Astronomia des de l'Empordà

Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa

Astrofoto: M72, M73 i M74

No està fet expressament, però avui us porto tres objectes enumerats consecutivament al Catàleg Messier: es tracta del cúmul globular M72, l’asterisme M73 i la galàxia M74.

Aquests pocs bons dies Aquestes poques nits bones que hem tingut a l’agost he aprofitat per avançat al projecte de capturar tots els 110 objectes del catàleg Messier, i com que els tinc ordenats per constel·lacions he anat fent el que tenia ben ubicats. Ha donat la casualitat que un dia vaig disparar a M74 i unes setmanes després a M72 i M73, que apareixen junts. Casualitats de la vida, són tres objectes de naturalesa ben diferent. Anem-los a repassar.

M72, també conegut com NGC 6981 és un cúmul globular més aviat petit visualment situat a Aquari. És dels que tenim més lluny, situat a uns 53.000 anys llum. Brilla a una magnitud de +9.3, només visible amb telescopi i té un diàmetre de 6′ (minuts d’arc). De fet no té gaire res més d’interessant, un dels cossos menys destacables del catàleg Messier.

Pitjor ho té M73. També conegut com NGC 6994 és simplement un asterisme, és a dir, un grapat d’estrelles que fan una forma concreta (o com diu la viquipèdia un “alineament fortuït“). I encara més, només el formen 4 estrelles. De fer Messier el 1780  el va descriure com “un cúmul de quatre estrelles amb nebulositat“; Herschel  més endavant no va trobar rastre d’aquesta nebulositat, pel que suposo que aquella nit Messier o tenia el telescopi brut o tenia massa son… Aquest asterisme té unes dimensios de 9.6′ i ls seves estrelles tenen una magnitud de 10.3, 11.2, 11.6, i 12.3. Tampoc ens perdem gaire res…

Cúmul M 72 i asterisme M 73

Cúmul M 72 i asterisme M 73 amb noms

Finalment M74. Aquesta galàxia espiral coneguda també com NGC 628 em va donar molts problemes. No va se difícil de trobar, té una magnitud de 9.4 i un diàmetre de 10′, però aquella nit la muntura feia el boig i el seguiment era horrible, pel que vaig haver de llençar la majoria de les fotos i només vaig poder aprofitar les primeres. Això per una galàxia és un gran problema, ja que són objectes dispersos i la brillantor es reparteix, pel que es necessiten moltes exposicions per apreciar detalls. Tot i això, alguna cosa he pogut obtenir d’aquesta espiral situada a 35 milions d’anys llum.

Galàxia M 74

Conjunció de matinada: venus i júpiter

Aquest matí ens hem llevat amb un cel ben ras i amb una conjunció poc habitual, sobretot per les seves característiques: venus i júpiter, els dos planetes més brillants que podem veure estaven a només 0,2º un de l’altre. Això és realment molt a prop!!

Imagineu l’amplada del vostre dit índex amb el braç ben estirat, doncs això seria 1º.

Com que aquests planetes sortien més aviat cap al nord-est calia un lloc amb bona visió, i quin millor lloc que el Far de Sant Sebastià! Així que cap a les 5:30 del matí ja estava a lloc, amb un cel complenatent ras, ni un núvol, i a on el brillant venus ja es veia sortir per sobre el mar.

A mesura que anaven guanyant alçada es feien més visibles, juntament amb les barques de pesca i les ones.

Conjunció venus - júpiter des del Far 1
f/5 – 10sec. – Iso-400 – 50mm

Conjunció venus - júpiter des del Far 2
f/6.3 – 1sec. – Iso-400 – 60mm

Conjunció venus - júpiter des del Far 3
f/8 – 1/2sec. – Iso-400 – 40mm

 Totes les fotos fetes amb la Canon EOS 60D i l’objectiu Canon IS 18-200. I atenció el proper dissabte, que ja no seran dos, sinó tres els que haurem de tenir en compte! La lluna també estarà per la zona, i si els núvols ho permeten pot ser molt interessant d’observar!

capture

Perseides!

Ja hem tingut la nostra sessió de Perseides particular!

