Astronomia des de l'Empordà

Un cometa! I una pluja d’estrelles, i un solstici (en resum).

No podia començar d’altra forma el repàs general d’aquest mes. A les tradicionals conjuncions de planetes i la lluna, no podem evitar dedicar una part destacada al cometa que ens queda (després de la desaparició casi completa del ISON). Es tracta del 2013 R1 Lovejoy.

Aquest cometa porta gairebé una setmana a magnitud 5,5 aprox, fent-lo visible des de cels foscos. A més la cua que té és prou llarga com per a ésser capturat amb una càmera de fotoc rèflex convencional sobre trípode amb només 10 segons d’exposició! Podeu localitzar-lo a la constel·lació del bover (Bootes) a la segona meitat de la nit. Podeu trobar cartes de localització actualitzades aquí:

Ubicació del cometa Lovejoy 03/12/2013. Fes click a la imatge per a una ampliació (PDF)

Surt al voltant de les 2:20h, però el millor moment per a buscar-lo és a partir de les 4:30 aprox, quan estarà a 15º d’altura. Penseu que el cel comença a clarejar a les 6:15 i el sol surt gairebé a les 8. No us perdeu les fotos publicades a Spaceweather.com: http://spaceweathergallery.com/comet_gallery.html.

I relacionat amb cometes, les tradicionals gemínides, la pluja d’estrelles de desembre que els últims anys ha destacat per una alta activitat. Després del fiasco de les leònides (mal temps i lluna plena…) esperem que aquesta pluja d’estrelles ens salvi el final d’any, amb el vist-i-plau de la lluna plena…

Les gemínides no arribaran al seu màxim fins al 13-14 desembre, quan la Terra passi a través de les restes del cometa rocós 3200 Phaeton, però ja es poden veure meteors d’aquest radiant aquests dies. La lluna plena farà acte de presència pel màxim, pel que hauriem d’aprofitar les nits clares d’aquesta setmana i la lluna nova. A part de la lluna, es preveu una bona activitat, centrada el dia 14 a les 6:45 hora d’aquí amb una taza horària senital de 120 meteors per hora.

Consell: observeu entre mitjanit i l’alba, quan la constel·lació dels bessons estigui més a munt. I sobretot! No oblideu abrigar-vos bé!

Per la seva part, els planetes es mostren visibles tots, amb dificultats mercuri i saturn, en plena forma venus i júpiter:

• Mercuri és visible durant els primers dies del mes abans de la sortida de sol al voltant de la magnitud -0,7, a l’est. Estarà en conjunció inferior el 29 (entre la terra i el sol)pel que aviat ja no serà observable.
• Venus arriba a la seva màxima brillantor els primers dies del mes (mag -4.9!) essent visible al cel oest fins a 3 hores després de la posta de sol. De cares a final de mes, serà visible dues hores. A través del telescopi podem veure un canvi radical, canviant la fase il·luminada del 30% al 11%. mentre que el diàmetre passarà dels 38″ als 53″ a finals de mes (és a dir, cada dia més gran però menys part il·luminada)
• Mart surt poc després de mitja nit, arribant a magnitud +0.9, cada dia més brillant de mica en mica, tot i que es manté sobre els 6″ només.
• Júpiter encara està a bessons (Geminis) i surt gairebé quan es pon el sol, entre 19:00 i les 20:00h. La seva oposició serà el dia 5 de gener, pel que estem al millor moment per a observar-lo i fotografiar-lo. Brilla a magnitud -2.7 amb un diàmetre de 47″
• Saturn surt al voltant de les 6 del matí, fent-lo gairebé inobservable.
• Urà i Neptú sense canvis significatius, a Peixos i Aquari respectivament, visibles durant gairebé tota la nit. (PDF descarregable per a localitzar-los. Sky&Telescope.)

No tenim cap conjunció destacable aquest mes; tenim la lluna creixent al “costat” de venus el dia 5, o relativament a prop de júpiter el 18.

A més s’ha de destacar el sol, ja que el dia 21 de desembre, a les 18:11 hora d’aquí serà el solstici d’hivern, el dia més curt de l’any (i la nit més llarga!).

Versió per imprimir

EDITAT 03/12/2013

Finalment el cometa ISON no se n’ha sortit… com mostren les últimes imatges del SOHO el nucli del cometa ha acabat per desintegrar-se. Ara ens queda el Lovejoy!

El ja nombrat cometa més observat de la història no deixa de sorprendre’ns! Després del seu pas pel periheli i per un temps semblar que s’havia desintegrat, el cometa ha tornat a aparèixer. La pregunta és, per gaire temps? I sobretot, serà visible?

