Astronomia des de l'Empordà

Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa

Helios 44: un gran objectiu fotogràfic! 1 de 2

Helios 44 és el nom que rep un dels objectius amb millor relació qualitat-preu que podem trobar. Es tracta d’un objectiu rus de 58mm de focal f/2, fabricat els anys 60-70 per l’extinta URSS. I m’encanta!

L’any 1945, amb la fi de la segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica es va quedar amb una part d’Alemanya on justament hi havia les fàbriques d’òptiques per a objectius, telescopis… Això va permetre copiar els dissenys i saber els secrets dels grans fabricants alemanys, com Zeiss, i produir el material en terres russes. Per exemple, una de les càmeres alemanyes més famoses i apreciades, les Leica van ser copiada amb el nom de FED (ФЭД), però a preu molt més baix.

Càmera FED2, una relíquia!

Càmera FED2, una relíquia! F. Pruneda

En aquest cas, analitzaré una mica l’objectiu “bàsic” que acompanyava les càmeres Zenit (Зени́т). És relativament fàcil trobar-ne (tant de càmeres com d’objectius) en mercats i botigues de segona mà, i molt molt fàcil per internet en preus assequibles (per sota de 100€). En podem trobar de 3 sèries diferents:

  • Helios 44-2, 44-3… el primer model, fabricat per KMZ, MMZ i Júpiter; el més senzill en quant a òptiques i recobriments (coatings).
  • 44M, 44M-4… permeten la selecció del diafragma en automàtic o manual, que es fa en clicks.
  • MC 44M-4, MC 44M-6… MC vol dir “multicoated“, és a dir, amb diversos recobriments. En teoria hauria de donar més qualitat i millors colors. En teoria. Ho dic així perquè algunes sèries ja es van fabricar amb la URSS desapareguda, i els controls de qualitat han estat molt més escassos. Penseu que el material òptic a la URSS havia de passar controls de qualitat per a ús militar, per tant és difícil trobar òptiques russes de mala qualitat.

 

Els 4 objectius que he comparat

Els 4 objectius que he comparat. F. Pruneda

Depèn de la versió el trobareu amb rosca M42 o amb baioneta Pentax (apareix una K al nom del model, per exemple 44K-4). En casos molt estranys podria portar altres muntures. Us recomano per a més detalls visitar la seva secció de la Wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Helios-44 i a http://camerapedia.wikia.com/wiki/Helios-44.

Aquests objectius estan basats en els alemanys Zeiss Biotar (6 elements f/2) o Pancolar (més recent), mentre que els Industar (un altre disseny rus) es basen en el Tessar (4 elements f/2.8 o f/3.5).

Actualitzat 27/05/2015

A mode de taula resum, us ofereixo algunes característiques generals:

44-2  44M 44M-4  Zeiss 50
f/ min-max  2-16
 nº fulles diafragma  8  6  6  8
 diàmetre frontal  M49 M52 M52
 control diafragma  progressiu clicks clicks clicks
posició enfoc/diafragma darrera davant davant davant

Com que hi ha tants models diferents, he volgut fer una comparativa del que he anat trobant per “mercadillos” com el Helios 44-2, el Helios 44M-4 i que m’ha pogut deixar el meu sogre (gràcies Mikhail per el Helios 44M!!), juntament amb un Zeiss Pancolar 50mm f/1.8 que ja tenia abans. He utilitzat l’adaptador M42 a Canon EOS amb confirmació d’enfocament, el podeu trobar per internet per 6€ (Ebay).

 

Fent les proves amb la Canon EOS 60D + adaptador M42-EOS amb confirmació d'enfocament sobre trípode

Fent les proves amb la Canon EOS 60D + adaptador M42-EOS amb confirmació d’enfocament sobre trípode. D. Bannikova

D’entrada, només tenint l’objectiu a les mans i després d’una bona neteja, puc treure algunes conclusions: l’Helios 44-2 porta rosca de filtres M49, a la part frontal hi ha el diafragma, sense “click”, i al costat de la càmera l’enfocament. És el més petit, i és el que costa una mica més de fer anar. Els altres tenen rosca de filtres M52, són més robustos, amb l’enfocament a la part frontal i el diafragma per clicks, més precís.

