Astronomia des de l'Empordà

Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa

Trànsit empordanès de la ISS pel sol

De nou èxit! I no és que puguem repetir-ho molt sovint astronòmicament enguany. I és que gràcies a la meteorologia sembla que els trànsits de la ISS és l’únic que podem fer amb certa qualitat. Però com ha anat avui? ( Trànsit de la ISS per davant del sol dissabte 5 de juliol )

El trànsit estava previst per les 10:07:58 hora local (8:08:58 en temps universal) i el  lloc triat ha estat l’aparcament de Pordamsa, a Forallac. Des d’aquí agraïr que hagin deixat muntar els equips durant els minuts que hem necessitat, la ubicació realment era excel·lent, a peu de la C66; per una vegada, el cel semblava també de la nostra part! Un sol radiant i calor en augment!

PANO_20140705_094838

Aquesta vegada he fet servir també un Solarscope, un aparell rudimentari però altament eficient per a l’observació solar, amb la intenció de controlar si realment la ISS passa o no per on toca i a la hora que toca, que sempre acabo anant a ceges!

IMG_20140705_094441

Per a fer les fotos l’equip habitual, el telescopi Celestron C8 de 203mm de diàmetre i 2030mm de focal sobre muntura Meade LXD75 i foltre solar casolà amb làmina Baader. La camera usada és la Canon EOS 60D. Una nova diferència aquesta vegada és que no he fet fotos, sinó un vídeo. Sempre que faig fotografies dels trànsits acabo tenint 3 o 4 imatges en el millor dels casos ja que disparo a ràfega i és el que dona de si la càmera. Penseu que un trànsit tarda normalment menys d’1 segon. Amb un vídeo tinc menys ressolució (1920×1080 davant dels 5184×3456 de les fotos) però més captures, tirant a 25 frames per segon. És a dir, que tinc un vídeo amb 24 fotos de la ISS en aquest cas.

He separat les imatges amb Free Video to JPG Converter, unides amb Startrails  i amb unes màsqueres d’enfoc amb Photoshop CS6 aquest és el resultat.

ISS per davant del sol

Us heu fixat quina activitat té el sol? Avui estava ple de taques. Doncs si agafem diverses imatges i les treballem amb RegiStax podem obtenir encara més detall, el resultat és sorprenent!

El sol ple de taques

Trànsit de la ISS per davant del sol dissabte 5 de juliol

Demà al matí a les 10:07:58 hora d’aquí tenim un nou trànsit de la ISS per davant del sol. En aquesta ocasió ens queda molt a prop, ja que la franja de visibilitat creua el Baix Empordà, les Gavarres i fins a Vidreres.

_20140704_181101

_20140704_181156

L’Estació Espacial Internacional tindrà un diàmetre aparent de 43″, no és el màxim però ja serà una mida interessant. Us animeu a fotografiar-la?

Per a intentar-ho anirem a l’aparcament de Pordamsa, magatzem de materials de construcció situat ben bé a la C66 abans d’arribar a La Bisbal d’Empordà (venint de Palafrugell), qui molt amablement ens permet muntar els equips i ens convida a veure l’exposició.

_20140704_181124

Nosaltres ja estarem a lloc abans de les 9:30, no ens ho volem perdre! T’apuntes? Necessites càmera de fotos, teleobjectiu o telescopi i trípode.

Recorda portar filtres solars!!

Què hi ha d’interessant aquest juliol?

Ja comencen les bones nits a la fresca i cal aprofitar-les! Si el temps ho permet és clar… Comencem pels planetes:

  • mercuri estarà a màxima elongació oest el dia 12, molt baix a l’horitzó, difícil de veure’l!
  • venus brilla als matins a l’oritzó nord-est. Del dia 29 de juny al 3 de juliol estarà ben a prop d’aldebaran, l’estrella més brillant del toro (tauro). Es mantindrà a uns 11″ i passarà del 85% al 92% de fase il·luminada.
  • mart passarà de magnitud 0 a +0.4 durant aquest mes, i de 9.5″ a 7.9″, fent que cada cop sigui més difícil veure detalls a la superfície. Segueix brillant amb força amb el sue trípic color vermell ataronjat i la nit del 12 al 13 passarà a només 1,5º d’Spica, la més brillant estrella de la Verge.
  • júpiter estarà en conjunció amb el sol el proper dia 24, pel que cada dia serà més difícil de veure poc després de la posta de sol. Aprofiteu!
  • saturn segueix essent el cos més destacat al cel nocturn a magnitud +0.5, els anells estan genials a través del telescopi.
  • urà a peixos i neptú a aquari només són visibles poc abans de l’alba, massa difícil.
  • i tot i que no és un planeta oficialment, plutó estarà en oposició el dia 4 brillant a magnitud 14! Per tant si teniu la gran sort de trobar-lo penseu que només veureu un diminut puntet!

