Astronomia des de l'Empordà

Comencem el repàs d’efemèrides astronòmiques d’aquest març de 2014

Aquest és el report dels planetes:

• mercuri i venus són visibles poc abans de la sortida del sol a l’est; el primer a partir del 18 ja serà més observable amb telescopi, a magnitud 0 a finals de mes; el segon brilla amb força (sobre magnitud -4.5, i passant de 32″ a 22″ de diàmetre) i és fàcil de veure. Els dos tindran la seva màxima elongació aquest mes
• mart comença a ser bastant brillant amb el seu color vermell característic, arribant a magnitud -1 durant aquest mes i a uns 14″ de diàmetre. Estarà en oposició el 8 d’abril. El podem veure a l’horitzó est unes 4 hores després de la posta de sol, és a dir, sobre les 12 de la nit.
• júpiter segueix estant en plena forma! Es manté a la magnitud -2.2 i amb una mida d’uns 40″, visible al sud a la posta de sol i durant gran part de la nit cap a l’oest. Aprofiteu!
• saturn surt a Balança (libra) poc abans de mitjanit. Es manté a magnitud +0.4 – +0.8 i a uns 18″, amb els anells a uns 22º, perfectament visibles a pocs augments ( de fet amb prismàtics, a uns 20x ja es veuen!)
• urà està en conjunció amb el sol el dia 2 d’abril, pel que serà inobservable,  i neptú hi va estar el 23 de febrer, per tant, els haurem de deixar córrer!

Finalment tenim un canvi d’estació, el 20 de març a les 17:57 hora d’aquí deixem l’hivern i entrem a la primavera!.

I la resta d’efemèrides del mes (cortesia de cloudynights.com. Totes les hores estan en hora local per a Catalunya)

• 1 Lluna Nova ( llunació 1128 ) es produeix a les 9:00; Urà és de 2 graus al sud de la Lluna a les 11:00
• 8 Lluna Plena es produeix a les 13:27 , el Lunar X ( també conegut com el Purbach o Werner Creu ) , un efecte d’il·luminació en forma de X que implica diversos vores i crestes entre els cràters La Caille , Blanchinus i Purbach , es preveu que es produeixi a les 21:05
• 10 Júpiter és de 5 graus al nord de la Lluna a les 12:00
• 11 La Lluna està en apogeu, 29 minuts d’arc a una distància de 405.364 quilòmetres, a les 21:00
• 14 Mercuri és a elongació oest ( 28 graus ) a les 8:00
• 18 La Lluna és de 1,7 graus al nord de l’estrella Spica de primera magnitud ( Alpha Virginis ) , a les 22:00
• 19 El mercuri és en l’afeli d’avui , Mart és 3 graus al nord de la Lluna a les 4:00
• 20 L’equinocci vernal es produeix a les 18:57
• 21 Saturn és 0,2 graus al nord de la Lluna , amb una ocultació visible des de Madagascar , Àfrica meridional i el nord-est d’Amèrica del Sud a les 4:00
• 22 El mercuri és 1.2 graus al sud del Neptú a les 13:00 , Venus és a màxima elongació oest ( 47 graus ) a les 21:00
• 24 Quart Creixent es produeix a les 02:46; la Creu Curtiss , un efecte d’il·luminació en forma de X situat entre la cràters Parry i Gambart , es preveu que passarà a les 22:22
• 27 Venus és de 4 graus al sud de la Lluna a les 11:00 , la Lluna està en el seu perigeu ,  32 minuts d’arc a una distància de 365.703 quilòmetres, a les 20:00
• 28 Neptú és de 5 graus al sud de la Lluna a les 16:00
• 29 Mercuri és de 6 graus al sud de la Lluna a les 6:00
• 30 Lluna Nova ( llunació 1129 ) es produeix a les 19:45
• 31 Mart és de 5 graus al nord de l’estrella Spica de primera magnitud ( Alpha Virginis ) a les 5:00

Versió per imprimir

Aquest mes de febrer no destacarà molt en quant a efemèrides astronòmiques, essent el més destacable Júpiter i Mart, cada cop més petit el primer, cada dia més brillant el segon.

