Astronomia des de l'Empordà

Durant aquests dies podeu veure una conjunció interessant als vespres, poc després de la posta de sol ja són visibles. Es tracta de Venus i Mart, que justament avui estan a només mig grau, com l’amplada de la lluna. Per cert, la lluna està també a la mateixa zona del cel, creixent cada dia una mica més!

El passat divendres ja vaig intentar fer una foto, però la tramuntana feia de les seves, difícil que quedi quiet!

20/02/2015 – Corçà.
Canon IS 18-55 @44. Canon EOS 60D 1600ASA. 4s.

Ahir dia 21 era el màxim acostament, però al moment de treure la càmera els núvols van fer acte de presència!

Avui dia 22 he preferit esperar a que es fes completament fosc, a part de venus i mart ben junts volia intentar capturar la llum zodiacal, que es nota, però calen cels perfectament foscos per a fer-la destacable!!

22/02/2015 – Palafrugell.
Samyang 14 f/4. Canon EOS 60D 1600ASA. 10s.

I ampliat veureu que d’aprop estaven!

Demà encara estaran molt junts, no us ho perdeu!!

Versió per imprimir

Aquest febrer (i perdoneu pel retard…) podríem dir que és el mes dels planetes! Conjuncions diverses, júpiter en oposició, saturn que ja ve… Val la pena tenir els telescopis a punt!!

El planeta que destaca més aquest mes és sens dubte júpiter. El més gran dels planetes del nostre sistema solar (tant gran que hi cabrien dins tots els altres planetes junts… i sobraria espai!) Està en oposició el dia 6 de febrer, però les setmanes abans i després estarà en perfectes condicions d’observació. El dia de màxima aproximació es  mostrarà amb un diàmetre de 45,3″ i brilla a magnitud -2,6. El podeu veure fàcilment tota la nit, a l’est al principi, i com més tard més cap al sud i cap a l’oest.

Anem a repassar els planetes un per un

• mercuri estarà en màxima elongació oest el dia 24, però igualment seguirà estant molt baix al cel. Busca’l abans de la sortida de sol en direcció est.
• venus i mart estaran molt juntets tot el mes cap a l’oest poc després de la posta de sol. El primer brillarà sobre magnitud -3.9 (!!) mentre que el segon es mantindrà sobre la +1.2. El dia 17 estaran a menys de 2º un de l’altre durant 9 dies, i del 20 al 23 a menys d’1º! EL dia del màxim acostament, el 21, estaran separats només 0.4º, gairebé com el diàmetre de la lluna plena.
• saturn surt passada mitjanit, a Escorpí. Els anells es mostren inclinats 25º, però el planeta només mostra 16″. El millor moment per a observar-lo és de matinada, abans de l’alba, que és quan estarà més alt.
• urà estarà uns 4º per sobre venus a finals de mes com una estrella de 6a magnitud.
• neptú per la seva banda estarà molt a prop de venus a principis de mes, molt difícil de veure’l perquè estarà a magnitud 8 encara amb llum de dia…

(c) Sky and telescope

I la resta d’efemèrides del mes:

• 1 Venus està a 0,8 graus al sud de Neptú a les 11:00
• 3 Lluna Plena (conegut com la fam, la neu o tempesta) es produeix a les 23:09
• 4 Júpiter està a 5 graus al nord de la Lluna a les 9:00
• 6 La Lluna està en el seu apogeu, amb un diàmetre de 29 ’25 ” i una distància de 406.150 quilòmetres, a les 6:00, Júpiter (mida aparent de 45,3″, magnitud -2,6) està en oposició a les 18:00
• 12 Lluna Quart minvant passa a les 03:50; la Creu Curtiss, un efecte d’il·luminació de clarobscur en forma de X situat entre el cràters Parry i Gambart, està previst que tingui lloc a les 16:07
• 13 Saturn està a 2 graus al sud de la Lluna a les 0:00
• 15 Asteroide 8 Flora (magnitud 8,8) està en oposició a les 11:00
• 17 Mercuri està a 3 graus al sud de la Lluna a les 6:00
• 18 Lluna Nova (llunació 1140) es produeix a les 23:47
• 19 La Lluna està en perigeu, amb un diàmetre de 33 ’28 “a una distància de 356.994 quilòmetres a les 7:00
• 21 Venus està a 2 graus al sud de la Lluna a les 1:00; Mart està a 1,5 graus al sud de la Lluna a les 1:00; Venus està a 0,5 graus al sud de Mart a les 20:00; Urà està a 0,3 graus al sud de la Lluna, amb una ocultació visible des de Mèxic, la major part dels Estats Units i el nord de la Polinèsia, a les 22:00
• 24 Mercuri aconsegueix la seva major elongació oest (27 graus) a les 16:00
• 25 Lluna en quart creixent passa a les 17:14; la Lluna està a 1,0 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Aldebaran (Alpha Tauri), amb una ocultació visible des de l’extrem nord de Rússia, Escandinàvia, Islàndia, Groenlàndia, el nord-oest del Canadà i Alaska, a les 23:00
• 26 El Lunar X (el Purbach o Werner Creu), un efecte d’il·luminació en forma de X que involucra diversos vores i arestes entre els cràters de la Caille, Blanchinus i Purbach, es preveu que es produeixi a les 04:22; un trànsit doble de satèl·lits galileans (l’ombra d’Europa segueix l’ombra de Calisto) comença a les 19:36

