Aquest mapa de l’eclipsi preparat per Larry Koehn de ShadowandSubstance.com mostra els millors moments per mirar. Als EstatsUnits, l’eclipsi comença a les 5:30 pm hora del Pacífic i té una durada de dues hores. Al voltant de les 6:30 pm, el sol de la tarda es convertirà en un anell lluminós en llocs com Medford, Oregon, Chico, Califòrnia, Reno, Nevada, St. George, Utah, Albuquerque, Nou Mèxic, i Lubbock, Texas. Fora de la línia central, l’eclipsi serà parcial. Els observadors de gairebé tot arreu a l’oest del Mississippi veuran el sol en forma de mitja lluna.

Com que aquest no és un eclipsi total, una certa porció del sol sempre serà visible, i per tant sempre s’ha d’observar amb filtres adequats o per projecció. Només en els eclipsis totals podem mirar directament sense perill.

Teniu més informació a la pròpia web de la NASA fent click aquí.

El planeta més proper a nosaltres justament s’està acostant a un ritme ràpid. En ser un planeta interior cada cop el veurem més gran, però menys il·luminat pel sol. Aquest efecte fa que nit rera nit sembla que brilli igual, però ja va disminuint. Com a exemple, la comparativa que us mostrava fa unes setmanes, ampliada amb una nova imatge.

Foto del trànsit de venus del 8 de juny del 2004. Foto: F. Pruneda.

Un trànsit és el pas d’un planeta per davant del disc del sol, i en el nostre cas només en podem veure de mercuri i de venus, ja que són els planetes que es troben més a prop del sol que nosaltres. Els trànsits de mercuri es repeteixen en períodes de 3, 7, 10 i 13 anys, per exemple el proper serà el 9 de maig de 2016. Però mercuri és molt petit i no deixa de ser un puntet a la superfície del sol.

En el cas de venus és molt diferent. Per començar segueixen períodes de 243 anys de la següent forma: 105,5 – 8 – 121,5 – 8 anys. Estem a punt d’acabar un cicle, ja que el darrer va ser el 8 de juny de 2004 i el proper serà el 6 de juny de 2012.  És a dir, que després ja no n’hi haurà cap fins l’11 de desembre de 2117!

D’altra banda, venus és molt més gran i està molt més a prop nostre que mercuri, per tant ja es veu molt millor, i esdevé una imatge espectacular.

Quines seran les condicions d’observació pel proper 6 de juny?

A diferència del passat 2004, quan el trànsit es va poder veure completament des de les nostres terres, aquest nou trànsit serà visible gairebé a tot arreu excepte bona part d’Amèrica del sud, est d’Àfrica i bona part de la Península Ibèrica… és  a dir, que no estarem al millor lloc per a veure’l!

El trànsit començarà a les 00:09h i acabarà a les 6:49h  hora d’aquí, és a dir que la qüestió és saber a quina hora surt el sol. Accedint al següent enllaç, ens diuen que el sol sortirà a les 4:12 UTC (temps universal, com que estarem en horari d’estiu, cal sumar dues hores), és a dir, que seran les 6:12 hora local. Això només ens dóna 37 minuts d’observació de la part final del trànsit, veurem com venus ja estarà a punt de sortir del disc solar (de fet començarà a sortir-ne a les 6:31).

Gràfics de les condicions d’observació pel trànsit de venus del 6/06/2012

En aquestes condicions, que podem fer?

Doncs només hi ha tres solucions, i això sempre i quan el temps acompanyi!

D’una banda viatjar a algun dels llocs on es vegi completament el trànsit. Hi ha agències de viatges que es ofereixen aquesta classe de viatges, hi ha una àmplia oferta (podeu accedir a algunes a través de http://www.transitofvenus.org/june2012/travel)

La segona opció és la que us recomanem, observar el que es pugui!! Per tant hem de buscar un lloc per on es vegi sortir el sol pel mar, per intentar no perdre’ns cap detall. Com en ocasions similars, el lloc que triarem nosaltres és la terrassa de l’Hotel El Far, al costat del far de Sant Sebastià sobre Llafranc, a Palafrugell. Fàcil d’accedir-hi, aparcament, una terrassa i unes vistes excepcionals fan que sigui un lloc ideal.

I la tercera opció és intentat seguir-lo amb alguna de les múltiples webcams que hi haurà online oferint el trànsit quan aquí encara sigui de nit.

Com el podem observar?

