pressbook-masonry-dark s'ha activat massa aviat. Això sol ser un indicador d'algun codi de l'extensió o del tema que s'executa massa aviat. Les traduccions s'han de carregar a l'acció init o més tard. Consulteu la depuració en el WordPress per a més informació. (Aquest missatge s'ha afegit en la versió 6.7.0.) in /home/astroemp/public_html/wp-includes/functions.php on line 6121Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa
Fotografia astronòmica
Aquesta galàxia no és una de les més conegudes, però si que teòricament de les més brillants, però no fàcil de fotografiar. I a què es deu això? Doncs a que des de les nostres latituds, aquesta galàxia sempre està molt baixa al cel, i per tant li afecta la poca transparència del cel en…
Avui divendres 22 he rebut una molt bona notícia, la foto que us vaig presentar el dimarts 19 del mosaic solar ha estat premiada com a Foto de la setmana al programa Espai terra de TV3. Com a premi, un servidor podrà fer un viatge en helicòpter juntament amb 2 acompanyants. Només em cal agraïr…
Dins la categoria d’anomenats objectes de cel profund, els cúmuls és potser l’objecte visualment més atractiu i assequible. veure estrelles és més fàcil que que nebuloses o galàxies (molt més febles). Els cúmuls permeten veure milers d’estrelles, puntuals, focus de llum apilonats, i en ocasions, també ens permeten veure colors, apreciar les diferents tonalitats de…
Quan volem observar o fotografiar nebuloses, els astrofotògrafs solem pensar en buscar primer les més accessibles, com les que apareixen al catàleg Messier. Després d’aquestes, el més habitual és anar al catàleg NGC (New General Catalog). Altres catàlegs són el IC (Index Catalog) o el Barnard (de nebuloses fosques). Un catàleg molt desconegut (almenys per…
Avui el web especialitzat SpaceWeather (http://www.spaceweather.com) ha publicat una fotografia sorprenent d’una estructura al sol. Es tracta d’una filament de material enorme, d’uns 400.000km de longitud (una mica més que la distància de la terra a la lluna), i és l’estructura a la superfície del sol més gran dels últims anys, molt més que les…
El sol, la nostra estrella, és una inmensa bola d’hidrogen que emet energia sense parar. Aquesta enorme bola no és res més que una central nuclear de fusió, en la qual converteix milers de tones d’hidrogen en heli cada segon. De fet, actualment al voltant d’un 75% del sol és hidrogen. Això fa que molta…
Fa unes hores publicava que es començava a veure un cometa, el 103P/Hartley. Actualment està a la constel·lació de Cassiopeia, visible cap al nord, amb magnitud 5,8. Això el faria visible en cels molt foscos. Avui la nit no és de les millors (de fet és bastant poc transparent), però ha valgut la pena. El…
Com us comentava fa uns dies, Júpiter està en oposició, és a dir, alineat respecte el sol i la terra, cosa que fa que sigui el millor moment per a veure’l. A més, aquesta aproximació és la millor fins d’aquí 12 anys, així que val la pena seguir-la. El 22 de setembre vaig aprofitar una…
Aquests dies podem veure al cel una nova conjunció, però no de les habituals. El 18 de juliol d’enguany, Júpiter i Neptú estaven a menys d’un grau de separació. Aquests dies, és Urà el planeta que podem veure ben aprop del gegant gasós Júpiter. De fet els dos ho són de gegants gasosos, ja que…
D’entre les possibles conjuncions visibles a simple vista, potser les de la lluna i venus són les més agraïdes de veure. I no perquè n’hi hagi més sovint que les altres, que més o menys en nombre són iguals, sinó per la bellesa de poder veure junts els dos astres més brillants després del sol….