El cometa C/2012 S1 ISON va ser descobert el 21 de setembre de 2012 per per Vitali Nevski i Artyom Novichonok amb el telescopi reflector de 0,4 metres de l’International Scientific Optical Network (Rússia). Un cop calculada la seva òrbita va saltar la alarma quan es va veure que passaria fregant el sol. Si això es produïa, podria esdevenir un dels cometes més brillants de la història, fins i tot més que a lluna plena!!

Fins el dia d’ahir el cometa estava oferint imatges espectaculars (no des d’aquí, on la meteorologia ens va jugar una mala passada…). Però a mesura que s’ha acostat al sol costava més de veure i les últimes hores només ha pogut ser visible pel SOHO (entre d’altres).

El pas pel periheli, el punt més proper al sol, es produïa just ahir dia 28 de novembre a les 19:45 hora d’aquí. El soho va començar a mostrar el cometa unes 6 hores abans, cap al migdia, i ja es veia com el cometa anava accelerant i augmentant de brillantor. Just abans del periheli va patir una petita explosió seguida d’una deballada. Fins aquí la part visible.

Gairebé totes les fonts apuntaven que el cometa s’havia desintegrat, però últimes observacions han mostrat que almenys una part del cometa ha sobreviscut! Sorprenent!

Amb les imatges del SOHO, les més bones que tenim, no es pot determinar l’estat del nucli, o si només ha sobreviscut una part de la cua de pols.

Des de l’Observatori del Teide, l’únic telescopi que va poder fer un seguiment de Ison, a prop del periheli, va ser el Telescopi Solar THEMIS (INSULAR CNRS, França):

“El cometa ha reaparegut després del pas pel periheli. Malgrat les altes temperatures i la intensa radiació solar les càmeres del Telescopi Solar Espacial SOHO han detectat a Ison després del periheli. És difícil predir el que pot passar en els propers dies però és molt probable que puguem detectar la cua del cometa en els pròxims dies des de terra ”

“Hem de tornar a dirigir les mirades al cel de matinada. Suposant que el cometa tingui una lluentor semblant als dies abans del periheli, el cometa tornarà a ser visible a partir del dia 4-5 de desembre just una hora abans de l’alba. L’expectació és molt gran ja que no sabem la imatge que ens oferirà Ison ” explica Miquel Serra-Ricart, investigador de l’IAC.

Realtime Comet ISON Photo Gallery

Amb les dades que es tenen actualment no podem saber amb exactitud com està el cometa. Encara que el nucli hagi quedat destruït encara podríem veure el cometa uns dies. Haurem de seguir observant a veure que ens depara el cometa del segle!

Versió per imprimir

El cometa C/2012 S1 ISON està ben a punt d’arribar al sol. El pas previst pel periheli és el proper 28 de novembre, i el cometa ens té reservades sorpreses interessants.

El passat 16 de novembre el cometa va experimentar un augment sobtat de brillantor, que feia pensar que ja s’estaria fragmentant el nucli. Però a mesura que s’ha acostat al sol ha anat aguantant, mostrant-se ja a simple vista durant la última setmana (llàstima que hem tingut núvols!!). Penseu a més que a mesura que ha anat avançant els dies, es mostrava més baix a l’horitzó i més a prop del sol, fent cada dia més difícil la seva observació.

El passat divendres vaig poder fer-li una fotografia, molt tènue just al costat de mercuri. De fet no ha estat fins que he processat la foto i la he comparada amb el programa Stellarium que he confirmat que el puntet allargat al costat de mercuri era l’ISON. A més a la mateixa imatge hauria d’aparèixer el cometa Encke, de brillantor similar.

Avui a primera hora he intentat observar-lo, però ja està massa baix. Últimes observacions han detectat una disminució de la brillantor, sembla que en les últimes 24 hores ha guanyat 3 magnituds (és a dir, brilla menys). No s’ha destruït encara, però podria passar en qualsevol moment. Podria ser fins i tot que el cometa no passi de llarg, sinó que impacti contra la superfície del sol. Des de terra ja no es pot observar, caldrà esperar les observacions per satèl·lit, com les del SOHO.

Estigueu atents!

Més fotografies del cometa ISON: http://spaceweathergallery.com/ison_gallery.html

Versió per imprimir

Com cada any a mitjans de novembre, les leònides ens visiten puntualment, amb una activitat entre els dies 6-30 de novembre, i amb un màxim d’activitat els dies 17-18. Enguany però, es presenciarà una de les menors activitats dels últims anys.