Aquí també hem de vigilar. L’observació d’un trànsit suposa observar el sol, i com a tal hem de prendre precaucions. Podem usar diferents sistemes, com la projecció en una pantalla, o de forma directe amb filtres solars. Mai hem d’observar el sol directament sense protecció ni amb filtres no adequats, com radiografies, cintes magnètiques o ulleres de sol. Tens diferents mètodes d’observació directa al següent enllaç: http://www.astroemporda.net/2010/12/diferents-formes-dobservar-el-sol-amb-telescopi/

La observació per projecció és segura i permet que diverses persones ho puguin veure alhora.

Les ulleres amb filtre Baader (c) són una opció econòmica però no augmenten la imatge. Són més indicades per eclipsis, tot i que 100% segures.

La observació directa s'ha de fer amb filtres específics, com els H-alpha (de la foto) o amb làmines com la Baader(c) o la Thousand Oaks(c)

La NASA va crear al seu dia un web complert per al seguiment del trànsit de 2004, i l’ha mantingut pel d’aquest any, per tant teniu tota l’informació necessària, curiositats, viatges, mètodes d’observació, aplicacions per a mòbils i mil coses mes al web http://transitofvenus.org/.

La nit del 5 al 6 de maig (la nit de dissabte a diumenge) la lluna plena que veurem serà la més brillant de tot l’any, i això està causat perquè coincideix la lluna plena amb el perigeu, és a dir, quan la lluna està més a prop. Això farà que la lluna brilli un 30% més i es vegi un 14% més gran que la resta de l’any. Es pot notar realment la diferència?

És complicat, però sí notarem una brillantor “estranya”, però no tindrà cap altre efecte ni sobre nosaltres ni sobre el medi. Només algunes marees es poden veure afectades fins a 15 cm, però només en àrees on ja es produeixin, és a dir, res a notar al nostre Mediterrani.

L’altra fenomen del cap de setmana és la pluja d’estrelles de les Eta aquàrides. La Terra està entrant en el rastre de deixalles del cometa Halley, la font d’aquesta pluja anual de meteors. La pluja arriba al seu màxim aquest cap de setmana, i el millor moment per observar-los serà durant les hores abans de l’alba del diumenge, 6 de maig. Com que el radiant de la pluja es troba per sota de l’equador celest, els observadors de l’hemisferi sud es veuen afavorits, però fins i tot els del Nord haurien de ser capaços de veure les restes del Halley, pols que es desintegra en l’atmosfera.

La “súper-lluna” del cap de setmana no serà propícia per a l’observació d’aquesta pluja d’estrelles, però això no hauria d’afectar per a pode rveure almenys 30 meteors per hora al voltant del màxim.

Podeu trobar més informació tant de la “súper-lluna” com de les eta aquàrides al portal Spaceweather.com: http://www.spaceweather.com/archive.php?view=1&day=03&month=05&year=2012

Extret d’astrored.org

La primera setmana de maig se celebra a Palafrugell la setmana cultural, enguany dedicada a l’astronomia. Astronomia des de l’Empordà hi ha estat convidada a participar-hi, i des d’aquí es dirigiran les diverses activitats. Serà una setmana molt plena, aquesta és la programació:

• Dimecres 2 de maig a les 20h. Presentació de l’exposició “De l’Empordanet a les estrelles“, oberta durant tot el mes de maig.
• Dijous 3 de maig a les 20h. Xerrada ”Les grans mentides de l’astronomia“, a càrrec de Francesc Pruneda.
• Divendres 4 de maig a les 21:30h al Canadell de Calella. Taller d’observació astronòmica nocturna amb telescopis: la lluna i els planetes.
• Diumenge 6 de maig a les 11h a la Pl. Can Mario de Palafrugell. Taller d’observació astronòmica diürna. Amb la presència d’un dels telescopis més grans de tota la província!

Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia. L’exposició i la xerrada es faran al Centre Municipal d’Educació de Palafrugell, c. Bruguerol, 12 (http://www.educaciopalafrugell.cat/)

Us deixem l’enllaç de l’activitat al facebook: https://www.facebook.com/events/297939193614110/

No hi falteu!!

