Astronomia des de l'Empordà

Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa

Estiu amb sopars sota les estrelles!

Enguany comencem una nova iniciativa, les Vetllades Astronòmiques, gràcies a Fem Ruràlia (http://www.femruralia.cat/). Cada 15 dies aproximadament, organitzem un sopar amb temàtica astronòmica, acompanyada de xerrada i evidentment observacions amb telescopis professionals perquè no us en perdeu cap detall, i comencem aquest divendres 19 de juny! Seguiu llegint i estigueu atents.

(més…)

La lluna plena del perigeu 2015

20153008_lluna

Un cop a l’any, la lluna plena coincideix amb el moment en que el nostre satèl·lit està més a prop, fent la lluna plena més gran de l’any. L’any passat va coincidir el 10 d’agost! Aquest any ha estat el dissabte 29, fins i tot va sortir a la TV! Doncs en el meu cas, vai optar per a fer les fotos pertinents el dia després, el 30, des del Far de Sant Sebastià de Palafrugell.

20153008_lluna01

20:07h Skywatcher80ED + Canon EOS 60D

20153008_lluna02

20:10h Skywatcher80ED + Canon EOS 60D

20153008_lluna03

20:22h Skywatcher80ED + Canon EOS 60D

Teniu en compte que uns dies abans i després la lluna té la mateixa mida, 33’23”, quan la mitjana és de 30′. A més, quan la lluna surt té aquell color típic ataronjat, a mesura que puja va adquirint el to blanquinós caracteristic. A més, us heu fixat que quan està baixa està com aplanada i quan està més a munt està més rodona? Són efectes òptics per culpa de la nostra atmosfera, quan la lluna està baixa, la llum que reflexa ha de creuar una capa més densa d’aire que quan està més a munt al cel. Curiós eh!

lluna

També em va fer gràcia que com que el dissabte va sortir l’efemèride per TV, molta gent va pujar al Far a veure-ho, però ahir, que estava igual (d’acord, amb més boira) a penes hi havia ningú. I mira que fotogènica la lluna ho era! Des d’aquí una salutació a la família d’Anglaterra que ens va acompanyar mentre fèiem les fotos, molt agradables i interessats en el tema. Si al final hauré de passar el barret i tot! 😉

20153008_lluna04

La nebulosa trífida M20 i M21

Com ja us he comentat en entrades anteriors, i com és evident, a l’estiu gaudir del cel nocturn és especialment agradable, i si a sobre afegim que hi ha un munt d’objectes celestes interessants, encara més!

Tota la zona de sagitari i escorpí, que coincideix amb el centre de la via làctea està plena de cúmuls i nebuloses. L’únic inconvenient és que des de les nostres latituds sempre ens queda bastant baix a l’horitzó, i qualsevol obstacle com arbres o edificis ens faran la punyeta fàcilment. Això m’ho vaig trobar també en fotografiar plutó, però una poda d’emergència va fer el fet 😀 .

sud-estiu

Gràcies a la neteja, vaig poder acumular algunes imatges de la zona que us esmentava, i avui us porto el primer resultat. Es tracta d’una nebulosa molt coneguda, la trífida, també coneguda com M20. Sota d’ella, el cúmul M21 també entra dins el camp visual.

Aquesta nebulosa ja la vaig fotografiar el 2009 (Noves imatges: la trífida, el vel i la conjunció júpiter-neptú) però he volgut tornar-hi per a millorar la foto, i crec que ho he aconseguit!!

Nebulosa M20 i cúmul M21

El resultat és la mitjana de 13 captures de 300 segons amb l’equip habitual: Takahashi FSQ 106 + QHY8L, amb el filtre IDAS LPS; apilada amb DeepSkyStacker i processada amb Pixinsight STD.

Què us sembla?

Perseides 2015: la crònica

Les previsions per les perseides d’enguany donaven bones i males notícies. Per una banda sense lluna, amb uns dies previs amb molt bona previsió meteorològica, sense vent, ni núvols i menys pluja. D’altra banda, a partir de justament el màxim, núvols i pluja, com ja s’ha pogut veure. A part que el màxim queia sobre les 10 del matí hora d’aquí, és a dir, inobservable.