Durant aquest mes de febrer no tindrem no tindrem grans cometes, només ens queda les restes del C/2013 R1 (Lovejoy) (a magnitud 8.5-9) i el C/2012 X1 LINEAR, mantenint-se a magnitud 8.

No tindrem eclipsis, tot i que a l’abril n’hi haurà un de lluna que a penes es veurà…

No tindrem pluges d’estrelles; de fet el dia 8 va ser el màxim de les alpha-Centàurides, amb una THZ 6, pels habitants de l’hemisferi sud.

Si tindrem alguna conjunció interessant, com la de saturn i la lluna el dia 21, en que sortiran per l’est ben junts, a menys d’1º. Fins i tot els habitants de Nova Zelanda i Austràlia veuran com la lluna oculta el planeta dels anells.

 En quant als planetes individuals, així es podran veure:

• Mercuri ha estat visible els primers dies de mes al vespre, però té la conjunció inferior el dia 15, fent que ja no sigui visible fins a finals de mes a l’alba.
• Venus arribarà al màxim de magnitud -4.9 a mitjans de mes, fàcilment visible un parell d’hores abans de la sortida del sol. La part il·luminada passarà del 13% al 36%, però el seu diàmetre passarà de 51″ als 33″.
• Mart surt sobre les 23:00, cap a les 21:30 a finals de mes. Passarà de magnitud +0.2 a -0.4 mentre passa prop d’Spica, la més brillant de Virgo (Verge), es quedarà sobre els 10″ durant aquest mes. Des d’aquí podríem veure el pol nord del planeta vermell, però està a l’estiu, pel que costarà més del compte..
• Júpiter segueix regant les nits, cada cop més alt a la posta de sol a Geminis (els Bessons) amb magnitud -2.5 i amb un diàmetre d’uns 45″.
• Saturn surt al voltant de les 2:00. Els seus anells formen un angle de 23º amb l’eclíptica, el màxim que poden estar inclinats, pel que poden ser molt espectaculars a través del telescopi.

• Urà encara pot entreveure a finals

  del crepuscle de la tarda (

  skypub.com/urnep).

  Neptú està en conjunció amb el sol el dia 23, pel que no és possible d’observar.

I la resta d’efemèrides, cortesia de cloudynights.com:

• 1 Mercuri a 4 graus al sud de la Lluna a les 8:00 , Neptú a 5 graus al sud de la Lluna a les 15:00
• 3 Mercuri al periheli; Urà a 3 graus al sud de la Lluna a les 23:50
• 6 Trànsit de l’ombra d’Europa, segueix a l’ombra de Callisto ) comença a les 11:23 , Lluna Plena es produeix a les 20:22
• 7 La X llunar està previst que tingui lloc a les 07:32
• 11 Júpiter a 5 graus al nord de la Lluna a les 7:00
• 12 La Lluna està en apogeu, 29 minuts d’arc a una distància de 406.231 quilòmetres , a les 6:00
• 14 Lluna Plena (conegut com la fam, la neu o tempesta Lluna ) es produeix a les 23:53
• 15 Venus està en la seva major extensió il·luminada a les 10:00 ; Mercuri està en conjunció inferior a les 21:00
• 19 La Lluna a 1,6 graus al nord de l’estrella Spica de primera magnitud ( Alpha Virginis ) a les 16:00
• 20 Mart es troba a 3 graus al nord de la Lluna a les 01:00
• 21 Saturn a 0,3 graus al nord de la Lluna , amb una ocultació visible des de Nova Zelanda , la major part d’Austràlia i Madagascar , a les 23:00
• 22 L’asteroide 2Pallas ( magnitud 7,0 ) està en oposició a les 10:00,  quart minvant de la Lluna es produeix a les 18:15
• 23 La Creu Curtiss , un efecte d’il · luminació en forma de X situat entre els cràters Parry i Gambart , està previst que tingui lloc a les 08:47 , Neptú està en conjunció amb el Sol a les 19:00
• 26 Venus a 0,4 graus al nord de la Lluna , amb una ocultació visible des del sud-est d’Àsia , Índia i Àfrica central i occidental , a les 6:00
• 27 La Lluna està al perigeu, 33 minuts d’arc a una distància de 360.440 quilòmetres, a les 21:00 , Mercuri a 3 graus al sud de la Lluna a les 22:00.