Tres són els factors que reduiran notablement la visibilitat d’una de les pluges d’estrelles més conegudes i importants de l’any. Per una banda la fase de la lluna. Justament el dia 17 és lluna plena, pel que els meteors més febles no es podran veure per la presència de la brillant lluna tota la nit.

Leònida sobre USA el novembre de 2000

Però, i si no fos per aquests factors, es veuria alguna cosa? La veritat, poca.

Enguany s’han calculat dos màxims per les leònides, un per Mikhail Maslov per les 11:ooh (hora d’aquí, és a dir, de dia) amb una activitat prevista de 15 a 20 meteors per hora ); l’altra en el moment prop de les 17:ooh amb una activitat d’uns 15 meteors/hora, tots dos el 17 de novembre.

En resum, poca activitat i a més de dia.

Vol dir això que no cal que ho intentem? Mai!

Si teniu l’oportunitat de poder tenir un cel ras, sempre val la pena intentar veure algun dels estels fugaços, sobretot la nit del 16 al 17 i la del 17 al 18 (és a dir, dissabte i diumenge nit). Com que hi haurà lluna plena, tampoc és imprescindible buscar un lloc fosc apartat de les llums artificials, però si que val la pena buscar llocs amb un horitzó net sense edificis ni arbres, i on no hi hagi llum artificial directe a la nostra vista per evitar enlluernaments.

I sobretot, i ara si que ho podem dir, ben abrigats!!

Versió per imprimir

Proves i més proves, això és el que toca els primers dies d’observació després de muntar tot l’observatori de nou. En aquest cas ha estat la nebulosa del cranc M1, a la constel·lació del toro (tauro). De fet era una prova doble, per una banda volia comprovar la qualitat a la hora d’apuntar de la EQ6, que va ser molt bona, i d’altra banda la resposta de la Canon EOS 400D sense filtre IR davant aquest tipus d’objecte. I el resultat em deixa la mar de content!

Un total 23 fotos de 5 minits, completant gairebé  dues hores d’exposició, calibrada amb darks i flats, promitjada amb DeepSkyStacker i processada amb Pixinsight STD 1.0.

Tenint en compte que la imatge original té 10 Mega píxels, volia veure que es pot apreciar amb un retall 1:1, i encara és millor!

És increïble el detall que es pot obtenir, i estic segur que encara es pot millorar! Penseu que el telescopi utilitzat, un Takahashi FSQ només té 530mm de distància focal, i que la nebulosa del cranc té una mida aparent de 6×4 minuts d’arc! No està gens malament

Versió per imprimir

Entre les proves que volia fer amb la Canon EOS 400D un cop modificada hi havia quina era l’exposició ideal, i més sabent que a la càmera li vaig treure el filtre IR jo! Per això vaig optar per fer diferents fotografies a M37, un cúmul obert a la constel·lació d’Àuriga. Vaig optar per deixar la càmera en ISO 800 i fer 4 fotos en exposicions de 60 segons, 150, 300 i 600 amb el mateix processat amb Pixinsight:

• Extracció automàtica de fons i resta de l’original
• Calibració automàtica de tons negres amb histograma
• MaskedStrechTransform amb 25 iteracions
• Calibració de color de mediana amb Statistics i RGB a 0.90.
• Saturació de color al 40%

Vist el resultat i analitzant la relació entre la senyal i el soroll crec que la millor opció és 300s. És la que ofereix més relació senyal/soroll, més la de 600, però no es nota molt la diferència tot i doblar l’exposició.

Ara falta triar la ISO, tot i que de moment seguiré amb 800. Un cop triada la millor combinació, i aplicant darks, flats i amb un processat més acurat, aquest és el resultat:

Versió per imprimir

Una nova setmana més les últimes hores de la nit ens ofereixen fins a 4 cometes. Per a fer-vos-es una idea, us mostro un gif animat amb les posicions dels cometes 2P Encke, Linear X1, ISON i Lovejoy R1. Les imatges estan extretes de la web Spacweather.com:  Sky maps: Nov. 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19.

Com veieu cada vegada estan més baixos al cel, pel que serà cada dia més difícil, sobretot l’ISON que passarà pel costat del sol el proper 28.

A més tenim diversos acostaments de cometes a estrelles i planetes:

• el 17 a la matinada, el X1 estarà ben a prop de l’estrella Arcturus, a uns 50′.
• els dies 18 i 19 serà el torn del Encke que passarà a 1º 24′ del planeta mercuri.
• el 19 l’ISON estarà a mig grau (29′) d’Spica, la més brillant de la constel·lació de la verge (virgo) .

Estigueu atents i tingueu preparats els prismàtics. Sembla que de cares a finals de mes el Lovejoy podria ser visible a simple vista!