Aquesta passada nit era el màxim de les famoses llàgrimes de Sant Llorenç, les Perseides. Tot i que encara en podem veure fins a finals de mes, aquesta pluja d’estrelles va tenir ahir el seu màxim d’activitat. De fet estava previst que durant tota la nit la taxa màxima d’activitat pogués arribar als 100 meteors per hora, però amb la presència de la lluna (que va ser plena el diumenge dia 10) la gran majoria no serien visibles. A més la previsió meteorològica no ajudava… De totes maneres, podem dir que va ser una molt bona sessió d’observació!

Més d’un centenar de persones ens vam reunir ahir a la platja de Castell de Palamós, a més d’un grup d’aficionats a la fotografia nocturna vinguts de tota la província disposats a compartir experiències i practicar amb les nostres càmeres.

Observant i fotografiant perseides

Cap a les 21:00 vam començar a arribar i el panorama no era gens bo. Núvols prims sobre el mar, gruixuts cap a l’oest, i molt de vent. A mesura que anava enfosquint algunes de les estrelles més brillants anaven apareixent, i més gent anava arribant. L’ambient fotogràfic va anar en augment! Alguns optaven per fotografiar la lluna (que va sortir entre els pins cap a les 11) entre núvols, d’altres traços d’estrelles, i d’altres estels fugaços. En un moment un grup de noies va cridar alhora, vam intuir que un gran estel fugaç havia aparegut, però el grup que érem no el vam veure. Per sort la càmera estava apuntant just en aquella direcció!

Perseida entre núvols

La resta de la jornada va ser un continuat apunta-dispara cap a diverses ubicacions al cel. En les condicions que teníem era realment difícil poder veure (i més capturar) algun estel fugaç. De tant en tant algun de brillant sí que feia acte de presència de forma espectacular. En total cam veure’n cap a una dotzena, pel que suposem que la taxa real devia ser al voltant de 60-80 meteors (es calcula que només era visible una cinquena part entre núvols i la lluna).

Cap a les 12 de la nit vam donar la jornada per acabava, ja que cada cop hi havia més núvols que feia que no fos visible ni tan sols la lluna.

Una jornada més curta del què voldríem, però productiva!

EDITAT

La foto ha estat la darrera de El temps migdia de TV3!

Perseida a El temps migdia de TV3

A observar perseides!

Aquesta nit és el màxim de la pluja d’estrelles de les perseides, les llàgrimes de Sant llorenç.

Com us comentava al post d’Efemèrides del mes d’agost, aquesta setmana tenim la tradicional i puntual pluja d’estrelles de les Perseides. Aquest fenomen es produeix quan el nostre planeta creua una zona de l’espai on ha passat el cometa 109P/Swift-Tuttle. Aquest ha deixat un rastre de pols i petites roques, que en entrar en contacte amb l’atmosfera terrestre a gran velocitat es tornen incandescents i brillen. I quan dic a gran velocitat em refereixo a uns 54km/s!

Aquests estels fugaços, també anomenats meteors (no confonguem amb meteorits, que és la pedra un cop arriba a terra) sembla que surtin de la constel·lació de Perseu, i d’aquí ve el seu nom. Aquesta constel·lació es troba al nord-est aquestes setmanes, una mica sota i a la dreta de l’estrella polar. El punt d’on surten els meteors s’anomena radiant i es troba gairebé entre Perseu i Cassiopeia, la gran W que veiem al nord.

Ubicació del radiant aquestes setmanes

Ubicació del radiant aquestes setmanes. (C) Stellarium.

A diferència de l’any passat, tenim la presència de la lluna, i quina lluna! La súperlluna estarà ben bé en plena línia de visió, i per tant la majoria de meteors no seran visibles. De fet, al moment de màxima activitat, que pot arribar a ser de 100 meteors per hora, és bastant probable que se’n vegin menys d’una quarta part. Hem de desistir? Doncs no!

El màxim es repartirà durant tota la nit, entre les 22:00 d’avui dia 12 i les 10:00 del matí del dia 13, totes les hores expressades en hora local, per tant en teoria estariem en una zona perfecte per a visualitzar aquesta activitat. Ja que la súperlluna ens afectarà la visió, és important evitar-la, deixar-la a l’esquena. Penseu que els meteors poden aparèixer en qualsevol lloc del cel; els més grans i espectaculars però es veuran a uns 90º del radiant, i com que la lluna estarà pel sud-est a primeres hores de la nit, és millor mirar cap el nord-oest.