En ocasions com aquestes, els dies previs són de vital importància. Les perseides és una pluja d’estrelles que típicament és molt extensa en quant a temps, és a dir, es poden veure meteors els dies abans i després, fins i tot setmanes! De fet durant tot el mes d’agost es pot. A més sumeu-hi que coincideix amb altres pluges d’estrelles menors com les alfa-capricòrnides (THZ=5) o les delta-aquàrides (THZ=16). I si afegim la previsió que hi havia de canvi de temps, encara més! De fet, curiosament, els últims 3 anys passa el mateix: els dies previs al màxim són la mar de bons meteorològicament parlant, i el màxim i posteriors canvia a pitjor.

Tornem a les llàgrimes de Sant Llorenç actuals. Vaig optar per intentar veure i fotografiar el que pogués els dies 10, 11 a l’observatori Can Duran i el 12 a la platja de Castell de Palamós, a la ja tradicional trobada a la única platja verge de la Costa Brava. També el 13, a Sant Antoni de Calonge, activitat posposada al dimarts 18 d’agost.

En resum podria dir que tots els dies he vist una activitat constant:

El dia 10, en un parell d’hores vaig poder veure mitja dotzena d’estels fugaços, ràpids i poc brillants, tots menys un perseides, la majoria a la zona del cigne i sud de la via làctia. És justament on apuntava la càmera, i en vaig poder capturar tres!

20150810_perseida1

El dia 11 l’activitat va augmentar, en dues hores una dotzena aproximadament. Dic això perquè a vegades els veus de reüll i no saps si és meteor o t’ho ha semblat. També ràpides, més repartides pel cel, tant cap a la óssa major com per la Via làctia. En quant a fotos, només una va caure, la sort en astronomia és un factor important!

20150811_perseida

Dia 12, en teoria el dia de màxima activitat. Amb un màxim al matí, com més tard millor per observar. El problema és que els núvols feien acte de presència constantment. En arribar a la platja de Castell a les 22:00, el cel estava completament tapat, venien ganes de marxar! Per sort, en astronomia també cal un factor de fe, i es va destapar a estones, en ocasions fins i tot tot el cel estava ben serè! També cal dir que l’ambient va ser una passada, crec sincerament que més de 500 persones van arribar a estar estirades a la sorra gaudint de l’espectacle.

(nota mental de cares al 2016: demanar que obrin el “xiringuito”).

Enguany no vam fer un grup molt concentrat, i la gent es va anar repartint en grupets per tota la platja. Per mostra, una panoràmica només d’arribar:

Els meteors es van fer esperar, faré la crònica hora a hora aprox.:

  • 22:00. Cel bastant tapat, amb clarianes intermitents. Pocs meteors, de fet jo cap, la meva parella alguns 😉
  • 23:00. Les clarianes augmenten, comencem a veure’n de ràpids com els dies anteriors. Comença el vent de mar, portant humitat que gairebé mulla les càmeres. Comptabilitzats 6 (gairebé tots altre cop de la meva parella… enguany no tinc sort!)
  • 00:00. La millor hora. Amb clarianes cada cop més amplies a la primera mitja hora, i només de començar un enorme bòlid creuant el zenit. Va tardar ben bé 2 segons, molt verd intens amb una petita explosió al final. Un dels més espectaculars de tot l’any! El cel va aguantar tota la hora bastant decentment, uns 6 meteors en total. Cap a la segona mitja hora entren núvols.

20150812_perseides_8

  • 01:00. Comencen a guanyar terreny els núvols més freqüentment. Alguns meteors esporàdics, jo no en vaig veure cap en tota la hora :’(
  • 02:00. Donem per acabada l’observació, amb poca gent a la platja, molt vent i humitat intensa. Amb el company Alberto Fernàndez (instagram: https://instagram.com/albertofersie/)ens anem a fer una visita a l’observatori Can Duran que està al costat, i encara vam poder fotografiar una nebulosa M57 en 10 segons… i res més!


Una nit d’estels amb núvols també pot ser genial (i idíl·lica) :) :) #platjadelcastell #palamos #perseides #astronomia #perseids #meteors

A photo posted by Alberto Fernández Sierra (@albertofersie) on

La intenció era tornar alguna de les nits posteriors, però ja veieu com està el temps! Mentre redactava aquest article ha marxat la llum dos cops per culpa dels llamps i trons. Sort del chromebook que guarda automàticament ^_^

Si voleu tornar a intentar-ho, us espero dimarts a les 22:00 al passeig de Sant Antoni de Calonge, activitats gratuïta!