Versió per imprimir

Per acabar la sessió astrofotogràfica del dia 2 de febrer, una altra galàxia. En aquest cas NGC 2903, una galàxia espiral situada a la constel·lació del Lleó (Leo), just sota del que seria el cap . Brilla a magnitud 8.8, visible amb prismàtics i fàcilment amb telescopis modestos.

02/02/2014 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II.
Càmera QHY8L. 20 x 300 ” = 1:40h.
Maxim DL 5 Pro (guiat), EZcap (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Versió per imprimir

M’encanta fotografiar cúmuls d’estrelles! Quan normalment a les fotos astronòmiques dominen les formes espirals de les galàxies o els brillants colors de les nebuloses, a mi sempre m’ha agradat fotografiar cúmuls d’estrelles, ja sigui del tipus obert o globular.

Aprofitant la nit del dia 2 de febrer, i estrenant la càmera CCD QHY8L vaig decidir apuntar a aquest cúmul M3. Està ubicat a la constel·lació de Canes Venatici (llebrers), a prop d’Artur, l’estrella més brillant de la constel·lació Bover. Es calcula que està format per unes 800.000 estrelles, tot i que la majoria no són visibles per ser ja estrelles mortes (nanes blanques i estrelles de neutrons). Brilla a magnitud +6.2 i és visible amb prismàtics.

02/02/2014- Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Celestron 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono.
Càmera QHY8L.  30 x 300 ” = 2:30h.
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Versió per imprimir

Si fa dues setmanes sortia la notícia d’una supernova a la galàxia veïna M82, ara en fa justament una de la presència d’una altra supernova, aquesta vegada a la galàxia de la constel·lació de Coma Berenices M99.

Aquesta nova explosió s’ha anomenat 2014L, i a diferència de la de M82 (Supernova a la galàxia M82), aquesta és de tipus Ic. Una supernova de tipus Ic es produeix quan una estrella molt massiva (a partir de 10 vegades la massa del nostre sol) arriba a la fi de la seva vida, consumint tot el combustible possible i creant un nucli de ferro. En aquest moment es torna inestable (la fusió del ferro no produeix energia, sinó que n consumeix) i explota, arribant a brillat com tota una galàxia sencera. A més aquest tipus “c” ha perdut tot el seu hidrogen i part de l’heli inicial per culpa d’alguna companya, una altra estrella propera qie li ha “robat” aquests gasos lleugers.

Aquesta supernova va ser detectada a finals de gener però no m’ha estat possible fotografiar-la fins a el dia 2 de febrer per la meteorologia. Aquesta efemèride a més a més ha coincidit amb tres detalls interessants:

• La nova supernova, que es localitza pròxima al nucli de la galàxia M 99, és denominada SN 2014L. M 99 és una galàxia prolífera en supernoves ja que s’han pogut contemplar en els últims anys les següents: 1967H, 1972Q i 1986I​​.
• Ha coïncidit que es poden arribar a veure 3 supernoves al cel, la de M99, la de M82 (encara visible) i la de NGC3448, una galàxia de magnitud 14 a la Óssa major, menys visible que les altres dues.
• Ha estat l’estrena de la càmera QHY8L, aquest cop ben fet, acumulant gairebé 3 hores d’exposició. La supernova de M82 va servir per a fer les primeres proves, sense calibracions i amb avaries informàtiques pel mig…

En aquesta imatge he acumulat 33 imatges de 5 minuts arribant a 2:45h, calibrat amb darks, flats i bias. La imatge està centrada M99, però al camp també apareixen un munt de galàxies, doncs es troba en ple cúmul de galàxies de Virgo.

I no les he posat totes!!