I en quant a fotos, demà us penjo els resultats!

 

La ISS creua el cel més interessant

Ahir dia 21 l’Estació Espacial Internacional ISS va ser visible a simple vista. És habitual, en algunes èpoques veure-la cada dia, inclús diverses vegades. Ahir arribava a magnitud -2.5, molt brillant, com júpiter, una mica menys que venus. Quia diferència hi ha amb altres dies?

En algun article anterior us explicava com veure la ISS a simple vista i quan creua el sol o la lluna (Vídeotutorial: com veure satèl·lits artificials?). Una de les opcions és una web molt potent que és Heavens Above. Simplement entrant les teves coordenades, o posant el nom de la població et diu quan i on del cel es pot veure el més gran dels satèl·lits, i moltes coses més!

El company Marc Heras (@marc_heras) em va avisar que la ISS podria seguir un camí interessant: creuava les plèiades M45, passava entre la lluna i venus i pel costat de les Hyades i per sobre Orió. No ens ho podriem perdre!

Em vaig desplaçar fins d’Esclanyà, hi ha una visió molt bona de l’oest, però en una sola foto no n’hi havia prou. Tarda alguns pocs minuts en creuar el cel, així que vaig optar per a disparar en fotos de 5 segons amb l’objectiu Samyang 14mm f/2.8. Sumat amb Startrails aquest va ser el resultat:

20150421_iss

Avui però he reprocessat, que passaria si sumo les fotos guiant-me de les estrelles? És possible? Sí! Amb DeepSkyStacker. Usant la funció Max, alinea i suma el que canvia a cada imatge:

ISS gran camp

La nit era realment bona! Vaig optar per a fer algunes fotos també a parella que sempre atrau: la lluna i venus. La lluna a més estava tocant Aldebaran, l’estrella més brillant del toro (Tauro), i les plèiades M45 estaven just al costat. He usat l’ojectiu de 50mm i f/1.8 Zeiss Pancolar, tancat a f/5.6 per evitar aberracions. Després de promitjar 20 imatges de 2 segons a ISO 3200:

Lluna, venus, les plèiades i les Hyades

Què hi ha d’interessant aquest abril?

Després de l’eclipsi de sol (ben ennuvolat, cal dir-ho) del mes passat, aquest abril començava amb un eclipsi de lluna. No patiu, no és que us informi tard, aquest eclipsi tenia lloc mentre aquí era de dia, i per tant no es podia veure res de res!

Aquest mes us ofereixo alguns reptes, tot i que no són específics del mes d’abril. Es tracta de intentar veure o capturar un transit de la ISS pel sol, la lluna… o per un planeta! Si no era prou difícil, un extra. Us faig un resum dels trànsits tant de la ISS com d’algun altre satèl·lit que es podran veure les properes setmanes des de l’Empordà en hora local:

  • dijous 09/04 02:54:17. ISS per davant de júpiter. 28.3″ de diàmetre. No il·luminat. Peralada-Empuriabrava. Enllaç extern a les dades.
  • divendres 10/04 14:02:16. Tiangong1 per davant del sol. Vidreres-Platja d’Aro-Palamós. Enllaç extern a les dades.
  • dimarts 21/04 15:15:22. ISS per davant del sol. 55.8″ de diàmetre. Des d’Olot a Cervere. Enllaç extern a les dades,
  • dimarts 21/04 21:42:05. ISS per davant de venus. 31.7″ de diàmetre. Il·luminat pel sol. Santa Coloma de Farners-Sils-Vidreres-Tossa. Enllaç extern a les dades

Com podeu veure hi ha molta varietat! Teniu per escollir amb diferent dificultat, us atreviu a capturar el Tiangong1? Recordeu que els trànsits duren menys d’1 segon!! Més detall més endavant 😉

ISS per davant la lluna
Trànsit de la ISS per la lluna. 18/01/2015 – Palafrugell.
Canon EOS 60D a 1600ISO. Celestron C14 f/10.
5 x 1/4000s d’exposició. Photoshop CS6