Les properes, si no hi ha sorpreses, les leònides el novembre (enguany poca activitat…) o les gemínides del 6 de desembre. Ens haurem d’abrigar!

Ja tenim aquí les perseides!

Un altre agost, les perseides arriben puntualment a la seva cita. La pluja d’estrelles comeguda com les llàgrimes de Sant Llorenç faran acte de presència aquesta setmana. Tot i que n’hem parlat moltes vegades, anem a veure què ens porta de nou la pluja de meteors més seguida de l’any.

Com es produeix un estel fugaç?

Un estel fugaç es produeix quan una partícula de pols, o una roca que hi ha a l’espai (i que anomenem meteoroide) entra a l’atmosfera terrestre a gran velocitat. Per la fricció de l’aire s’escalfa i brilla, produint l’estel fugaç o meteor. Si aquest cos arriba a terra (rarament…) diem que és un meteorit. Per tant podem dir pluja d’estrelles o de meteors, però no pluja de meteorits!

Si la terra passa per una zona del cel on hi ha moltes d’aquestes partícules o roques, normalment una zona per on ha passat un cometa, podem tenir molts meteors, i després diem que tenim una pluja d’estrelles.

I de les perseides, quin és el seu origen? 

Les perseides es produeixen quan el nostre planeta creua una zona de l’espai on ha passat el cometa 109P/Swift-Tuttle. Aquestes restes entren a l’atmosfera terrestre a uns 54km/s (i això sol ser lent, poden arribar a 70 i més!). Enguany es preveu que la terra no passi pel centre de la concentració de brossa, pel que l’activitat no es preveu exageradament elevada.

Quan es veuran?

Tota la setmana. Inclús més! No es concentren només en un moment. L’activitat anirà en augment fins el màxim que està previst que serà sobre les 10:00h hora d’aquí del dia 13 d’agost, pel que els observadors més ben situats seran els situats a Amèrica del Nord.

Aquí el millor moment serà la nit del 12 al 13, quan més tard millor. Enguany tenim la sort que no hi haurà lluna, pel que hauriem de poder veure els més febles, sempre i quan ens situem en un lloc fosc, sense llum artificial.

El dimecres dia 13 estarem a la platja de Castell de Palamós, el dia 13 a la platja de Sant Antoni de Calonge. Si el temps ho permet estarem “voleiant” tota la setmana per diferents racons, sobretot per les Gavarres (carretera de la Ganga C660). Per a veure possibles llocs mireu l’apartat de Llocs d’observació.

C660 entre La Bisbal d'Empordà i Calonge. Una bona esplanada per a fer observació i fotografia.

C660 entre La Bisbal d’Empordà i Calonge. Una bona esplanada per a fer observació i fotografia.

Cap a on hem de mirar?

Les perseides reben aquest nom de la constel·lació de Perseu, perquè sembla que els meteors surten d’allà. Aquest punt d’on sembla que surten s’anomena radiant.

Screenshot_2015-08-10-16-45-05

Justament cap allà és on no hauríem de mirar. Tot i que els meteors poden aparèixer en qualsevol lloc del cel, si mirem a uns 90º el radiant els veurem de costat, pel que semblaran més llargs i vistosos.

Perseida des de Castell
La via làctea, el pas d’un avió i sota, una perseida de l’agost de 2013

Si us animeu a intentar veure les Perseides, teniu una molt bona opció. Us convidem a venir-les a veure amb nosaltres a la Platja de Castell de Palamós, un dels millors racons de la Costa Brava, amb un ampli aparcament (gratuït a partir de les 20:00). De fet hem organitzat un esdeveniment de Facebook, us podeu apuntar! https://www.facebook.com/events/897156683687192/

Perseida entre núvols
Perseid del 2014. Amb lluna, núvols… però aquesta es va veure la mar de bé! L’any passat cap a unes 500 persones es van reunir a la platja de Castell.

Què ens cal per a gaudir de la pluja d’estrelles?