Versió per imprimir

Per fi tenim resultats! Aquesta setmana he aprofitat dues nits, la de dimarts i la de dimecres, per acabar de muntar i calibrar la nova muntura EQ6, i sobretot la càmera Canon EOS 400D sense filtre IR (la gràcia és que el filtre el vaig treure jo, i funciona!!). Després d’algunes proves als cúmuls oberts M37 i M44, vaig apuntar a dos dels cometes que estem tenint aquests dies: el C/2012 S1 ISON i el C/2013 R1 (Lovejoy).

El Lovejoy està brillant de forma especial, es mostra molt gran i surt fàcilment a les fotografies. Després de la foto del dia 28 d’octubre (Primera imatge del cometa C/2013 R1 Lovejoy) ha crescut i destaca més. També és cert que ara uso un telescopi diferent (el Takahashi FSQ, mentre que l’altra foto era amb el Skywatcher 80ED) i he pogut donar molta més exposició, però sorprèn amb quina velocitat es mou i quanta senyal es pot aconseguir amb una hora d’exposició acumulada, a partir de 120 fotos de 30 segons a ISO 800.

L’altre cometa del que tenia ganes és l’ISON. El que està cridat a ser (o no) un dels cometes més brillants de la història, per fi va estar dins les meves possibilitats. Aquest cometa s’està acostant ràpidament al sol, arribant al periheli el 28 d’aquest mes. Es mou encara més ràpid que el Lovejoy, tant que no he pogut treure molt detall. Us mostro una foto del dia 5 i una del dia 6. Les estrelles de fons són completament diferents, la brillant de la segona foto és Zavijava, de magnitud 3.5 a la constel·lació de la Verge (virgo).

Totes les imatges són a partir de captures de 30 segons amb la Canon EOS 400D sense filtre IR, promitjades amb DeepSkyStacker seguint el cometa i processades amb Pixinsight STD 1.0.

Versió per imprimir

Aquest novembre serà un mes astronòmicament molt entretingut amb un eclipsi de sol, diverses conjuncions, tot els planetes visibles, i cometes!! Prepareu càmeres, telescopis, trípodes i prismàtics, que valdrà la pena!

• Comencem amb el dia 3, com ja sabeu, tenim eclipsi parcial de sol visible des de les nostres terres (poc, però visible). Aquest eclipsi és anular i total en algunes zones properes a l’equador, i des de Catalunya en general el sol s’ocultarà menys d’1%.  Teniu més informació al post dedicat a l’eclipsi: Tot preparant l’eclipsi.

Observant l’eclipsi del 2005 amb filtre Thousand Oaks

• Mercuri passa per la conjunció inferior (és a dir, entre nosaltres i el sol) el dia 1; a partir d’aquest dia es veurà cada vegada més al cel del matí, abans de la sortida del sol, arribant a màxima elongació el dia 18 (màxima distància al sol des del nostre punt de vista). Visible a simple vista a partir del dia 9 amb magnitud +0.8, arribarà a -0.7 a finals de mes.
• Venus segueix brillant amb potència al vespre a l’oest, al voltant de magnitud -4.5 i a uns 20º d’alçada sobre l’horitzó mitja hora després de pondre’s el sol. Si podeu veure’l amb telescopi diversos dies, veureu com canvia de fase, passant de tenir un 50% il·luminat al 30% durant el mes, i passant de 25″ a 37″ a mesura que se’ns acosta.

• Mart surt al voltant de les 2:30 i ja comença a mostrar-se brillant (magnitud +1.2 a finals de mes) i arriba als 5″, molt petit encara, però ja apuntant maneres.
• Júpiter, a Bessons (Geminis) surt cap a les 22:00 a principis de mes, però cap a finals ho farà dues hores abans. Es manté a magnitud -2.5, molt brillant, amb una mida cap a 45″ aprox.
• Saturn està en conjunció amb el sol, pel que només serà visible a finals de mes a l’alba. El dia 26 just a abans de sortir el sol (de fet entre els dies 24-28) estarà gairebé a tocar de mercuri, això si, serà molt difícil de veure ja que estan molt a prop del sol. La millor hora serà des de que surten, a les 6:20 fins a que aclareixi, sobre les 7.
• Urà i Neptú segueixen igual, a Peixos i Aquari respectivament, visibles durant gairebé tota la nit. (PDF descarregable per a localitzar-los. Sky&Telescope.)