Versió per imprimir

Aquests dies júpiter està realment esplèndid!! El dia 6 va estar en oposició, és a dir, a la mínima distància, que no es repetirà fins el 2019. En aquestes setmanes serà fàcilment visible tota la nit, a l’est a primeres hores i com més tard més cap a l’oest. Brilla a magnitud -2.6, és el cos més brillant al cel després de la lluna i el sol!

El passat dia 10 vaig poder aprofitar una molt bona nit (i que no anava gaire cansat…) per a fer algunes fotos al planeta més gran de tots. Ja amb temps vaig preparar el telescopi Celestron C8 i la càmera ASI 120MC, i vaig fer diferents proves. Aquesta primera imatge és a focus primari, és a dir, la càmera directament al telescopi; un sol vídeo de 1500 imatges promitjat mab Registax 5.1, últims retocs amb Photoshop CS6.

Com podeu veure s’hi poden veure les 4 llunes galileanes, no és fàcil en una sola imatge!

Després van començar els “experiments”, dels quals el millor va ser aquesta imatge que us adjunto a continuació. Deixeu-me dir que vaig provar una barlow 2x Meade, una 3x Meade, una 2,4x Intes Micro i una 5x Televue powermate. La millor, la Intes micro, com m’agrada aquesta barlow!!!

No us el perdeu aquests dies (si marxen els núvols, és clar…)

Versió per imprimir

De la sessió d’astrofotografia del passat 22 de gener, encara em quedava un parell de fotos per a processar. Una d’elles era el cúmul M41, però un problema en l’enfoc (que he vist ara…) no m’ha permès treure’n gaire res de bo…

L’altre és NGC 2359, coneguda com El Casc de Thor per la seva forma. La veritat és que la vaig trobar de casualitat, mentre em movia per Canis Major i al voltant de Sirius, ja que s’hi troba a uns 8 graus.

22/01/2015 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
QHY8L. 23 x 300 ” = 115 minuts.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Si us fixeu, a l’esquerra de la imatge hi ha un grapat d’estrelles més brillants i aglutinades que la resta. Es tracta del cúmul obert NGC 2374, amb una magnitud de 8. M’encanta trobar aquestes sorpreses!

Versió per imprimir

Seguim amb més imatges del cometa C/2014 Q2 Lovejoy, el cometa “de moda”. El passat divendres 23, després de dies de núvols, i abans de la tramuntana que gairebé s’ho endú tot, vaig poder gaudir d’una nit realment excel·lent, i des de les 22:00 fins les 6:00 no vaig deixar de fer fotografies de tot una mica: cometa, nebulosa, cúmul i galàxies!

Avui us en porto dues. Per començar, com no podria ser d’altra manera el cometa. La cua cada cop mostra detalls diferents, no deixa de ser interessant! Aquí després de 20 imatges de 200 segons guiant sobre el nucli:

22/01/2015 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
Càmera QHY8L. 20 x 200 ” = 66 min.
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

I si aquesta era la primera foto de la nit, aquí va la última Es tracta del cúmul de galàxies de Virgo. Penseu que vaig començar a fer les fotos a quarts de 5 de la matinada… Són 14 exposicions de 300 segons, i s’hi poden veure un piló de galàxies. Si a més pensem que cada una conté més de 100.000 milions d’estrells… tela!