Poca cosa! Us recomanem una mica de roba d’abric, a la nit refresca. Menjar i beguda per a fer més fàcil de passar les hores, una tovallola o tumbona per estar més còmodes, paciència i sort! I si us animeu a fer-lis fotos, necessiteu una càmera réflex i trípode, a ser possible també cable disparador. No oblideu llanterna! (Les primeres perseides: com fotografiar-les?)

I si no podeu o no voleu sortir a veure-les, teniu una altra opció, escoltar-les! el portar Spaceweather.com us ofereix la opció d’escoltar els meteors quan impacten contra l’atmosfera. La gràcia és que no molesten els núvols, que potser faran acte de presència aquestes nits. http://spaceweatherradio.com/

Us animeu?

He fotografiat plutó!

Així és! L’ex-planeta Plutó, ara relegat a planeta nan (bé ara no, des del 2006 que va passar a ser 134340 Pluto) és un objecte que està de moda, i li tenia ganes. Ha estat recentment visitat per la sona New Horizons, que ha aconseguit donar-nos molta informació sobre la seva superfície entre d’altres, la premsa se n’ha fet ressò i no podia faltar intentar-ho.

  • Plutó és petit, molt petit. Té unes dimensions inferiors a la nostra lluna. Perquè us en feu a la idea, la lluna (3.400 km de diàmetre) té un diàmetre d’una quarta part la terra (12.700 km), i plutó fa 1.186 km.
  • Plutó està lluny, molt lluny. La seva òrbita és molt el·líptica, a vegades està més a prop que Neptú, a vegades més lluny. Es mou entre 30-50 UA (unitats astronòmiques), és a dir, entre 30-50 vegades més lluny del sol que nosaltres.

plutoUbicació de Plutó, a Sagitari

Això fa que sigui realment moooolt difícil de veure. Brilla a magnitud 14. I això quan és? Doncs una comparativa:

  • sol magnitud -27
  • lluna plena -12
  • venus -4
  • Sírius (l’estrella més brillant) -1.4
  • Estrella polar +2
  • Galàxia d’Andròmeda +3.4
  • Estrella més feble a simple vista +6
  • Neptú +8
  • Plutó +14 O_O

Plutó a més es troba baix al cel, a la constel·lació de Sagitari, on hi ha moooltes estrelles. Tant baix al cel que a mi em quedava darrera un arbre… Bé, vaig haver de podar una mica 😉

El resultat després de 15 imatges de 5 minuts d’exposició:

Plutó gran camp

No el veieu? No, no és el punt brillant taronja de sota; tampoc és el blau de dalt. Aquestes dues estrelles brillen a magnitud +3.5 i +5.0 respectivament. Penseu que la imatge ocupa el camp visual aparent de 3 llunes plenes en vertical. Cal fer una mica de zoom i gràcies a la tecnologia informàtica i al programa The Sky 6, sabem que plutó és aquest:

Plutó detallat

Algú podria dir WTF??? Doncs sí, Plutó és realment molt molt difícil de veure, fins i tot amb telescopis de gamma alta. Us imagineu com devia ser descobrir-lo com va fer Clyde W. Tombaugh el 18 de febrer de 1930? Jo tampoc…

Per acabar, algunes referències:

Què hi ha d’interessant aquest agost?

Arriba el mes de passar les nits a la fresca! L’agost és el mes per excel·lència per a passar nits a l’aire lliure i gaudir de la nit estrellada. I què podrem veure?

Com cada agost, el producte estrella són les perseides, les llàgrimes de Sant Llorenç. Tot i que el màxim està previst pel dia 13 sobre les 9 del matí hora d’aquí, se’n podran veure diverses nits abans i després, entre el 9 i 15 d’agost, inclús més. Busqueu llocs foscos per a poder gaudir-ne, com la platja de Castell de Palamós, on anirem el dia 12 a la nit per veure-les. Us apunteu? https://www.facebook.com/events/897156683687192/

Perseida des de Castell
Perseida capturada l’estiu passat a la platja de Castell de Palamós

El dia 13 a més estarem a la platja de Sant Antoni de Calonge, en una activitat organitzada per Pipistrellus, activitat gratuïta! https://www.facebook.com/events/1862727813952583/

I si no us voleu esperar a la setmana que ve, us proposem dues activitats per aquesta setmana:

Divendres 7 d’agost: Sopar sota les estrelles al Celler La Vinyeta. Sopar sota les estrelles. Astronomia, sopar i Premis Poemestiu, Liv Hallum i Ivan Garriga + Javi i Laura Jareño. Més info:  http://www.lavinyeta.es/experiencia/38/sopar-sota-les-estrelles

Dissabte 8 d’agost: Vetllada astronòmica al Mas del Joncar: la pluja d’estrelles de les Perseides, les llàgrimes de Sant Llorenç. Més info: http://www.femruralia.cat/?product=143

Aquest agost està essent un impàs en els planetes. Han marxat Venus i Júpiter, ens queda Saturn…

  • amb Mercuri ho tenim realment difícil, es pon just després del sol, tot i mantenir magnitud -0.7, no el podem veure
  • Venus es pon molt poc després del sol, difícil de veure a l’oest tot i tenir magnitud -4.4, amb un 7% il·luminat i oferint un disc de 53″, és a dir, gran, estret i al costat del sol. Però atenció, que torna a finals de mes. surt uns 55 minuts abans del sol el 23, i 1:30h el 31. Brillarà sobre magnitud -4.5 amb un diàmetre d’uns 58-52″, amb una fase del’1 al 9%.
  • Mart surt uns 70 minuts abans del sol a principis de mes, unes 2 hores a finals. Amb una magnitud  de +1.7, aparentment semblarà petit com Urà.
  • el gegant Júpiter també està difícil la cosa. Al costat de venus i mercuri, es pon tot just després del sol. Brilla a magnitud -1.7, si és que aconseguiu veure’l…
  • Saturn és l’unic que ens salva el mes. Al sud a primeres hores de la nit i paulativment cap a l’oest, al costat de les pinces de l’Escorpí, es manté a magnitud +0.4 ~ +0.5. Com que el planeta dels anells ja s’allunya, es pot veure la ombra del disc planetari sobre l’anell, el que dona certa sencasió de 3D.
  • Els dos planetes més exteriors i l’explaneta més famós són visibles gran part de la nit d’aquest mes. Neptú arriba a l’oposició el 31 d’agost, es pot observar millor quan més alt estigui unes poques hores després de mitjanit. Neptú brilla a magnitud +7.8 a Aquari amb un disc de 3,7” de diàmetre.
  • Urà, a Peixos (piscis), surt poc després del crepuscle.
  • Tot i que és el mes idoni per a veure Plutó, el planeta nan més famós i que està de moda, no us feu il·lusions! Brilla a magnitud +14 a Sagitari. Estigueu atents a les properes entrades que us l’ensenyaré!

planets0815

saturn0815
(C) Sky and Telescope

El resum d’efemèrides del mes, gràcies a cloudynights.com:

  • 2 La Lluna està en el perigeu, gairebé 33’13” a una distància de 362.139 quilòmetres, a les 12:00
  • 5 Mercuri està a 8 graus al nord de Venus a les 11:00; Urà a 1 grau al nord de la Lluna, amb una ocultació que ocorre a les Illes Malvines, el sud de Sud-amèrica i l’Antàrtida, a les 11:00
  • 7 Lluna Quart minvant passa a les 04:03; Mercuri és a 0.6 graus al nord de Júpiter a les 6:00; Mercuri és a 1.0 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Regulus a les 17:00
  • 8 La Creu Curtiss, un efecte d’il·luminació clarobscur en forma de X situat entre els cràters Parry i Gambart, es preveu que passarà a les 18:26
  • 9 La Lluna a 0,7 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Aldebaran (Alpha Tauri), amb una ocultació que ocorren al nord-oest del Canadà, Alaska, Àsia nord-occidental, Rússia, Escandinàvia, Orient Mitjà i Europa de l’Est, a les 2:00
  • 10 Júpiter a 0,4 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Regulus a les 23:00
  • 13 Mart a 6 graus al nord de la Lluna a les 7:00; el pic de la pluja de meteors de les Perseides (una taxa horària zenital de 60 a 100 per hora) es produeix a les 8:00
  • 14 Lluna Nova (llunació 1146) es produeix a les 16:53
  • 15 Venus està en conjunció inferior a les 19:00; Mercuri a 2 graus al nord de la Lluna a les 17:00
  • 18 La Lluna està en apogeu, 29’17” a una distància de 405.848 quilòmetres a les 5:00
  • 20 Mart a 0,5 graus al sud del cúmul obert M44 brillant (Rusc o Praesepe) en Càncer a les 18:00
  • 22 El Lunar X, també conegut com el Werner o Purbach Cross, un clarobscur efecte d’il·luminació en forma de X que implica diverses crestes i vores dels cràters situats entre els cràters La Caille, Blanchinus, i Purbach, es preveu que es produeixi en 3:25; Saturn es 3 graus al sud de la Lluna a les 19:00; Lluna Creixent es produeix a les 21:31
  • 26 Júpiter està en conjunció amb el Sol a les 23:00
  • 29 Lluna plena (coneguda com la fruita, cereals, blat de moro verd, o esturió Lluna) es produeix a  es 20:35
  • 30 La Lluna està en perigeu, gairebé 32’59” a una distància de 358.290 quilòmetres a les 17:00

