Astronomia des de l'Empordà

El sol ens està oferint unes setmanes amb molta activitat. Des de que es va reactivar a la primavera passada, tot un seguit de taques, filaments i fins i tot explosions apareixen de forma periòdica. Fins i tot a la premsa s’ha fet ressò aquesta setmana d’erupcions solars que podrien afectar a les telecomunicacions per satèl·lit al nostre planeta i causar aurores.

El 22 de gener vaig aprofitar per fer algunes fotografies a una zona molt activa a la taca 1402. Està ple de filaments i estructures complexes, i justament al cap d’unes hores, a les 4:59 del dia 23, la taca va explotar deixant anar una enorme quantitat de matèria  i energia a l’espai.

Filaments i taques solars en H-alpha
22/01/2012 – Observatori Can Duran, Palamós.
Baader Scopos clone APO 90 f/6.6.
Filtre H-alpha Lunt B500.
Orion Starshoot Planetary & Autoguider.
Promig de 500 imatges. Registax 5 (apilat i capes), Photoshop CS4 (processat).

(més…)

A la primera oportunitat ja hi ha hagut sort. Si fa unes hores publicava l’entrada en la que avisava de la conjunció de la lluna  creixent i venus, avui ja he pogut fer algunes fotos una mica improvisades. El resultat fins i tot ha sortit a la televisió.

He aprofitat el descans entre sessions del gimnàs per fer aquestes fotografies des de la mateixa vorera, i he obtingut aquestes dues imatges, les dues amb la Canon EOS 400D i l’objectiu Canon IS 18-200 a 800 ASA, la primera amb més camp visual

28mm a f/4 i 1/10s d’exposició.
Publicada a l’espai El temps vespre de TV3 com a foto final del programa.

(més…)

Venus i la lluna al capvespre. © Sky and telescope

Després del sol, la lluna i el planeta Venus són els cossos celestes més brillants que tenim al cel. Estigueu atents al cel als propers dies, perquè oferiran un bonic espectacle al cel.

Només cal mirar a l’oest després de la posta de sol (en direcció a les Gavarres si esteu a Palafrugell-Palamós), Venus brillarà a magnitud -3,96 (!!) i la lluna quedarà per sota els dies 24 i 25, el 26 ja estarà per sobre ben a prop i cada vegada més brillant.

Una bona imatge a tenir en compte per a intentar les vostres astrofotografies amb paisatge.

Estigueu atents a Venus les properes setmanes, anirà guanyant alçada i brillantor fins el dia de la seva màxima elongació est el dia 27 de març. També caldrà estar atents a la conjunció venus – júpiter, pel dia 13 de març, amb el planeta mart també visible. Serà un març planetari!

Aquesta nit del 21 al 22 de gener es podrà bservar un fenomen poc habitual a júpiter: la ocultació de 3 de les seves 4 llunes galileanes. És habitual veure a través d’un senzill telescopi com una lluna passa per davant del disc de júpiter o queda ocultada per aquest, però aquesta nit el triple eclipsi serà gairebé simultani.

L’espectacle començarà al voltant de les onze de la nit, a les 22:16 el satèl·lit Europa es col·locarà davant del planeta i, per tant, deixarà de ser visible. A les 22:22h Ío se situa darrere de Júpiter i, 8 minuts després, el seguirà Ganímedes. És molt poc freqüent que només es vegi una de les llunes de Galileu en dirigir el telescopi a Júpiter. A més, aquest fenomen es produeix en cap de setmana i a una hora bastant raonable. L’únic inconvenient serà el fred de les nits de gener però ja sabem que no es pot tenir tot.

Trànsit triple a Júpiter

Aquest mes de gener està essent un mes molt més prolífic en quant a condicions meteorològiques de cares a gaudir de l’astronomia de l’habitual. Com sol passar, els millors dies han coincidit amb Nadal, Cap d’Any, Reis, grip,  molta fred, o lluna, i és clar, quan les condicions són bones s’han d’aprofitar!

Una nit sense lluna (almenys fins les 23:50h) i amb temps per endavant! Així va ser la d’aquest passat dissabte 15 de gener, amb diversos objectius, i ja que vaig refer tots els flats la tarda anterior (el flat és una imatge que permet cal·libar les fotos, eliminar taques de pols, il·luminació diferent al centre i a les vores…) i valia la pena aprofitar les hores de foscor. A més, i essent dissabte, en sortir la lluna es podia aprofitar la nit per altres menesters amb més ambient ( ).