Cada any a finals d’abril, la Terra passa a través de la cua de pols del cometa Thatcher (C/1861 G1), i la trobada provoca aquesta pluja de meteors – les Lírides. Aquest any el pic d’activitat serà la nit de dissabte 21 d’abril al diumenge 22. De fet el màxim està previst sobre les 7:30 hora local, pel que les últimes hores de la nit seran les millors. Els astrònoms esperen de 10 a 20 meteors per hora, tot i que hi pot haver esclats de fins a 100 meteors per hora són possibles.

Les Lírides semblen fluir des de la brillant estrella Vega en la constel·lació de Lira:

Les partícules de pols del cometa, la majoria no més grans que grans de sorra, impacten contra l’atmosfera de la Terra a  49 km/s i es desintegren com ratlles de llum.

Les Lírides són en general tan brillants com les estrelles de l’Óssa Major, és a dir, de brillantor mitjana. Però alguns són més intensos, fins i tot més brillant que Venus. Aquests bòlids poden crear ombres d’una fracció de segon i deixen rere seu rastres fumejants que persisteixen durant uns minuts.

Tot i que sol ser una pluja amb pics d’activitat de 5 a 20 meteors per hora, els observadors van poder comptabilitzar el 1982 fins a 90 Lírides per hora.

Consells per a l’observació: utilitza roba d’abric. Porteu una cadira reclinable, o una manta gruixuda sobre una superfície plana de la terra. Estireu-vos i mireu cap amunt una mica cap a l’est. Els meteors poden aparèixer en qualsevol part del cel, encara que els seus rastres tendiran a apuntar cap al radiant, és a dir, cap a Vega.

Teniu més informació al portal Spaceweather i a la web del IMO International Meteor Organitzation.

Les fotos són de planetes (també alguna de cel profund, però vist el resultat de la calibració, s’hauran de repetir!): Farem un repàs a mart, júpiter i venus, imatges fetes amb un Celestron C14 i la càmera Orion Starshot Planetary Images & Autoguider, SSPIAG. Promitjades amb Registax 5.1 i últims retocs amb Photoshop CS4.

Mart, 31/03/2012.

La franja negra és la zona anomenada Syrtis Major. A dalt, el casquet polar sud, i a baix, el casquet polar nord, més petit.

De júpiter hi ha tot una sèrie complerta. La primera, una foto no gaire bona, però si curiosa: s’hi veuen fins a 3 llunes al costat del planeta.

Júpiter amb 3 llunes. 21/01/2012

Júpiter i Ío, 04/12/2011

Júpiter i la taca roja, 23/11/2011

Venus és un planeta molt brillant, fàcil de veure a simple vista, però complicat a través del telescopi. En estar cobert de núvols permanentment no mostra detalls de superfície, i només es pot veure la fase, com la lluna.

Venus, 31/03/2012

I per acabar, la meteorologia també ha participat una mica, amb un halo solar d’ahir dissabte. Aquest 2012 està essent més prolífic que tot el 2011 sencer, esperem que així segueixi!

El passat 31 de març i després de fotografiar venus, la configuració era ideal per a poder “disparar” a la lluna. El terminador, la zona entre la part fosca i la part il·luminada, sempre és la millor zona per a observar i fotografiar, i és la que he recorregut en aquesta seqüència d’imatges.

]]> http://www.astroemporda.net/2012/04/la-lluna-al-detall/feed/ 0 http://www.astroemporda.net/2012/04/evolucio-de-la-mida-de-venus/ http://www.astroemporda.net/2012/04/evolucio-de-la-mida-de-venus/#comments Tue, 10 Apr 2012 11:00:22 +0000 Francesc Pruneda http://www.astroemporda.net/?p=2498 Venus és juntament amb Mercuri un planeta interior, és a dir, està més a prop del sol que nosaltres. Això fa que els veiem en fases, com la lluna, tot i que mai els veiem en fase “plena”, perquè queden per darrera del sol quan això passa. Venus va estar en la millor posició per a veure’l el passat 27 de març, quan està al màxim de lluny del sol que es coneix com a màxima elongació.

Ara cada dia es veu més a prop del sol, es va acostant a nosaltres, pel que el veiem cada dia més gran, però la part il·luminada cada vegada és més reduïda. És a dir, el veiem més gran però més fosc. I aquest és l’objectiu d’aquesta imatge.

Hi ha 20 dies de separació entre ambdues fotos, suficient per a veure aquesta evolució. El telescopi usat és el mateix, el Celestron C14, i la càmera la Orion Starshoot Planetary Imager & Autoguider (SSPIAG), amb un promig de 1500 fotos processades amb Registax 5.1.