juliol

I la resta d’efemèrides del mes

  • 2 Venus és de 4 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Aldebaran (Alpha Tauri) a les 12:00
  • 4 La Terra està en l’afeli (152.093.481 quilòmetres) a les 4:00; Plutó (14,1 magnitud, mida aparent de 0,1 “) està en oposició a les 8:00; Lunar X, també conegut com el Werner o Purbach Creu, un efecte d’il·luminació en forma de X que implica diversos vores i crestes entre els cràters de la Caille, Blanchinus, i Purbach, es preveu que es produeixin a les 19:13
  • 5 Lluna Plena es produeix a les 13:59
  • 6 Mart a 0,2 graus al sud de la Lluna, amb una ocultació que passa en la meitat nord d’Amèrica del Sud, la costa oest d’Amèrica Central i les illes de Hawaii, a les 3:00; asteroide Vesta 4 és de 0,2 graus al sud de l’asteroide Ceres 1 a les 9:00
  • 8  Saturn és a 0,4 graus al nord de la Lluna, amb una ocultació que passa a l’extrem sud d’Amèrica del Sud i la Polinèsia Francesa, a les 4:00
  • 12 Lluna plena, coneguda com el fenc o la lluna del tro, es produeix a les 13:25; Mercuri és en la seva major elongació oest (21 graus) a les 20:00; Mart és a 1,4 graus al nord de l’estrella Spica de primera magnitud (Alpha Virginis) a les 23:00
  • 13 La Lluna està al perigeu, 33 minuts d’arc a una distància de 358.260 quilòmetres, a les 22:00
  • 15 El mercuri a 3 graus al sud del brillant cúmul obert M35 en Bessons a les 11:00; Neptú a 5 graus al sud de la Lluna a les 17:00
  • 18 Urà a 1,4 graus al sud de la Lluna a les 12:00
  • 19 quart minvant de Lluna es produeix a les 04:08
  • 20 Venus a 1,5 graus al sud de M35 a les 13:00; la Creu Curtiss, un efecte d’il·luminació en forma de X situat entre els cràters Parry i Gambart, es preveu que es produeixin a les 21:59
  • 22 La Lluna a 1,8 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Aldebaran (Alpha Tauri), a les 14:00
  • 24 Venus a 4 graus al nord de la Lluna a les 20:00; Júpiter està en conjunció amb el Sol a les 21:00
  • 25 Mercuri a 5 graus al nord de la Lluna a les 17:00
  • 26 Lluna Nova (llunació 1133) es produeix a les 23:42
  • 28 La Lluna està en apogeu, 29 minuts d’arc a una distància de 406.567 quilòmetres, a les 5:00
  • 29 El mercuri al periheli avui; la pluja de meteors Delta Acuàrides Sud (15 per hora) arriba al seu màxim a les 11:00

Ja tenim la via làctea

Les nits d’estiu a la nostra costa podem veure la Via làctea sobre el mar. Es tracta de la nostra pròpia galàxia vista de perfil, i és que el nostre sol, el nostre sistema solar es troba a un dels braços de la galàxia, més aviat cap a les afores. I és a l’estiu quan quedem encarats cap el centre de la mateixa, i podem veure la part més brillant.

Ahir em vaig disposar a fer la primera foto de la temporada, i per anar per feina vaig anar fins la platja del golfet de Calella de Palafrugell, de fet fins el mirador que hi ha just a sobre. Molta humitat i el llum del far de Sant Sebastià van fer que la foto no fos de les millors, però ja comença a donar una idea del que podrem veure!