Rebuscant pel cigne: nebuloses perdudes (moltes!)

El cigne és una de les constel·lacions més agraïdes d’observar del cel nocturn a tots nivells: és fàcil de trobar, visible a l’estiu (sempre s’agraeix més no passar fred…), i com que es troba en plena via làctea està plena d’objectes celestes interessants, com cúmuls i sobretot nebuloses. Us en mostro algunes que he fotografiat aquesta setmana, i d’altres de més antigues!

Panoràmica de la via làctea

La franja que creua la imatge és la via làctea, i just al mig el cigne la ressegueix. He agafat aquesta imatge i he afegit les últimes nebuloses que hi he fotografiat, i també les que ja tenia d’antigues. I m’he adonat que algunes les hauria de repetir amb l’equipació actual!

Stitched Panorama

El cigne “cygnus” al mig de la via làctea i le snebuloses fotografiades

Anirem per ordre cronològic invers:

IC 5068. Nebulosa brillant, tot i que no molt! He hagut d’acumular 100 minuts perquè aparegués, i això que van començar a entrar núvols. Aquesta foto és la més recent, feta el passat dissabte 25 de juliol, i això que semblava que estaria ben tapat! 20 x 300″ amb l’equipament habitual: telescopi Takahashi FSQ 106 + càmera QHY8L.

IC 5068

NGC 6888, o també coneguda com a nebulosa creixent o Crescent nebula. Aquesta foto va ser més una prova, ja que ja la tenia fotografiada el 20 de juliol de 2010. Són 15 imatges de 300 segons.

Nebulosa Crescent NGC 6888

I aquí la de fa 5 anys, què us sembla? He de treballar més… (Nebulosa creixent NGC6888)

NGC 6888 - Crescent nebula

Sadr, o gamma cygni, és a dir la tercera estrella més brillant de la constel·lació. L’estrella en sí no té molt interès, però està rodejada de nebuloses brillants riques en hidrogen. Ja us en vaig parlar fa uns dies (Rebuscant astrofotos: cel profund). 14 x 300″.

Nebulosa a Gamma Cygni

I repassem les antigues:

Nebulosa del pelicà IC 5070, una d’aquestes que la forma realment recorda el nom que té! tot i ser relativament recent, aquesta foto és del 18 de juny de 2012 (Nebulosa del pelicà IC 5070)

Nebulosa del Pelicà IC 5070

Nebulosa del vel NGC 6992, fotografiada el 27 de setembre de 2011. Restes d’explosió de supernova que ocupa una zona enorme del cel; cal fer més fotos!! (D’estiu i d’hivern: el vel, la dumbbell i les plèiades)

Nebulosa del vel NGC 6992

IC 5146, la nebulosa Cocoon, del 8 de juny de 2010. Em va encantar fer aquesta, buscaba una boleta brillant i em surt un raig de nebulosa fosca, si ho arribo a saber canvio l’enquadrament! (IC 5146: cocoon nebula).

IC 5146 nebulosa Cocoon

IC 1396, la nebulosa de la trompa d’elefant, fotografiada el 15 d’octubre de 2009. S’ha d’acumular molta exposició per a obtenir detall amb una CCD “one shot”, és a dir, en color (IC 1396 – La trompa de l’elefant).