22/01/2015 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
Càmera QHY8L. 14 x 300 ” = 70 min.
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Versió per imprimir

Aquest cap de stemana ha tornat a ser relativament profitós per a la fotografia astronòmica. La previsió era que la nit seria cerena, però finalment més núvols del compte (i un refredat que no vol marxar…) van fer que només pugués aprofitar uns minuts.

I què podia fer ahir al vespre entre clariana i clariana? El cometa! El C/2014 Q2 Lovejoy és ja visible a simple vista, i amb prismàtics es veu clarament com una bola brillant amb vores difuses des de cels no gaire exigents. Ahir des de Palafrugell mateix es podia veure, i amb un teleobjectiu de 135mm f/3.5 Zeiss Sonnar (gràcies Manel!!) apareixia així:

Zeiss Sonnar 135mm f/3.5.
Canon EOS 60D. 60 x 10″ = 10 min.
Adobe Photoshop CS6.

I aquest matí més astronomia! A les 9:58:53 (sí, exactament) l’Estació Espacial Internacional (ISS) passava per davant la lluna. Era un dels trànsits més difícils de fotografiar, en ple dia, la lluna només il·luminada un 6%, la ISS amb un diàmetre de només 32″ i creuant la lluna en només 1 segon. Molt difícil!

Primer trobar la lluna, que ja de per si era difícil, i a sobre m’he adonat que el buscador del telescopi estava trencat… Amb prismàtics i paciència ha estat possible! Amb la Canon EOS 60D en ràfega i disparant a 1/4000 i 1600ISO, aquest ha estat el resultat:

Celestron C8 f/10.
Canon EOS 60D. 5 x 1/4000. 
Adobe Photoshop CS6.

Ara venen dies de mal temps, haurem d’esperar la propera oportunitat!

Versió per imprimir

Mentre fotografiava el cometa C/2014 Q2 Lovejoy el passat divendres dia 9 de gener, se’m va ocórrer una bona manera de provar la càmera QHY8L a fons, ja que des de que la tinc crec no haver fotografiat res que ja tenia anteriorment. Així que vaig decidir fotografiar la nebulosa Roseta, NGC 2244. De fet aquest número NGC és del cúmul obert que hi ha a centre, i de fet totes aquestes estrelles del centre han nascut a la nebulosa que les rodeja. En total, aquesta zona rep tots els noms següents: NGC 2237, NGC 2238, NGC 2239, NGC 2249, Sh2-275, Caldwell 49 (tela eh..)

Tornem a la feina, la nebulosa. Com que és la primera que fotografio amb la QHY8L no tenia ni idea de la seva sensibilitat, pel que vaig optar per a fer una primera foto de 5 minuts. A primer cop d’ull no es veia molt, però vaig tirar de fe i vaig capturar 16 fotos de 5 minuts, acumulant 80 minuts. El resultat, encantat!

09/01/2015 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
QHY8L. 16 x 300 ” = 80 minuts.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

La nebulosa Roseta és una enorme regió d’hidrogen situada a la constel·lació de Monoceros, l’Unicorni. Es troba a una distància d’uns 5.200 anys llum de la Terra i mesura uns 130 anys llum de diàmetre.La radiació de les estrelles joves exciten els àtoms de la nebulosa, fent que emetin radiació que fa brillar a la nebulosa. La massa de la nebulosa s’estima en unes 10.000 masses solars.

Versió per imprimir

Noves fotos de les efemèrides més recents!

Per una banda, ahir va ser quan els dos planetes interiors estaven a mínima distància, només 37′ (minuts d’arc). Venus brillant a magnitud -3.9 es veu realment molt bé; Mercuri costa una mica més, -0.3 de magnitud està just a sota. Avui encara estan molt junts, però mercuri ha guanyat una mica més d’altura.

10/01/2015 – Palafrugell.
Canon IS 18-200 @200 f/5.6.
Canon EOS 60D 400ASA. 1,3s.

