat un mes més.
El dissabte 26, d’altra banda i organitzat pel Pla de barris de Palafrugell, vam participar en un taller d’observació del sol des del Parc de la Sauleda de Palafrugell, un lloc excel·lent per aquest tipus d’activitats. A més, i això si és notícia, la meteorologia va acompanyar com en les anteriors observacions fetes al mateix lloc. Els nens (i els adults també evidentment) van poder observar el sol amb tres tècniques diferents amb tota seguretat: per projecció, amb filtre Baader per a poder veure’n les taques solars i amb filtre H-alpha per a poder-ne veure les protuberàncies.
Una molt bona experiència que ens farà repetir en més ocasions.
2011:12:02 10:55 Quart creixent
2011:12:02 14:10 Mart en quadratura
2011:12:04 09:46 Mercuri en conjunció inferior
2011:12:06 02:25 La lluna en l’apogeu (405.397 km)
2011:12:06 17:38 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 5.00 ° N de Júpiter
2011:12:10 15:39 Lluna plena
2011:12:17 08:35 la Lluna en conjunció amb Mart, 7.84 ° S de Mart
2011:12:18 01:50 Quart minvant
2011:12:20 07:19 la Lluna en conjunció amb Saturn, 06.24 ° S de Saturn
2011:12:22 03:39 La lluna en el perigeu (364.782 km)
2011:12:22 06:23 Solstici
2011:12:22 23:19 Urà en quadratura
2011:12:23 04:12 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 2.59 ° S de Mercuri
2011:12:23 04:28 Mercuri màxima elongació a l’oest (21.84 °)
2011:12:24 19:09 Lluna nova
2011:12:27 08:35 la Lluna en conjunció amb Venus, 06.10 ° N de Venus
2012:01:01 07:17 Quart creixent
Extret d’astrored.org
Cluster of Galaxies with Recent Supernova - Detail - July 5, 2006