Els planetes així es mostren

  • mercuri comença el mes darrera del sol, no visible per a nosaltres. A finals de mes, a partir del dia 19, brillarà a magnitud -1.4 al cel de l’oest uns 45 minuts després de la posta de sol. Justament aquesta nit, la lluna amb només un dia estarà al costat. Volíeu repte? Challenge accepted!
  • venus està espectacular. Brilla amb força a l’oest a magnitud -4.1 durant tot el mes, i es pon unes 3 hores després de la posta de sol. Passarà de 14″ a 16″ de diàmetre i amb una fase il·luminada del 78% a principis de mes i del 68% a finals. Interessant serà veure’l els dies 11-12, quan passarà a només 2º de les plèiades (M45)
  • mart està magnitud +1.4 difícilment visible al vespre. Estarà a prop de mercuri i la lluna el dia 19, però el dia 22 estaran a només 1.3º de mercuri. No us espereu veure un espectacle, inclús a través del telescopi només oferiran un diàmetre d’uns 4-5″
  • júpiter brilla a magnitud -2 tot el mes. Molt alt a primeres hores de la nit, ofereix un diàmetre que anirà des dels 41″ als 38″ a finals de mes
  • saturn surt al voltant de mitjanit, i cada dia més aviat, mantenint-se al voltant de magnitud +0.3 a +0.1. Estarà en oposició el proper 23 de maig. Els anells es mantenen inclinats 24º, cosa que el farà ideal per a l’observació.
  • urà estarà en conjunció amb el sol el 6 d’abril, per tant hauremd’esperar uns mesos a tornar-lo a veure
  • neptú surt més o menys quan comença a clarejar, per tant és invisible actualment.

abril2015

Aquí teniu el resum de les efemèrides (hores en temps universal, heu de sumar-hi dues hores):

  • 1 La Lluna està en el seu apogeu, amb un diàmetre de 29 ’26’ ‘a una distància de 406.012 quilòmetres, a les 13:00 hores
  • 4 Eclipsi total de Lluna visible principalment des de llocs en l’Oceà Pacífic aconsegueix el seu màxim a les 00:00:16; Lluna plena, conegut com l’ou o Herba Lluna, es produeix a les 12:06
  • 6 Urà està en conjunció amb el Sol a les 14:00
  • 8 Saturn està a 2 graus al sud de la Lluna a les 13:00
  • 10 Mercuri està en conjunció superior a les 4:00
  • 12 la Creu Curtiss, un efecte d’il·luminació de clarobscur en forma de X situat entre el cràters Parry i Gambart, es preveu que començarà a les 19:03
  • 15 Neptú està a 4 graus al sud de la Lluna a les 13:00
  • 17 La Lluna està en perigeu, 33 ’06’ ‘a una distància de 361.023 quilòmetres, a les 4:00
  • 18 Lluna Nova (llunació 1142) es produeix a les 18:57
  • 20 Asteroide 20 Massalia (magnitud 9,4) està en oposició a les 10:00
  • 21 La Lluna està a 0,9 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Aldebaran (Alpha Tauri), amb una ocultació que passa al nord-oest de Rússia, Escandinàvia, les Illes Britàniques de l’extrem nord, Islàndia, Groenlàndia, Canadà i el nord-oest d’Estats Units, en 17:00; Venus està a 7 graus al nord de la Lluna a les 18:00
  • 22 El pic de la pluja de meteors Lírides (20 meteors per hores) es produeix a les 23:00
  • 23 El mercuri és 1.4 graus al nord de Mart a les 7:00
  • 25 Lluna a Quart creixent a les 23:55
  • 26 El Lunar X (també conegut com el Werner o Purbach Creu), un efecte de la il·luminació en forma de X que involucra diversos vores i arestes entre els cràters de la Caille, Blanchinus i Purbach, es preveu que començarà a les 04:45 ; 3 asteroide Juno és 0,1 graus al nord de la Lluna, amb una ocultació que passa a la Polinèsia Francesa, al nord de Melanèsia, Micronèsia, al nord de Papua Nova Guinea, i l’est d’Àsia sud-est a les 7:00; Júpiter està a 5 graus al nord de la Lluna a les 18:00
  • 29 La Lluna està en apogeu, 29 ’30’ ‘a una distància de 405.083 quilòmetres (251.706 milles), a les 4:00

Les fotos de l’eclipsi

L’eclipsi ja s’ha acabat i podem dir que l’heu gaudit d’allò més!! Hem tingut dificultats, però ha valgut la pena.