Versió per imprimir

Una supernova de sorpresa ha aparegut aquesta setmana la galàxia irregular M82, situada a la Ossa Major. Ofereix una brillantor al voltant de la magnitud 11, amb un color blanc-ataronjat. I sembla que encara aguantarà, fins i tot pot ser que augmenti de brillantor en les properes dues setmanes.

Es tracta d’una supernova del tipus Ia. S’origina quan una nana blanca, una estrella de la massa similar a la del sol que ja ha consumit el seu combustible, capta material d’una estrella propera i es torna inestable.

Aquesta foto és un retall de la foto que teniu més avall. Està feta des de l’observatori Can Duran de Palamós, amb un telescopi Takahashi FSQ 106mmØ i la recent estrenada càmera QHY8L. He promitjat 7 imatges de 5 minuts d’exposició (els núvols no van donar més temps!) amb 20 darks, sense flats.

M82 és una galàxia bastant propera, a uns 11-12 anys llum de distància; es mostra de costat mostrant bandes de pols i un centre brillant mostrant zones de formació d’estrelles massives. La supernova es troba justament a un dels braços, relativament allunyada del centre. Es va detectar el dia 5 de gener per K. Itagaki de Yamagata, Japó amb una magnitud al voltant de 17 i ha anat augmentant de brillantor exponencialment la nit del 14 al 15 de gener. Va rebre el nom de la supernova 2014J un cop confirmada la seva naturalesa . Al principi va ser pel preliminar J09554214 PSN designació 6.940.260 .

M82 és fàcilment localitzable a partir de les 19:00 al cel del nord-est des de Catalunya, a més tenim la sort que la lluna surt molt més tard (avui dissabte a les 2:20h).

L’expert en supernoves Robert Quimby ha calculat una corva de llum que podria fer arribar el màxim de llum a una magnitud de 10,5 al voltant de 2 de febrer.

Aquesta supernova es considera la més propera des de la supernova 1987A a la Gran Núvol de Magallanes. De fet SN 1993J a M81 (l’altra galàxia de la foto) estava essencialment a la mateixa distància, i les dues posteriors supernoves, SN 2004am i SN 2008iz es van produir dins de la pròpia M82.

Versió per imprimir

Fa uns 9 mesos us parlava del viatge que vam realitzar a la lapònia sueca, concretajment a la població de Skelleftea. Avui no només vull recordar aquell viatge sinó que a a més volia completar la segona part, completant els 5 dies que vam estar a un indret del nord d’Europa que ens va captivar a tots els 4 integrants del viatge. Us recomano donar un cop d’ull a la primera part per a posa-vos en situació! Setmana Santa a #laponiasueca part 1/2

Dia 3: Excursió en raquetes de neu

Dues eren les activitats que havíem de fer sí o sí. D’una banda una excursió amb raquetes de neu i d’altra banda patinatge sobre gel. I avui toca la primera. Gràcies a la mediació de l’Oficina de Turisme, que ens va organitzar l’activitat, ens van venir a buscar i traslladar fins el punt de sortida. El tracte excel·lent, de nou amb un anglès immaculat, vam fer una ruta d’una mica més d’una hora fins el cim d’una de les muntanyetes de la zona. Un cop a dalt de tot un bon esmorzar amb xocolata calenta, pa amb formatge tradicional Västerbotten i a seguir la ruta!

Després de dinar una nova ruta pel poble, en aquesta ocasió pel barri Bonnstan, que conserva l’estètica del s. XVII, cases de fusta que semblen transportar a una altre època. Aquest 3r dia va acabar amb núvols, i és una llàstima, perquè hi havia un avís que es podrien veure algunes aurores, com si es van veure més al nord en zones amb cel cerè.

Dia 4: Patinatge sobre gel i aurores!