Via làctea des del Golfet

  • Canon EOS 60D 2500 ISO
  • 20 segons d’exposició sobre trípode
  • Objectiu Canon IS 18-200 @18 f/3.5
  • processat amb Photoshop CS6 i Topazz deNoise

Aquest tipus de fotografia és assequible a tothom qui tingui una càmera réflex digital DSLR i un trípode. Que no et surten? Cap problema! El dissabte 26 de juliol estarem a la platja de Castell de Palamós (a l’aparcament no, ben bé a la pasarel·la de la platja) a fer algunes fotografies i us explicarem els secrets d’aquest tipus de fotografia, i ja veureu com és la mar de fàcil! Si us voleu apuntar estarem al lloc de fotografia a partir de les 21:30h. Material que cal dur:

  • càmera réflex digital
  • objectiu de gran angular (10-18mm)
  • trípode
  • cable disparador o comandament a distància opcioal
  • llum, millor de color vermell, no enlluerna!

Apunta’t a l’esdeveniment del  facebook!

I per mostra un botó! La primera imatge és justament de l’any passat, feta a la platja de Castell i és la suma de 25 fotos de 30 segons. Fixeu-vos com les estrelles apareixen puntuals però el terra apareix mogut

Via làctea sobre Castell

I aquesta altra feta a Alcoutim, a Portugal. Una sola foto de 30 segons amb flash

Observant la Via làctea

Observació al CEIP Les Falgueras de Celrà

Començant l’estiu el millor és sortir i aprofitar la fresca! I Així ho vam fer ahir a l’escola CEIP Les Falgueras de Celrà, on gairebé 150 persones van gaudir d’una observació astronòmica realment espectacular. El company Ferran Ginebrosa ho defineix perfectament a través de Facebook:

Ayer noche, después de bastante tiempo sin ejercer, estuve en Celrà, Girona, ayudando a un amigo, Francesc Pruneda, en una observación pública.
Fue GENIAL, había unas 140 personas, y fue una GOZADA ver y oír a tantos niños, y no tan niños, como FLIPABAN con Saturno. Aunque la noche no acompañó demasiado, había nubes finas y hacía algo de viento, pero fue GENIAL.
Volví a experimentar lo que pesa un niño cuando no llega al ocular y tienes que levantarlo a pulso (parecen de cemento), el gusto que da que te den con una linterna de 20 leds en todo el careto cuando hace media hora que estás adaptando la vista a la oscuridad, esas cosas, pero sin duda, la cara de sorpresa, de alegría, la curiosidad infantil, eso no tiene precio.
Fueron 200 km (entre ida y vuelta), pero valió la pena,, y Pau,, diciendo con orgullo cuando le preguntaban a que colegio iba, que el no era de allí, que había venido con su padre que era el del telescopio.

20140620_celra_falgueras (5)

No tinc gaires més coses a dir! Agraïr a l’Escola Les Falgueras i a través de la Eva Albert la oportunitat de tornar a gaudir d’aquest tipus d’activitats. Anima a seguir divulgant l’astronomia!

Per acabar gràcies a Luis Contreras Benito, Manel ContrerasDasha Bannikova, Pau i Ferran Ginebrosa per la vostra ajuda i paciència!!

Teniu la resta de les fotos al facebook: https://www.facebook.com/astroemporda.

I si en teniu de vostres no dubteu en enviar-les, les penjarem de seguida!

Preparant l'observació al CEIP Les Falgueras de Celrà

Què hi ha d’interessant aquest juny?

El mes amb més hores de sol de l’any no es presenta extremadament atractiu en quant a efemèrides, però sempre hi ha quelcom interessant! Evidentment tenim el dia 21 amb el solstici d’estiu a l’hemisferi nord, que es produeix a les 12:51, fent que sigui el dia més llarg de l’any, i la nit més curta!

Una conjunció “especial“. En aquest cas, dos dels asteroides més visibles, Vesta i Ceres estaran a només 0.17º un de l’altre! Això tindrà lloc el 5 de juliol al voltant de les 17:00 hora d’aquí, pel que la nit següent encara estaran molt juntets. A veure si ho podem capturar!