Nebulosa de la trompa de l'elefant IC 1396

NGC 7000, la nebulosa de Nordamèrica, 23 de desembre de 2008. La raó del nom és evident, s’assemblen molt! Aquesta és una de les que he de repetir… es pot obtenir molt més!

NGC7000 - Nebulosa de nordamèrica

Rebuscant astrofotos: cel profund

De les altres fotos que tenia “aparcades” també en tinc de cel profund: M10, M12, M85, i M94, i la nebulosa gamma cygni. Ens hem quedat igual? (ironic mode=ON) Doncs anem a repassar-les!

M 10. Es tracta d’un cúmul globular a la constel·lació de Ofiuc brillant a magnitud +6.4, pel que és fàcil de trobar.

Cúmul M10

M 12. Un altre cúmul i també situat a Ofiuc. Aquest brilla a magnitud +7.68, molt menys, però té un aspecte molt similar. Els dos cúmuls són del dia 11 d’abril.

Cúmul M12

M 85 és una galàxia lenticular molt ben acompanyada. És la més gran i brillant (magnitud +10.1) just al centre. També coneguda com NGC 4382, està a la constel·lació de Coma Berenices. A la seva esquerra, NGC4394, I més a la dreta NGC 4293. Fotografiada el 8 d’abril.

Galàxia M85 i altres (NGC4394 a l'esquerre, NGC4293 a la dreta).

M 94 és una altra galàxia, en aquest cas espiral de magnitud +11.2 i situada a Canes Venatici. Amb el nom de NGC 4736, i té una estructura de fins a 3 anells concèntrics. Fotografiada l’11 d’abril, en la varietat està el gust!

Galàxia M94

Finalment una nebulosa, que va ser més un experiment que res més, amb un resultat genial! E stracta de gamma cygni, que és el nom de la tercera estrella més brillant del Cigne. Tot el seu voltant està ple de nebuloses ben vermelles, que han anat sorgint a mesura que acumulava temps d’exposició. Tota la part central d’aquesta constel·lació està situada en plena via làctea, per això sempre es troba alguna cosa interessant!

Nebulosa a Gamma Cygni

Prometo no tardar tant la propera!!! Què us semblen?

Rebuscant astrofotos: planetes

Avui m’he dedicat a rebuscar carpetes de fotos que he fet les darreres setmanes i que s’han quedat per processar. El més divertit és que la majoria ja estaven fetes, o gairebé, a punt per penjar, però se’m va passar… Sóc un despistat!!

Avui us porto un parell de planetes que vaig fer l’abril: júpiter i venus.

Les dues fotos estan fetes amb el telescopi Celestron C14 i la càmera xina ASI 120MC des de l’observatori Can Duran de Palamós.

Júpiter ja està molt al límit d’observació, però els mesos d’abril i març estava en oposició, a la distància mínima i per tant el millor moment de veure’l i fotografiar-lo.

Júpiter

No he fet gaires fotos a planetes enguany, i és que es necessita que l’aire estigui ben ben quiet, a part de no haver núvols. En aquest cas la llum artificial no és un problema. Tot i això, es pot apreciar bastant detall!

I també la mateixa nit del 2 d’abril vaig disparar a venus. Ja estava més baix, és realment difícil! Encara el podeu veure als vespres després de la sortida de sol, tot i que ja marxa ràpidament.

Venus

Ara em falta saturn, que està en perfectes condicions! Llàstima qie no està molt alt al cel, properament caurà alguna!!

Bòlid capturat de dia!

Això és tenir sort!! Ahir al vespre es va poder veure un bòlid (un estel fugaç molt brillant, més d emagnitud -4) encara essent de dia des de Palafrugell. I el vam capturar!

Casualitats de la vida, estant al pont de la C31 passat el cementiri de Palafrugell, la Dasha Bannikova va decidir fer un timelapse amb el seu Iphone6, i els últims moments va aconseguir veure “un estel fugaç tant brillant com les llums dels cotxes, de color verd“. Haurà sortit al vídeo?

Bòlid de dia

Un cop a casa, separant el vídeo frame per frame vam veure que efectivament va aparèixer en dues instantànies.

20150719_bolid1 20150719_bolid2

 

Aquest meteor va passar sobre les 21:38h en direcció sud. El vau podeu veure?