(c) Sky & Telescope

No podia deixar aquest post sense parlar de la sensació d’aquestes setmanes, el cometa C/2012 S1 ISON. Actualment creuant Leo a la segona meitat de la nit, hauria d’anar apareixent cada vegada més baix a l’horitzó, però alhora més brillant a mesura que s’acosta al sol. Es calcula que el dia 1 de novembre arribarà a magnitud 6 (el límit visible a simple vista), i sobre el dia 15 a magnitud 3.

El dia 28 de novembre passarà pel punt més proper al sol, el periheli, a menys d’1 diàmetre solar!! Aquest dia el cometa arribarà a una temperatura de 2700ºC (suficient per a fondre el ferro), i determinarà el seu futur immediat. Si el nucli no és prou robust podria ser la fi del cometa, però si aguantam ens podria donar un espectacle difícil d’oblidar. Només cal esperar…

(c) Sky and Telescope

• 2P/Encke [2013]
• C/2013 R1 (Lovejoy) (fotografiat a principis de setmana: Primera imatge del cometa C/2013 R1 Lovejoy)
• C/2012 V2 (LINEAR)

I sembla que encara n’hi haurà algun més… Us recomano que estigueu atents al web cometografia.es els propers dies, on s’informa detalladament dels cometes assequibles.

Finalment, com a resum: (dades en temps local per a Catalunya)

• 1 Venus està en màxima elongació est ( 47 º ) a les 9:00 , Mercuri està en conjunció inferior a les 21:00
• 2 La Lluna és de 0,8 graus al nord de l’estrella Spica de primera magnitud ( Alpha Virginis ) , amb una ocultació que passa en la major part d’Àsia i el nord i centre d’Europa , a les 8:00
• 3 eclipsi de sol, màxim a les 13:50
• 5 Pluja de meteorits Tàurides del Sud ( 5 a 10 per hora ) es produeix a les 12:00
• 7 Venus és de 8 graus al sud de la Lluna a les 2:00
• 8 Mercuri està en el periheli avui
• 10 Lluna Nova es produeix a 05:57
• 11 Neptú és de 6 graus al sud de la Lluna a les 12:00
• 12 Pluja d’estrelles Tàurides del Nord ( 5 a 10 per hora ) es produeix a les 11:00 pm
• 14 Urà és de 3 graus al sud de la Lluna a les 16:00
• 16 L’asteroide 216 Kleopatra ( magnitud 9.5) està en oposició a les 14:00
• 17 Lluna plena a les 15:16. Pluja de meteors Leònides ( de 15 a 20 per hora ) es produeix a les 18:00
• 18 Mercuri està en la seva màxima elongació oest ( 19 º ) a les 4:00 pm
• 22 Júpiter és 5 graus al nord de la Lluna a les 18:00, la Lluna està en el seu apogeu, a una distància de 405,443 quilòmetres
• 25 Lluna a quart creixent produeix a les 20:28
• 26 El mercuri és de 0,3 graus al sud de Saturn a les 4:00 , la creu Curtiss, un efecte d’il · luminació en forma de X situat entre els cràters Parry i Gambart a la lluna, està previst que tingui lloc a les 13:27
• 27 Mart és de 6 graus al nord de la Lluna a les 17:00
• 28 El cometa C/2012 S1 ( Ison ) aconsegueix el seu periheli a les 20:00
• 29 La Lluna és de 0,9 graus al nord de l’estrella Spica de primera magnitud ( Alpha Virginis ) , amb una ocultació que passa al nord del Carib , Mèxic i Amèrica del Nord , a les 18:00

Efemèrides obtingudes d’Sky&Telescope, cometografia.es i Cloudynights.com.

Versió per imprimir

Amb els 4 cometes que tenim visibles ja tenia ganes de capturar-ne algun! Amb l’observatori a punt d’estar operatiu, només he pogut muntar el telescopi a la terrassa de casa, i des de la terrassa, abans que comencés a aclarir-se el cel, només he pogut apuntar al que estava a més altura, el C/2013 R1 Lovejoy.

Aquest cometa es troba creuant la constel·lació de Canis Minor, el Gos petit, just al costat de Procyon. Aquest cometa està actualment brillant a magnitud 10,44, pel que amb pocs segons d’exposició ja apareix a les fotografies.

Degut al mal seguiment de la muntura LXD75, només he pogut fer 30 exposicions de 10 segons, a 1600ISO. He fet servir el telescopi Skywatcher 80ED i la càmera Canon EOS 60D. El promitjat amb Deep Sky Stacker i el processar final amb Pixihsight STD 1.0.

Falta més detalls, hauré de fer més exposicions i també podré reduir el soroll.

De cares als altres 3 cometes, sobretot l’ISON, hauré de buscar una altra ubicació, a la que apareixen darrera dels edificis el cel ja no és molt fosc!

Versió per imprimir