Perseida des de Castell
La via làctea, el pas d’un avió i sota, una perseida de l’agost de 2013

Si us animeu a intentar veure les Perseides, teniu una molt bona opció. Us convidem a venir-les a veure amb nosaltres a la Platja de Castell de Palamós, un dels millors racons de la Costa Brava, amb un ampli aparcament (gratuït a partir de les 20:00). De fet hem organitzat un esdeveniment de Facebook, us podeu apuntar! https://www.facebook.com/events/1521578014728950/?fref=ts

Perseida
Observació el dia del màxim del 2013. Una petita perseida apareix a la dreta de la imatge. Cap a unes 500 persones es van reunir a la platja de Castell.

Què ens cal per a gaudir de la pluja d’estrelles? Poca cosa! Us recomanem una mica de roba d’abric, a la nit refresca. Menjar i beguda per a fer més fàcil de passar les hores, una tovallola o tumbona per estar més còmodes, paciència i sort! I si us animeu a fer-lis fotos, necessiteu una càmera réflex i trípode, a ser possible també cable disparador. No oblideu llanterna! (Les primeres perseides: com fotografiar-les?)

Perseida
La primera Perseida  del 2014!

I si no podeu o no voleu sortir a veure-les, teniu una altra opció, escoltar-les! el portar Spaceweather.com us ofereix la opció d’escoltar els meteors quan impacten contra l’atmosfera. La gràcia és que no molesten els núvols, que potser faran acte de presència aquesta nit. http://spaceweatherradio.com/

Us animeu?

Súperlluna d’estiu

Ja tenim aquí la súperlluna! I és que no hi ha res millor que una efemèride astronòmica caigui en ple estiu, sempre és més agradable de gaudir-ne.

Ahir va ser el dia, lluna plena i a sobre aquesta estava al perigeu. La lluna està  a una distància mitjana de 384.000 km de la terra, com unes 30 vegades el diàmetre terrestre (imaginem una terra de 30 cm, doncs la lluna estaria a uns 9 metres). Aquesta distància però varia, ja que les òrbites no són circumferències perfectes, sinó el·lipses. Quan la lluna està més lluny està situada a uns 406.000km, i es diu que està a l’apogeu, i té un diàmetre d’una mica menys de mig grau, o 30 minuts d’arc (30′). Quan està més a prop ronda una distància de 356.000km i es diu que està al perigeu, i supera els 33′ de diàmetre.  Com a referència, un grau seria l’amplada d’un dit de la mà amb el braç estirat.

Lluna al perigeu sobre Palamós
La súperlluna sobre Palamós. 
Canon EOS 60D a 100ISO
Canon IS 18-200 @18 f/3.5, 5 segons d’exposició

La lluna tarda 27,3 dies en donar una volta completa sobre sí mateixa, però com que la terra es mou al voltant del sol durant aquests dies la lluna no està en la mateixa fase. Perquè això es produeixi cal que passi una mica més de temps, i per tant entre dues fases de lluna iguals cal que passin 29,5 dies. Aquesta diferència també fa que no sempre coincideixi la fase de la lluna amb la mateixa distància, i per això a vegades la veiem més gran i a vegades més petita.

El mes de gener va coincidir que la lluna estava a l’apogeu el dia de lluna plena, i li vaig fer unes fotos. Hi havia una mica de boira, però va ser suficient! Com que ahir li vaig fer una altra foto exactament amb el mateix equip (telescopi Skywatcher 80ED i càmera Canon EOS 60D) vaig poder comparar les dimensions, i realment es nota!!

Comparativa apogeu - perigeu

Per a poder fer aquest tipus de fotografia cal acoplar la càmera directament al telescopi, sense cap lent pel mig. És el que es coneix com a focus primari. Per a fer-o ens cal un adaptador universal a telescopi (n’hi ha de 2″ i de 1.25″, depenent del nostre telescopi; sempre és millor la de 2″) que val uns 25-30€, i l’adaptador corresponent a la nostra càmera, que es coneix com anella T (dependrà del fabricant, serà T a Canon, T a Nikon…) que també té un preu de 25-30€.