vestaceres

(c) Sky and Telescope

Anem a repassar els planetes:

planetes-juny-14

(C) Heavens Above

  • Mercuri serà difícil de veure a l’alba a principis de mes, però cada cop anirà guanyant alçada, i el dia 12 estarà a màxima elongació (21º del sol). El dia 16 estarà molt a prop de Venus, a uns 6º. Arribarà a magnitud -1.6 a finals de mes.
  • Venus és visible a l’alba per l’est-nordest. Al juliol arribarà a magnitud -3.8 (!!). Durant aquest mes estarà al voltant dels 12″ amb una fase que anirà del 85% al 92%, però sempre bastant baix al cel.
  • Mart es manté a magnitud 0 – 0.5, fàcil de trobar a prop d’Spica, la més brillant de la Verge. Manté el seu color vermellós i passarà d’un diàmetre de 9,5″ a 7.9a finals de mes. A més cada cop es veurà més de costat.
  • Júpiter perd ben bé un mig grau cada dia i estarà en conjunció amb el sol el dia 24, pel que només el podreu aprofitar aquests primers dies de mes.
  • Saturn es mantindrà a magnitud +0.5 a Libra visible des de primeres hores de la nit a l’est, i manté els anells a 21º d’inclinació, val la pena! Atenció de cares al 25 d’agost, mart i saturn estaran molt a prop!
  • Urà a peixos i Neptú a aquari seran visibles abans de l’alba, podeu visitar skypub.com/urnep per a saber on trobar-los.

sky-tel-juny14

(c) Sky and Telescope

També tenim una petita pluja d’estrelles (no us en fieu, ja vau veure la del mes passat…), les Bootides de juny, amb un màxim centrat el dia 27 de juny sobre les 17h i amb una tasa zenital horària que podria arribar als 100 meteors a la hora, tot i que se’n tenen molt poques dades i no és de fiar.

El resum del mes:

  • 1 Júpiter a 6 graus al nord de la Lluna a les 10:00
  • 2 Mercuri a 0.2 graus al sud del brillant cúmul obert M35 a Bessons a les 15:00
  • 3 La Lluna està en apogeu, 29’30 ” a una distància de 404.954 quilòmetres a les 6:00; una doble trànsit de satèl·lits galileans comença a les 19:08; un rar trànsit triple comença a les 20:08.
  • 5 Lluna Creixent es produeix a les 20:39
  • 8  Mart a  1,6 graus al nord de la Lluna a les 3:00 ; la Lluna és de 1,8 graus al nord de l’estrella Spica de primera magnitud ( Alpha Virginis ) a les 23:50
  • 10 Saturn a 0,6 graus al nord de la Lluna , amb una ocultació passa en extrem sud de Sud-àfrica a les 21:00
  • 11 un doble trànsit galileu comença a les 00:07
  • 13 Lluna Plena ( coneguda com la Flor , Rosa o lluna de la maduixa ) es produeix a les 06:11
  • 15 Lluna està en el seu perigeu, 33’00 ” des d’una distància de 362.065 quilòmetres, a les 5:00
  • 18 Neptú és a 5 graus al sud de la Lluna a les 12:00
  • 19 quart creixent de la Lluna es produeix a les 20:39
  • 20 Mercuri està en conjunció inferior a les 01:00
  • 21 Urà a 1,6 graus al sud de la Lluna a les 5:00; la Creu Curtiss , un efecte d’il·luminació en forma de X situat entre els cràters Parry i Gambart , es preveu que passarà a les 11:02 ; solstici d’estiu a l’hemisferi nord es produeix a les 12:51 ; Júpiter és de 6 graus al sud de l’estrella de primera magnitud Pollux ( Beta Geminorum ) a les 14:00
  • 22 Venus és de 6 graus al sud del brillant cúmul obert M45 ( Les Plèiades ) a Taure a les 14:00
  • 24 Venus és de 1,3 graus al nord de la Lluna a les 15:00
  • 25 La Lluna a 2 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Aldebaran ( Alpha Tauri ) a les 9:00
  • 27 Lluna Nova ( llunació 1132 ) es produeix a les 10:08
  • 29 Júpiter és de 5 graus al nord de la Lluna a les 5:00
  • 30 La Lluna està en apogeu, 29’26 ” a una distància de 405.930 quilòmetres a les 21:00

Dades extretes de Cloudy nights, Sky&Telescope i Heavens-above

Cosmos Capítol 12: El món alliberat

El penúltim capítol del remake de Cosmos se centra en l’escalfament global, i en resum podria dir que se centra més en la moral i en “la por” que no pas en astronomia purament dit, com ens té acostumat… (més…)

Cosmos Capítol 11: Els immortals

Aquest capítol comença de forma contundent, amb la frase “Hem de morir?”. I entra la música. El significat d’aquesta pregunta és com podem passar a l’història, com a individus i com espècie. Després de l’ensurt inicial, i amb les animacions que ja sabem, deGrase Tyson ens porta fins a l’Irak de fa 5.000 anys, on es va inventar l’escriptura, i per tant el fi de l’oblit, com Guilgamesh, el primer heroi, una mena de superman antic del que li van parlar d’una arca per a salvar animals d’una inundació… no us recorda a l’Arca de Noé? (més…)

Pluja d’estrelles no, plugim sí

L’esperada i sorprenent pluja d’estrelles de les Camelopardàlides no ha arribat a l’expectativa. La que podia arribar a esdevenir una tempesta d’estrelles no ha arribat ni a plugim.

