Un altra any s’ha celebrat a Martos (Jaén) els dies 10 i 11 de juliol la que potser és la més important de les trobades d’aficionats a l’astronomia d’Espanya, es tracta d’Astromartos (www.astromartos.com). En aquesta ocasió, no ha estat possible fer una expsdició-viatje de llarg recorregut com en els anys anterios amb en Marc Heras, sinó que hem optat per a fer una escapada de cap de setmana. Una altra novetat ha estat que hem doblat el nombre d’assistents de la província de Girona, els expedicionaris de l’Agrupació Astronòmica de Girona hem estat jo mateix, en Marc Heras i la Roser Oliveres.
Seguint la tradició, vam arribar a Martos el divendres a la tarda-vespre per a fer la visita de rigor als organitzadors sota un sol encara de justícia i uns 36ºC. Com cada any, el bon rotllo es va fer notar des del primer moment (tot i aquest any anaven amb una mica de retard…), però a la posta de sol, una tarresseta i la companyia d’unes “cañas y tapas” i la reunió de la resta de personal que va arribar el divendres va fer que l’ambient anés millorant per moments com demostra aquesta foto que ens van fer quan ja portàvem unes rondes…
El dissabte pel matí tot va seguir el protocol: acreditació i observació solar sota un sol ardent (enguany no vam poder comtar amb la presència i telescopi de Jesús Carmona, a qui des d’aquí vull enviar una abraçada) per a donar pas a la presentació de l’acte i la primera xerrada, que com cada any tenen un nivell excel·lent: “Esa cosa llamada ciencia” a càrrec de Inés Rodríguez Hidalgo, directora de la Fundación museo de la ciencia de Valladolid.
El tradicional (m’estic repetint amb els adjectius) dinar de germanor com cada any excel·lent en quant a quantitat i qualitat va donar pas a les xerrades de la tarda: “Influencia del entorno en la evolución de las galaxias” a càrrec de Dr. Jorge Iglesias, ex-director de l’Observatorio de Sierra Nevada (OSN) i astrofísic de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA), i “Calar alto: el cielo de Europa“ per Dr. Santos Pedraz, coordinador del grup d’Astronomia del Centro Astronómico Hispano Alemán de Calar Alto (CAHA, Almería).
L’observació nocturna no va deixar indiferent a ningú; potser ha estat l’any dels 4 que hi he anat que hi havia menys telescopis, però un cel excel·lent i molt bon material va fer que podéssim gaudir del cel estiuenc: la nebuloses M27, l’anell M57 , la trífida M20, M17 i saturn entre d’altres.
El diumenge al matí no vam poder assistir a la ponència de comiat ja que el nostre vol sortia de Màlaga al migdia.
Com cada any, i seguint mab la tradició, un ambient extraordinariament agradable ha estat la tònica d’enguany d’aquesta edició d’astromartos. No puc més que felicitar l’organització i saludar a tots els asistents d’aquesta edició. Molts segur que repetiran el proper any. Jo segur que si.