20140811_60d

20140811_80ed_60d

A partir d’aquí, enfocar i paciència! Us caldrà també un bon trípode, i si pot ser una muntura equatorial. No és imprescindible per la lluna, però si que us ajudarà a tenir més rigidesa, més precisió i un millor seguiment de la lluna i els astres.

Aquesta imatge és el resultat d’una sola captura en RAW a 1/320 segons i 400ISO. Amb Photoshop només li he fet una mica de contrast i una màscara d’enfoc per a ressaltar els detalls. És el que té la lluna, amb poc ja queda bonica!

Lluna al perigeu

Què hi ha d’interessant aquest agost? Perseides!

Després d’un juliol meteorològicament bastant dolent per la pràctica de l’astronomia, arriba un agost carregat d’efemèrides, les podrem gaudir? Repassem-les!

El mes d’agost és tradicionalment el mes de les Perseides, les llàgrimes de Sant llorenç. Es produeixen entre els dies 10 a 14 d’agost, amb un màxim previst sobre la nit del 12 al 13, a partir de mitja nit. Enguany la tasa horària zenital (el màxim d’activitat, THZ) de 100 meteors, però tindrem un importantíssim inconvenient: superlluna. Aquest mes coincideix que la lluna està a la seva mínima distància, anomenat perigeu (uns 357.053 km) amb la lluna plena, justament el dia 10 al vespre. Per tant, hi haurà una lluna extraordinàriament brillant els dies del màxim. I què hi podem fer? Doncs poca cosa! Però alguna cosa si podem fer.

Mai mirem directament cap a la lluna, busquem les zones més fosques del cel per a veure el màxim de meteors. I si podem esperar les hores que no hi hagi lluna, millor. Això comportarà que les nit del 11, 12 i 13 hauriem d’esperar a les hores abans de la sortida del sol, a partir de les 4 de la matinada.

També podeu intentar veure alguns meteors les nits d’abans i després del màxim. De fet algunes perseides ja es veuen. La setmana passada en vam poder capturar una i d’altres de brillants van poder ser vistes. Voleu venir a veure-les amb nosaltres? https://www.facebook.com/events/1521578014728950/?fref=ts

Perseida
La primera Perseida  del 2014!

A part de la SUPERLLUNA i les perseides, tenim un parell de cometes. Es tracta dels C/2013 UQ4 (Catalina) i el C/2014 E2 (Jacques). El primer es mantindrà a magnitud 10 durant tot el mes a la constel·lació del Bover (Bootes) (carta de localització en PDF), mentres que el Jaques està en millors condicions. Aquest cometa el podem veure a Àuriga brillant a magnitud 6-7. Teniu més informació al post Cometa C/2014 E2 Jaques.

Cometa C/2014 E2 Jaques

Els planetes també ens tenen algunes sorpreses preparades:

  • Mercuri no serà visible per la seva proximitat al sol.
  • Venus brilla amb força a l’alba a magnitud -3.8 i estarà a només 0,2º de júpiter el dia 18 a les 7:00 hora d’aquí, venus a 10″ i júpiter a 32″ de diàmetre. La primera meitat del mes el planeta gegant no serà visible per la seva proximitat al sol.
  • Mart i Saturn són visibles al vespre, poc després de la posta de sol brillant cada cop més feblement a prop d’Spica, l’estrella més brillant de Verge (Virgo) a l’oest. Mart brilla a magnitud 0,4 amb un diàmetre de només 9-10″, mentre que el planeta dels anells ho fa a magnitud 0,5 i amb 17″ de diàmetre; Spica brilla a magnitud 1.
  • Urà a Peixos (Piscis) brilla a magnitud 5.8 i 3.6″ de diàmetre, el podeu intentar ubicar (i Neptú també) a skypub.com/urnep.
  • Neptú estarà en oposició el 29, però tot i això només brillarà a magnitud +7,8 i amb un diàmetre de 2.8″ a Aquari.
  • Plutó (d’acord, no és un planeta!) està al seu “millor” moment d’observació, a magnitud 14 per Sagitari. Ho poso així perquè és realment complicat identificar-lo com un punt més.