Les previsions deien que aquesta nova pluja d’estrelles causada pel cometa 209P/LINEAR estaria com a mínim a una activitat de 100 meteors per hora, d’altres deien que entre 200-400 i alguns s’atrevien a dir que arribaria a 1000. Recordeu però que el màxim estava previst per les 9:40 hora d’aquí, és a dir, quarts de 10 del matí, i per tant només visible des d’Amèrica del nord. Tot i això s’esperava poder veure alguna cosa abans de la sortida de sol.

Per tant cap a quarts de 4 ja em disposava a observar-la armat amb dues càmeres de fotos sobre llurs trípodes, però sempre m’espero a muntar a veure signes d’activitat. Vaig esperar ben bé mitja hora sense veure ni un sol meteor, això si, molts satèl·lits artificials!

Satèl·lits durant les camelopardàlides
Satèl·lits artificials, entre el moviment de les estrelles. No us confongueu, aquí no hi ha cap estel fugaç!

Cap a les 4 en punt veig veure el primer meteor, de magnitud 1 aproximadament, per tant vaig decidir muntar càmeres. Com que aquest primer va creuar la cua de la Óssa Major vaig optar per apuntar a aquesta zona. L’activitat no va augmentar precisament… Algun altre meteor al voltant de la magnitud 4 i poca cosa més.

Camelopardàlida

Em va fer gràcia veure com cap a quarts de 5 ja clarejava, i alguns medis de comunicació i webs en teoria expertes en astronomia aconsellaven començar a observar a les 5… No us en podeu fiar de ningú!

Justament cap a les 5:15 vaig donar per acabada la sessió, ja a penes es veien estrelles. Avui en analitzar les fotos he comprovat el que us deia, molts satèl·lits i pocs meteors! Com diferenciar-los? Truc fàcil: si té el mateix principi i final o és constant, és un satèl·lit; si és diferent al principi i al final, és un meteor. A més en aquest cas cal localitzar el radiant, que es trobaria a la dreta i cap al centre de la foto.

Camelopardàlides febles a la Óssa Major
Dues petites camelopardàlides pel centre

Consultant pàgines americanes, l’activitat al pic no ha estat gaire millor. Com es comenta a http://www.spaceweather.com/ : “Això no s’ha assemblat gens a una pluja d’estrelles“.

En total 3 meteors vistos, 3 de capturats. Esperem que tinguem a l’estiu unes bones perseides!

Com veure la pluja d’estrelles del 209P/LINEAR

Com ja sabeu avui tenim pluja d’estrelles! I segur que teniu alguns dubtes al respecte. Aquí en teniu les respostes!

      1. Com es produeix aquesta pluja d’estrelles?
      2. Què té d’especial?
      3. Quan i i des d’on es veurà?
      4. Cap a on hem de mirar?
      5. Com es pot fotografiar?

1. Com es produeix aquesta pluja d’estrelles?

Les pluges d’estrelles es produeixen quan petites roques i trossos de gel que estan a l’espai (anomenats meteoroides) impacten contra l’atmosfera terrestre a gran velocitat. Amb la fricció de l’aire es tornen incandescents i per això brillen i diem que tenim un estel fugaç o un meteor. Si arriben a brillar més que el planeta Venus (magnitud -4) s’anomenen bòlids.

Quan el nostre planeta no es troba amb alguna partícula sinó amb moltes es diu que tenim una pluja d’estrelles. Generalment aquestes zones són restes del pas d’un cometa a prop del sol, com per exemple el Halley que genera les Eta aquàrides.

Per cert, aquestes partícules es destrueixen a mesura que travessen l’atmosfera, si arribessin a terra és quan s’anomenarien meteorits, per això en diem pluja d’estrellespluja de meteors, mai pluja de meteorits!