Per tant vaig obrir l’observatori a mesura que es va fer fosc, vaig aprofitar per fer alguna foto a venus a l’oest i  i a partir de les 19:00 ja estava apuntant al cúmul d’estrelles M52 a Cassioppeia, just al costat de la nebulosa de la bombolla NGC 7635 i de la petita nebulosa NGC 7538, que ha quedat a l’esquerra de la imatge. Com que l’autoguiat va decidir no funcionar, no vaig poder passar d’exposicions de 2 minuts, i aquest és el resultat:

Cúmul M52, nebulosa de la bombolla NGC 7635 i NGC 7538. 
15/01/2012- Observatori Can Duran, Palamós. 
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. 
Muntura Losmandy G11. 
Orion Starshoot Pro. - 50 x 120 ” = 100min. 
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Encara va donar temps d’aprofitar la foscor abans que aparegués la lluna per l’horitzó, i em vaig decidir per un altre cúmul, en aquest cas M 103, també a Cassiopeia. En un camp molt ric en estrelles, també va quedar dins el camp de la fotografia NGC 663 (a la part inferior dreta) i NGC 659 (centre dreta).

Cúmuls M103 (esquerra), NGC 663 (sota dreta) i NGC 659 (dreta superior). 
15/01/2012- Observatori Can Duran, Palamós. 
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. 
Muntura Losmandy G11. 
Orion Starshoot Pro. - 50 x 120 ” = 100min. 
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Els propers dies les fotos de la conjunció Venus – Neptú de la mateixa nit, queda feina per fer!

L’Estació Espacial Internacional (ISS en les seves inicials en anglès) és el satèl·lit artificial més gran que mai ha existit en òrbita, però des de la terra té una mida aparent realment petita, uns 18″ (18 segons d’arc, unes 100 vegades més petita que la lluna plena, o que el sol). Doncs aquest dijous 12 de gener tindrem la oportunitat de veure-la passar per davant del sol.

Amb unes dimensions de 109 m x 73 m x 27,5 m, es mou al cel a una velocitat similar a un avió, amb més brillantor (pot arribar a magnitud -3.6 quan el sol li toca de ple) i sense les típiques llums intermitents. A vegades es pot produir un trànsit, és a dir, que la ISS passi per davant d’una estrella, de la lluna, o com aquest proper dijous 12 de gener, per davant del sol. El trànsit serà a les 16:35:00 hora d’aquí, i durarà 3 segons! Evidentment és un pas molt ràpid, però si tenim el rellotge ben sincronitzat i estem atents al sol amb seguretat i el temps acompanya (que sembla que si) podríem ser capaços de seguir aquesta efemèride.

Simulació del pas de la ISS per davant del sol

Si fa unes setmanes parlàvem de la pluja d’estrelles de les Gemínides, avui toca parlar de les Quadràntides.

La pluja de meteors Quadràntides és una de les millors de l’any, sovint produint més de 100 meteors per hora amb un radiant prop de l’Estrella Polar. El 2012, s’espera que el màxim sigui al voltant de les 8:20 hora local del dimecres 4 de gener. El pic és curt, generalment no dura més d’una hora o així, i no sempre passa a l’hora prevista, de manera que cal estar alerta dels meteors les hores abans de la sortida del sol.

Radiant Quadràntides

2012:01:01 07:17 Quart creixent
2012:01:02 21:30 La lluna en l’apogeu (404.553 km)
2012:01:03 00:16 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 4.84 ° N de Júpiter
2012:01:04 04:02 La Terra en el periheli (0.983 UA)
2012:01:09 08:32 Lluna plena
2012:01:13 16:11 Venus en conjunció amb Neptú, 1.08 ° S de Neptú
2012:01:14 01:37 la Lluna en conjunció amb Mart, 8.42 ° S de Mart
2012:01:16 10:10 Quart minvant
2012:01:16 16:00 la Lluna en conjunció amb Saturn, 6.11 ° S de Saturn
2012:01:17 23:34 La lluna en el perigeu (369.989 km)
2012:01:19 21:52 Saturn en quadratura
2012:01:22 07:29 Júpiter en quadratura
2012:01:22 13:05 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 4.70 ° N de Mercuri
2012:01:23 08:42 Lluna nova
2012:01:26 14:14 la Lluna en conjunció amb Venus, 6.27 ° N de Venus
2012:01:30 00:30 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 4.38 ° N de Júpiter
2012:01:30 18:37 La lluna en l’apogeu (404.287 km)
2012:01:31 05:12 Quart creixent

Extret d’astrored.org