Es tracta d’un cos de roca de 31x11x11 km, i es tracta del segon més gran després de 1036 Ganímedes (els asteroides tenen un nom compost pel número d’ordre que s’ha descobert i un nom propi que determina el seu descobridor).

Aquests dies Eros té el seu màxim acostament a la terra des de 1975, i no es repetirà fins el 2056. En aquestes condicions  estarà a tan sols 0,1787 unitats astronòmiques, és a dir, a uns gairebé 29 milions de km de nosaltres i brillarà a una magnitud de 8,56, per tant no és visible a simple vista, caldran telescopis i unes bones cartes celestes per a poder-lo identificar al cel nocturn. El dia del màxim acostament és el 31 de gener, i ja s’han organitzat campanyes per a poder determinar amb major fiabilitat la seva distància exacte.

Evidentment el millor seria obtenir fotos en nits diferents, i això intentarem! Tot i que les previsions no són gens bones.

De moment una de la nit del màxim acostament. Són 5 imatges de 1 minut amb el Takahashi FSQ i la càmera Orio Starshot Pro.

Més informació a Sky anb Telescope i a http://transitofvenus.nl/wp/getting-involved/eros-and-the-solar-parallax/

Extret d’astrored.org

El 22 de gener vaig aprofitar per fer algunes fotografies a una zona molt activa a la taca 1402. Està ple de filaments i estructures complexes, i justament al cap d’unes hores, a les 4:59 del dia 23, la taca va explotar deixant anar una enorme quantitat de matèria  i energia a l’espai.

Filaments i taques solars en H-alpha
22/01/2012 – Observatori Can Duran, Palamós.
Baader Scopos clone APO 90 f/6.6.
Filtre H-alpha Lunt B500.
Orion Starshoot Planetary & Autoguider.
Promig de 500 imatges. Registax 5 (apilat i capes), Photoshop CS4 (processat).

Aquesta va arribar a la terra durant el dia 24, provocant aurores espectaculars que es van poder veure a gairebé tots els països nòrdics (inclús a Anglaterra). Aquí en teniu una mostra:

Aurores

Visita www.spaceweather.com per a veure les últimes novetats en activitat solar.

He aprofitat el descans entre sessions del gimnàs per fer aquestes fotografies des de la mateixa vorera, i he obtingut aquestes dues imatges, les dues amb la Canon EOS 400D i l’objectiu Canon IS 18-200 a 800 ASA, la primera amb més camp visual

28mm a f/4 i 1/10s d’exposició.
Publicada a l’espai El temps vespre de TV3 com a foto final del programa.

28mm a f/4 i 1/6s d’exposició.

Demà una nova oportunitat (i el vídeo )

Venus i la lluna al capvespre. © Sky and telescope

Després del sol, la lluna i el planeta Venus són els cossos celestes més brillants que tenim al cel. Estigueu atents al cel als propers dies, perquè oferiran un bonic espectacle al cel.

Només cal mirar a l’oest després de la posta de sol (en direcció a les Gavarres si esteu a Palafrugell-Palamós), Venus brillarà a magnitud -3,96 (!!) i la lluna quedarà per sota els dies 24 i 25, el 26 ja estarà per sobre ben a prop i cada vegada més brillant.

Una bona imatge a tenir en compte per a intentar les vostres astrofotografies amb paisatge.

Estigueu atents a Venus les properes setmanes, anirà guanyant alçada i brillantor fins el dia de la seva màxima elongació est el dia 27 de març. També caldrà estar atents a la conjunció venus – júpiter, pel dia 13 de març, amb el planeta mart també visible. Serà un març planetari!

L’espectacle començarà al voltant de les onze de la nit, a les 22:16 el satèl·lit Europa es col·locarà davant del planeta i, per tant, deixarà de ser visible. A les 22:22h Ío se situa darrere de Júpiter i, 8 minuts després, el seguirà Ganímedes. És molt poc freqüent que només es vegi una de les llunes de Galileu en dirigir el telescopi a Júpiter. A més, aquest fenomen es produeix en cap de setmana i a una hora bastant raonable. L’únic inconvenient serà el fred de les nits de gener però ja sabem que no es pot tenir tot.

Trànsit triple a Júpiter

Una nit sense lluna (almenys fins les 23:50h) i amb temps per endavant! Així va ser la d’aquest passat dissabte 15 de gener, amb diversos objectius, i ja que vaig refer tots els flats la tarda anterior (el flat és una imatge que permet cal·libar les fotos, eliminar taques de pols, il·luminació diferent al centre i a les vores…) i valia la pena aprofitar les hores de foscor. A més, i essent dissabte, en sortir la lluna es podia aprofitar la nit per altres menesters amb més ambient ( ).