2. Què té d’especial?

En aquest cas, la terra es troba amb les restes del cometa 209P/LINEAR, que justament va passar fa uns dies a prop del sol. En ser un pas recent, hi ha possibilitats d’una alta activitat meteòrica. A més és molt desconegut i no se’n sap gaire res, pel que les previsions varien, en alguns casos s’anuncien 100-200 meteors per hora, d’altres sobre 400 i alguns arriben a preveure’n més de 1000, considerant-ho com a tempesta d’estrelles.

3. Quan i i des d’on es veurà?

El màxim previst, és a dir, quan la terra passarà pel centre d’aquest rastre de meteoroides serà el dissabte a les 9:40 del matí hora d’aquí, és a dir, de dia. La millor ubicació per a veure-ho serà tota Amèrica del Nord.

Visibilitat de la pluja d’estrelles d’aquesta nit. Imatge: Geert Barentsen.

Això no vol dir que no es puguin veure, ja que les pluges d’estrelles mai estan fortament localitzades, és a dir, no només es veurà a quarts de 10 del matí, sinó que es veurà uns hores abans i després. Això si, com més a prop de la hora central més activitat es podrà veure.

Nosaltres estarem observant tota la nit (no organitzem cap activitat pública per les hores i per altres motius laborals), no hi ha hora exacta d’inici, però com més cap a l’alba més possibilitats tindrem de veure’n, sempre que la meteorologia ens respecti (que sembla que així serà).

4. Cap a on hem de mirar?

Les pluges d’estrelles sembla que surtin d’un punt del cel anomenat radiant, que és el que dóna nom a la pluja (per exemple tenim les oriònides, les perseides, les leònides…). Com que semblarà que surten de la constel·lació de Camelopardalis, se’ls anomenarà Camelopardàlides. Aquesta constel·lació es troba al nord, just sota l’estrella polar.

Sabent això, la millor zona del cel per a mirar serà a uns 90º d’aquest punt, així veurem els meteors de costat, amb l’estela més llarga. És a dir, tot i que es podran veure a tot el cel, us recomanem anar mirant pel nord-oest i també una mica al nord-est.

Agafeu-vos-ho amb calma! Poseu-vos còmodes, ben abrigats i si pot ser tombats, i gaudiu de l’espectacle!

5. Com es pot fotografiar?

Bona pregunta! Necessiteu el següent material:

        • càmera reflex o amb controls manuals
        • trípode
        • cable disparador (millor que no pas comandament a distància)
        • objectiu de gran camp o gran angular (entre 10-30mm de focal), millor que no pas un ull de peix.

Gemínida
Gemínida capturada amb una Canon EOS 60D i objectiu Canon IS 18-200 @18mm  f/3.5. 20 segons. Desembre 2012 (C) Francesc Pruneda

Es tracta d’obtenir el major camp visual possible (per tant descarteu telescopis, malfieu-vos de qui us recomani un telescopi per a una pluja d’estrelles!). Els ull de peix donen massa camp, els meteors queden molt petits i no s’aprecien, ja que es distorsiona la imatge.

Perseida
Perseida fotografiada a la platja de Castell amb un ull de peix. A penes es veu a la dreta! Agost 2013 (C) Francesc Pruneda

Enfoqueu a l’infinit, l’ideal és enfocar a la lluna o a un objecte llunyà (una farola, una casa…). Si teniu liveview, visió en directe a la pantalla, millor.

Poseu una obertura al mínim possible, f/2 o f/3, sensibilitat alta, però cada càmera tindrà resultats diferents. Per exemple, una Cano EOS 450D a 1600ISO dóna molt soroll, mentre que una EOS 60D a 3200 treballa perfectament.

En funció dels paràmetres anteriors i de la llum artificial (contaminació lumínica) podrem decidir la velocitat. Si queda cremat pugeu la velocitat, mai la ISO ni la f/, ja que es tracta de capturar objectes poc brillants i ràpids. Jo solc fer fotos de 30 segons, suficient perquè no es cremi la imatge, i anar fent!

Un truc que uso jo és posar la càmera en mode ràfega i bloquejar el cable disparador, així va fent fotos de forma continuada de la mateixa part del cel.

I si teniu dues o tres càmeres millor! Així podeu enfocar a diverses zones del cel.

canons_meteors
Trípode amb dues càmeres Canon EOS apuntant a dues zones diferents del cel.

Aps, i falta una cosa, sort!!

Més info: http://imo.net/