Seguint altres visitants a la zona a través de twitter, vam veure com una de les atraccions també era el patinatge sobre gel, per exemple al poble de Pitea (a una hora aproximadament de camí). La sorpresa va ser que a Skelleftea hi havia també una pista de patinatge pública i gratuïta, justament a uns 100 metres del restaurant habitual on anàvem a dinar, al costat del museu de Nordana i just a 5 minuts del nostre hotel caminant. Per més increïble, no es lloguen patins, ja que es considera que tothom en té, i va ser justament la Ann de l’oficina de turisme qui ens va deixar els seus propis patins perquè puguéssim “gaudir-ne“. I ho poso entre cometes perquè un servidor no havia patinat sobre gel en la vida!! Després d’uns minuts engoixants i algun cop de genoll contra el gel, vaig poder completar alguna volta, això si, amb ajuda i amb música clàssica de fons. Inovidable!

El dinar d’aquest dia va ser més espectacular encara. Cal destacar que ens va agradar tant el lloc, el menjar, el tracte i el preu que hi vam anar cada dia. El dimarts ens van fer descompte, el dimecres ens van ensenyar tot l’edifici, i el dijous ens van regalar unes samarretes! Només tinc que bones paraules pel restaurant Nordanagarden.

A la tarda va ser el torn d’un passeig relaxat pel costat del riu, realment preciós. EL riu congelat es combinava amb una llum que anava decreixent ràpidament, i ja es preveia el desglaç en algunes zones del riu. El passeig pot ser tant llarg o curt com hom vulgui, i no es pot marxar sense fer una bona ruta!

A la nit, el cansament de la setmana es va fer valdre, i no hi havia moltes ganes de sortir a fer foto nocturna. Però just després de sopar vaig sortir un moment a fer una foto de prova, quan vaig veure un rerefons de color verd: una aurora!

Vam agafar els trípodes, càmeres i abrics, de camí a la zona que haviem triat per a fer les fotos, i mentre jo anava conduint, comentaris com “Sí, sí! Es veu! És verd i es mou!“, i jo conduint a -10ºC no podia apartar la vista de la carretera! Un cop a lloc vam muntar i efectivament es veia! No té res a veure amb les espectaculars fotos que podem trobar a la xarxa, de fet veureu a les fotos com es veu tènuament, per a desaparèixer… Molt poca cosa sí, però vam veure una aurora!

Dia 5: Tornada a casa

El nostre avió sortia a mig matí de l’aeroport, així que l’últim dia no am tenir temps de res. A més era festiu i ja no quedava ningú a recepció, pel que no hi ha gaire res per explicar. Excepte la mala estona que vam passar a l’aeroport quan no ens deixaven passar per excés de pes caps dels 4! Només dir que jo vaig passar amb uns pantalons dins la màniga de la jaqueta…

Van ser 5 dies intensos, plens de petites anèctotes en un lloc paradisíac, no com el carib, sinó un poblet en un indret verge, amb una cultura i una educació excel·lents, la gent és encantadora i agradable, el paisatge indescriptible, i el menjar boníssim! Dir-vos que tot el viatge, contant menjar, lloguer de cotxe, vols,activitats, benzina i altres ens ha sortit encara no a uns 600€ per persona.

A tot arreu ens recomanaven tornar a l’estiu, i després de veure webs com Tusdestinos.net ho haurem de plantejar.

Molt recomanable!

Teniu totes les fotografies a l’àlbum Lapònia Sueca: http://www.astroemporda.net/fotografia/laponia-sueca/

Versió per imprimir

Els planetes, els cometes, les llunes… no segueixen òrbites perfectament circulars pel cosmos. En més o menys grau, aquests camins són el·lipses, i per això a vegades es pot apreciar el sol i la una mica més grans. Quan és el sol el que està més a prop diem que està al periheli, i quan està més lluny està al afeli. En el cas de la lluna, quan està més a prop està al perigeu i quan està més lluny al apogeu.

Les ocasions que la lluna està al perigeu i a més coincideix amb lluna plena, la premsa se’n fa ressò ja que és apreciable aquest augment de mida i brillantor.

Aquest mes de gener justament hi ha hagut una efemèride doble. Per una banda, el passat dia 5 de gener va ser el periheli, és a dir, el sol estava més a prop i es veia més gran. D’altra banda, ahir va ser l’apogeu, és a dir, la lluna estava al seu punt més llunyà, i va coincidir amb la lluna plena, és a dir, vam tenir la lluna plena més petita de l’any.