Per tant vaig obrir l’observatori a mesura que es va fer fosc, vaig aprofitar per fer alguna foto a venus a l’oest i  i a partir de les 19:00 ja estava apuntant al cúmul d’estrelles M52 a Cassioppeia, just al costat de la nebulosa de la bombolla NGC 7635 i de la petita nebulosa NGC 7538, que ha quedat a l’esquerra de la imatge. Com que l’autoguiat va decidir no funcionar, no vaig poder passar d’exposicions de 2 minuts, i aquest és el resultat:

Cúmul M52, nebulosa de la bombolla NGC 7635 i NGC 7538. 
15/01/2012- Observatori Can Duran, Palamós. 
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. 
Muntura Losmandy G11. 
Orion Starshoot Pro. - 50 x 120 ” = 100min. 
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Encara va donar temps d’aprofitar la foscor abans que aparegués la lluna per l’horitzó, i em vaig decidir per un altre cúmul, en aquest cas M 103, també a Cassiopeia. En un camp molt ric en estrelles, també va quedar dins el camp de la fotografia NGC 663 (a la part inferior dreta) i NGC 659 (centre dreta).

Cúmuls M103 (esquerra), NGC 663 (sota dreta) i NGC 659 (dreta superior). 
15/01/2012- Observatori Can Duran, Palamós. 
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. 
Muntura Losmandy G11. 
Orion Starshoot Pro. - 50 x 120 ” = 100min. 
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Els propers dies les fotos de la conjunció Venus – Neptú de la mateixa nit, queda feina per fer!

Amb unes dimensions de 109 m x 73 m x 27,5 m, es mou al cel a una velocitat similar a un avió, amb més brillantor (pot arribar a magnitud -3.6 quan el sol li toca de ple) i sense les típiques llums intermitents. A vegades es pot produir un trànsit, és a dir, que la ISS passi per davant d’una estrella, de la lluna, o com aquest proper dijous 12 de gener, per davant del sol. El trànsit serà a les 16:35:00 hora d’aquí, i durarà 3 segons! Evidentment és un pas molt ràpid, però si tenim el rellotge ben sincronitzat i estem atents al sol amb seguretat i el temps acompanya (que sembla que si) podríem ser capaços de seguir aquesta efemèride.

Simulació del pas de la ISS per davant del sol

Zona d'observació del trànsit

La pluja de meteors Quadràntides és una de les millors de l’any, sovint produint més de 100 meteors per hora amb un radiant prop de l’Estrella Polar. El 2012, s’espera que el màxim sigui al voltant de les 8:20 hora local del dimecres 4 de gener. El pic és curt, generalment no dura més d’una hora o així, i no sempre passa a l’hora prevista, de manera que cal estar alerta dels meteors les hores abans de la sortida del sol.

Radiant Quadràntides

Una altra raó és la brevetat. La pluja no dura molt temps, un parell d’hores com a màxim.

La font de la pluja de meteors Quadràntides era desconegut fins a desembre de 2003, quan Peter Jenniskens del Centre d’Investigació Ames de la NASA va trobar evidències que les Quadràntides vénen del  2003 EH1 , un “asteroide” que és probablement un fragment d’un cometa que es va desintegrar fa uns 500 anys. Terra creua l’òrbita de 2003 EH1 en un angle perpendicular, el que significa que es mou ràpidament a través dels residus. És per això que la pluja és tan breu.

Estel fugaç Gemínida del desembre de 2011. Foto: F. Pruneda

Les Quadràntides prenen el seu nom d’una constel·lació obsoleta, Quadrans muralis, que es troba als atles d’estrelles del principi del segle 19 entre el Drac, Hèrcules, i el Bover. Va ser eliminada juntament amb altres constel·lacions el 1922, quan la Unió Astronòmica Internacional va adoptar la llista moderna de 88 constel·lacions reconegudes oficialment. Les Quadràntides, va mantenir el seu nom – possiblement a causa de que una altra pluja de gener ja era àmpliament conegut pels observadors de meteors com el “boot“.

Tens núvols? Cap problema. Pots quedar-te a casa i escoltar les Quadràntides. Podeu sintonitzar la ràdio d’Spaceweather per a una transmissió en viu d’àudio des del Radar de Vigilància Espacial de la Força Aèria dels Estats Units. Quan una Quadràntida passi per sobre de les instal·lacions se sent un “ping” causat pel transmissor de gran abast del radar, que recull l’estela de ions del meteor. Durant el pic de la pluja, la banda sonora està garantida per entretenir.

Més info a Spaceweather.com.

Extret d’astrored.org