La resta d’efemèrides del mes:

  • 2014:08:02 21:32 Mercuri en conjunció amb Júpiter, 0.95 ° N de Júpiter
  • 2014:08:03 13:34 la Lluna en conjunció amb Mart, 2.16 ° N de Mart
  • 2014:08:04 02:52 Quart creixent
  • 2014:08:04 12:31 la Lluna en conjunció amb Saturn, 0.07 ° S de Saturn
  • 2014:08:08 18:09 Mercuri en conjunció superior
  • 2014:08:10 19:58 La lluna en el perigeu (357.053 km)
  • 2014:08:10 20:12 Lluna plena
  • 2014:08:12 4:00 Neptú a 5 graus al nord de la Lluna
  • 2014:08:13 02:00 Pic de la pluja de meteors de les Perseides (una taxa horària zenital de 60 a 100 per hora)
  • 2014:08:17 14:27 Quart minvant
  • 2014:08:18 07:24 Venus en conjunció amb Júpiter, 0.20 ° N de Júpiter
  • 2014:08:23 15:49 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 5.30 ° S de Júpiter
  • 2014:08:24 04:04 la Lluna en conjunció amb Venus, 5.51 ° S de Venus
  • 2014:08:24 08:36 La lluna en l’apogeu (406.511 km)
  • 2014:08:25 16:16 Lluna nova
  • 2014:08:25 21:16 Mart en conjunció amb Saturn, 3.41 ° S de Saturn
  • 2014:08:27 04:34 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 3.22 ° S de Mercuri
  • 2014:08:29 16:29 Neptú en oposició
  • 2014:08:31 21:13 la Lluna en conjunció amb Saturn, 0.36 ° N de Saturn
  • 2014:09:01 03:55 la Lluna en conjunció amb Mart, 4.08 ° N de Mart

 

Astrofoto: cúmul globular M2

Poques nits bones que tenim i cal aprofitar-les! En dues nits aquesta passada setmana he fet més fotos que en mig any!

Després de la M76, us mostro el cúmul globular M2, el segon dels objectes del catàleg Messier. Aquest cúmul també conegut com NGC 7089 es troba a la constel·lació d’Aquari. Té una magnitud de +6.3, al límit de ser visible a ull nu, fàcilment localitzable amb prismàtics a uns 5º a l’oest de l’estrella Sadalmelik, d’Aquari.

m2

Ubicació del cúmul M 2

És un cúmul en sí enorme, amb un diàmetre de 175 anys llum. Es troba a una distància de 37.500 anys llum i conté al voltant de 150.000 estrelles.

En fotografia és fàcil que aparegui ja que és extens (16′) i brillant. En aquesta ocasió he apilat 20 imatges de 5 minuts (total 1:40h d’exposició) amb la càmera QHY8L i el Takahashi FSQ 106. Apilada amb DeepSkyStacker i processada amb Pixinsight STD 1.0.

M2 o NGC 7089

Cometa C/2014 E2 Jaques

Tenim un nou cometa a la vista! Poc, però a la vista! Es tracta del cometa C/2014 E2 Jaques.

Aquest cometa va passar pel periheli el 2 de juliol, passant a només 0,7 UA del sol, arribant a la seva màxima brillantor. Tot i que cada dia anirà perdent brillantor absoluta, la terra s’hi acostarà, per tant es mantindrà tot l’agost a magnitud entre 6 i 7, visible amb prismàtics.

I la pregunta del milió, a on i quan el podem veure?

El cometa es troba actualment a Àuriga, acostant-se a Capella progressivament en direcció E – N. El cometa surt entre 1 i 2 de la matinada, essent el millor moment per a localitzar-lo a partir de les 3:30 fins que aclareixi, cap a les 5 del matí. Aquí podreu veure com localitzar-lo.

jaques

Després d’aguantar tota la nit a les 3:30 començava a fotografiar el cometa, i realment era fàcil de veure! La cua ha resultat ser més llarga del que esperava, gairebé 1,5º. Amb DeepSkyStacker i Pixinsight STD aquest es el resultat:

Cometa C/2014 E2 Jaques

Cometa C/2014 E2 Jaques
31/07/2014 – Observatori Can Duran, Palamós. 
Telescopi Takahashi FSQ 106Ø f/5. 
Càmera QHY8L. Filtre IDAS LPS.  
Muntura EQ6 Pro.
24×150″, calibrada amb flats i darks.