En un eclipsi de sol molts hem vist en fotografies que els dos astres protagonistes, el sol i la lluna, tenen les mateixes dimensions. En aquesta coincidència del mes evidentment hi ha diferència, com podeu veure a la foto:

La diferència és important!! Ara ens falta esperar a quan coincideixi la lluna plena amb el perigeu per a completar la comparativa.

Totes les fotos estan fetes amb el telescopi Skywatcher 80ED i la Canon EOS 60D. En cas de la foto del sol, s’ha utilitzat làmina Baader a l’objectiu. I en el cas de la lluna, la foto es va haver de fer entre núvols, casi que no la vaig poder fer!

Versió per imprimir

John Dobson, ens ha deixat aquesta pasada nit a l’edat de 98 anys.

John Dobson (1915 – 2014) Credit: Stacey David Severn

Dobson era un astrònom aficionat conegut mundialment pel disseny extraordinàriament genial de muntura per a telescopi que porta el seu nom, la muntura Dobson. Va inventar aquesta muntura a la dècada de 1970, després d’una estada de 23 anys a un monestir de San Francisco. Li encantava l’astronomia, i com que no se’n podia permetre un va tenir la idea d’una muntura molt fàcil de construir i que permet als aficionats disposar de grans telescopis a un preu assequible, fins i tot fer-se’l un mateix.

En veure que l’astronomia era (i és) una afició relativament cara, va decidir fundar la San Francisco Sidewalk Astronomers, és a dir Astrònoms de Carrer. Va ser tal l’èxit tant de la seva muntura com de la seva organització que passava només dos mesos a casa seva, la resta de l’any se’l passava viatjant divulgant.

Actualment, la Sidewalk Astronomers és una entitat de nivell mundial que organitza periòdicament un munt d’activitats, com la ISAN, International Sidewalk Astronomy Night, la Nit Internacional d’Astronomia al Carrer, a la que Astronomia des de l’Empordà hi participa cada any, o el Global Astronomy Month.

Teniu més informació de John Dobson a la seva web http://www.sidewalkastronomers.us/id31.html i a la viquipèdia http://en.wikipedia.org/wiki/John_Dobson_%28amateur_astronomer%29

Descansi en pau.

Versió per imprimir

El planeta gegant júpiter està en oposició, és a dir, està alineat sol-terra-júpiter, i quan això passa està a la mínima distància de nosaltres. Tot i que el màxim és justament avui, durant les properes setmanes està en perfectes condicions d’observació, ja que brilla a magnitud -2.23 i mostra un diàmetre aparent de 46,8″, estant a 4,2 unitats astronòmiques de distància (uns 630 milions de km).

Per a fer fotos de planetes cal unes condicions molt especials. La llum artificial no és un problema, però cal una atmosfera molt quieta, fins i tot una mica d’humitat va bé ja que estabilitza l’aire. Per a obtenir detalls calen molts augments, per tant un telescopi potent per una banda, i una càmera amb un xip amb píxels petits és el necessari.

Aquesta foto va ser presa la nit del divendres 3 al dissabte 4 de gener a les 2:08 des de Palafrugell. A la imatge apareix a més dues llunes, just al costat del planeta, a l’esquerra, Cal·listo, i a la part superior dreta, una mica deformat en aquesta presa, Ganímedes.

Per a fer aquesta  he fet servir un dels telescopis més polivalents que existeix, un Celestron C8 de 203mm de diàmetre i 2030mm de focal (f/10), que ja he utilitzat en moltes altres fotos. A més, per augmentar encara més la imatge, he acoplat una barlow Intes micro de 2,4x.

La càmera utilitzada si que és la novetat. Es tracta de la ASI 120MC, una càmera de fabricació xinesa amb 1,2 Megapíxels, oferint una resolució de 1280×960, i sobretot, amb una mida de píxel de només 3,75µm, pel que és ideal per a planetària.

He capturat un total de 500 imatges promitjades amb Registax 5.1 (no hi ha manera de fer servir la versió 6 en condicions!) i últims retocs amb Photoshop CS6.

Versió per imprimir