Fins i tot podia fer servir telescopi de tant junts estaven; amb el Skywatcher 80ED

10/01/2015 – Palafrugell.
Skywatcher 80ED f/7.5.
Canon EOS 60D 400ASA. 0,5s.

Estigueu atents encara un o dos dies més! Cap a l’oest, després de la posta de sol, sobre les 18:00h.

I el cometa C/2014 Q2 Lovejoy cada dia està millor! El passat divendres dia 9 la nit era excepcional, molt transparent i quieta, ideal per a fotografiar el cometa. Per a variar vaig optar per a fer exposicions més llargues que les nits anteriors. Amb 30 segons el cometa apareix quiet, però a més ja apareix allargat, pel que vaig optar per a guiar al cometa, és a dir, que el telescopi seguís el cometa en comptes de les estrelles, allargant l’exposició a 150 segons, fins a 34 i acumulant 85 minuts d’exposició. El resultat, molts detalls a la cua del cometa, que varia una mica cada dia.

09/01/2015 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
Càmera QHY8L. 34 x 150 ” = 85 min.
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Versió per imprimir

Els dos planetes més propers al sol, Mercuri i Venus, estaran ben junts al cel els propers dies, i es pot veure a simple vista!

Aquests dos planetes, anomenats també planetes interiors per estar més a prop del sol que nosaltres, sempre estan molt a prop de l’astre rei. Mai els veurem a mitjanit, sempre als vespres o a les albades. En el cas de Venus, pot arribar a estar a gairebé 50º respecte el sol (com dos pams aproximadament), però mercuri rarament passa dels 25º (un pam), i brilla molt menys, pel que sempre serà difícil de veure.

Aquests dies serà una mica més fàcil, estarà molt a prop de Venus, de magnitud -3.9, just a sota i a la dreta, brillant molt menys (magnitud -0.8) poc després de la posta de sol a l’horitzó oest.

Entre els dies 8 a 12 de gener estaran a menys d’1º de separació, l’amplada d’un dit, i el dia 10 només a 39′!! Mercuri mostrarà un diàmetre d’uns 7″ i venus de 10.5″.

05/01/2015 – Palafrugell.
Canon IS 18-200 @200 f/9.
Canon EOS 60D 500ASA. 0,8s.

Versió per imprimir

Ja les tenim aquí! Des de que aquest cometa s’ha començat a fer fàcilment visible ara fa un parell de setmanes, la xarxa està quedant inundada per diverses fotografies (i fotomuntatges… alguns sense escrúpols), i com no podria ser d’altra forma, també ho hem intentat!

Les primeres imatges són del dia de Nadal, 25 de desembre. Mentre el telescopi anava capturant, vaig aprofitar la Canon EOS 60D sobre trípode amb l’objectiu Samyang 14 f/2.8 acumulant 2 minuts d’exposició:

El cometa encara estava molt baix, però amb el telescopi i al cap d’uns minuts ja es podia aconseguir més informació:

Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Càmera QHY8L. 120 x 30 ” = 60 min.
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Saltem al dia 1 de gener, una nit excel·lent, molta lluna i molta fred, però entre galàxies, supernoves i cúmuls, vaig poder acumular uns minuts més:

Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Càmera QHY8L. 87 x 30 ” = 43 min.
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Finalment ahir al vespre, dia 4 de gener, des del Far de Sant Sebastià, vaig intentar fer un entremig, ni tant gran camp, ni telescopi, i vaig treure del record un antic objectiu Zeiss de 50mm f/1.8 (que vaig haver de tancar fins a f/5, realitzant 30 fotografies de 30 segons (15 minuts d’exposició total), podreu veure a l’esquerre la part baixa de Orió, amb la nebulosa M42, i a la dreta el cometa, que ja ha guanyat molta alçada, i n’ha de guanyar més!

Com que amb tanta exposició les estrelles sortirien mogudes, vaig haver de posar la càmera sobre la muntura LXD75 pel seguiment, acoblant amb la càmera una ròtula, el muntatge és sumament transportable i efectiu! De totes maneres no s’acaba aquí, el cometa anirà guanyant alçada i brillantor, no us ho perdeu!!!

Buscant el cometa #Lovejoy des del #Fardesantsebastià amb molta #lluna !!

A photo posted by Francesc Pruneda (@francescpruneda) on Jan 1, 2015 at 11:20am PST

Versió per imprimir