Astrofoto: nebulosa petita Dumbbell M76

La nit del 23 al 24 de juliol prometia ser una bona nit per a dedicar a la fotografia astronòmica, però no esperava que tant! De fet em resum, us puc dir que vaig dormir 3 hores… i encara crec que vaig dormir massa!

Aquella nit volia treure’m “el mono” ja que feia mesos que no anava a l’observatori (l’estrés és molt dolent!) i volia preparar el taller de fotografia de la via làctea d’avui dissabte (Taller de fotografia de la via làctea), així que no us enganyo si us dic que en total vaig tirar com més de 500 fotos. De mica en mica les anirñe processant, a veure que surt!

La primera que us mostro és justament la última que vaig fer, la nebulosa M76 també coneguda com a Petita Dumbbell. És ben bé com la nebulosa planetària M27, la Dumbbell, però en petit, i és que es troba gairebé 10 vegades més lluny (uns 1250 anys llum la M27 per gairebé 15000 la M76).

Per problemes de seguiment no vaig podr fer moltes exposicions, i el resultat és només d’1 hora (12 x 5 minuts). A més vaig haver de fer nous darks i flats, en total 50 de cada. Promitjada amb DeepSkyStacker i processada amb Pixinsight STD 1.0, aquest és el resultat:

Petita Dumbbell M76
Nebulosa petita Dumbbell M76
23/07/2014 – Observatori Can Duran, Palamós.
Telescopi Takahashi FSQ 106Ø f/5.
Càmera QHY8L. Filtre IDAS LPS.  
Muntura EQ6 Pro.
12×300″, calibrada amb flats i darks.

Aviat la resta! A veure com surten

Trànsit empordanès de la ISS pel sol

De nou èxit! I no és que puguem repetir-ho molt sovint astronòmicament enguany. I és que gràcies a la meteorologia sembla que els trànsits de la ISS és l’únic que podem fer amb certa qualitat. Però com ha anat avui? ( Trànsit de la ISS per davant del sol dissabte 5 de juliol )

El trànsit estava previst per les 10:07:58 hora local (8:08:58 en temps universal) i el  lloc triat ha estat l’aparcament de Pordamsa, a Forallac. Des d’aquí agraïr que hagin deixat muntar els equips durant els minuts que hem necessitat, la ubicació realment era excel·lent, a peu de la C66; per una vegada, el cel semblava també de la nostra part! Un sol radiant i calor en augment!

PANO_20140705_094838

Aquesta vegada he fet servir també un Solarscope, un aparell rudimentari però altament eficient per a l’observació solar, amb la intenció de controlar si realment la ISS passa o no per on toca i a la hora que toca, que sempre acabo anant a ceges!

IMG_20140705_094441

Per a fer les fotos l’equip habitual, el telescopi Celestron C8 de 203mm de diàmetre i 2030mm de focal sobre muntura Meade LXD75 i foltre solar casolà amb làmina Baader. La camera usada és la Canon EOS 60D. Una nova diferència aquesta vegada és que no he fet fotos, sinó un vídeo. Sempre que faig fotografies dels trànsits acabo tenint 3 o 4 imatges en el millor dels casos ja que disparo a ràfega i és el que dona de si la càmera. Penseu que un trànsit tarda normalment menys d’1 segon. Amb un vídeo tinc menys ressolució (1920×1080 davant dels 5184×3456 de les fotos) però més captures, tirant a 25 frames per segon. És a dir, que tinc un vídeo amb 24 fotos de la ISS en aquest cas.

He separat les imatges amb Free Video to JPG Converter, unides amb Startrails  i amb unes màsqueres d’enfoc amb Photoshop CS6 aquest és el resultat.

ISS per davant del sol

Us heu fixat quina activitat té el sol? Avui estava ple de taques. Doncs si agafem diverses imatges i les treballem amb RegiStax podem obtenir encara més detall, el resultat és sorprenent!

El sol ple de taques