Eclipsi parcial de sol

La previsió era molt dolenta, el sol no estava previst que el veiéssim en tot el dia, però igualment hem preparat tota l’equipació. A més tinc el plaer de fer l’assignatura d’Astronomia a alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Vedruna de Palamós, i fer passar 1000 alumnes per un telescopi (o 2) és massa complicat! Per tant han estat ells els que han fet de professors a la resta de companys.

20150320_esol_01

A les 8 del matí ja estava muntant equips a l’Escola, i quan han arribat els alumnes a les 8:30 ens hem repartit les funcions. Ells per grups aniran classe per classe, des de 1r de primària a 2n de batxillerat, explicant què és un eclipsi, com es produeix i com veure’l de forma segura amb equips com el Solarscope (per observar per projecció), filtres específics i ulleres per a observar el sol. També hem preparat dues càmeres per emetre en directe a través de la web, tant aquesta com la de l’Escola www.vedrunapalamos.org. Llàstima que la teníem al telescopi no ha pogut emetre res… massa núvols! En canvi la que emetia l’ambient ha fet bé la seva feina, us convido a veure’ns com hem seguit l’activitat!

Cal felicitar-los, han fet una feina excel·lent!!

D’altra banda, els núvols ens han deixat alguna estona per a poder veure l’eclipsi, fins i tot sense filtre! Alguns grups de batxillerat que ens han visitat al terrat han pogut tenir la sort de veure’l uns segons també.

I per postres ens han vingut a veure de la TV Costa Brava, aquí us ho deixem. En resum, un èxit!!!

Hem vist l’eclipsi!

Hem fet un bon seguiment des de l’Escola Vedruna de Palamós, emetent en directe el que passava a pa terrassa de la 4a planta. Els núvols han fet acte de presència i no ens han permès veure’l tota l’estona, però sí que l’hem vist i l’hem gaudit!!

Mentre fem tria de les fotos us deixo el vídeo de l’activitat d’observació. Mentre estàvem a dalt, els alumnes de 3r d’ESO de l’assignatura optativa d’Astronomia han anat classe per classe a explicar el fenomen, com es produeix, com observar-lo de forma segura , i resolent els dubtes que tenien, tant des de 1r de primària fins a 2n de batxillerat. Molt bona feina!!

Aquest divendres eclipsi de sol

Ja us ho informàvem a principis de mes, aquest divendres dia 20 tenim eclipsi de sol! Aquí us mostrem com seguir-lo de la millor manera i podreu resoldre tots els dubtes que en tingueu.

Eclipsi parcial de sol
Seqüència de fotos de l’eclipsi anular (aquí parcial) de sol del 2005

Què és un eclipsi de sol?

Un eclipsi és una ocultació d’un cos celest. Si el que queda tapat és el sol, parlem d’un eclipsi de sol, i si el que es tapa és la lluna, parlem d’eclipsi de lluna. Quan és un astre més petit que queda tapat, per exemple la lluna tapa un asteroide, parlem d’ocultació. Un eclipsi pot ser total, quan el cos queda totalment tapat, parcial quan només és un troç; en el cas dels eclipsis de sol també pot ser anular quan la ombra és més petita i no l’acaba de tapar totalment; en el cas dels de lluna també poden ser penumbrals (gairebé imperceptibles).

Perquè es produeix ?

Es produeix quan el sol, la lluna i la terra estan perfectament alineats; si el que està al mig és la lluna, aquesta oculta el sol i des de la terra es veurà com es va tapant progressivament, en ocasions completament.

Això només pot passar en lluna nova, quan el sol il·lumina la cara que nosaltres no podem veure.

Dona la casualitat que des de la terra la lluna i el sol tenen gairebé la mateixa mida, mig grau (30′) aproximadament, cosa que només passa en el nostre planeta. De fet el sol està a unes 400 vegades més lluny que la lluna, mentre que també és 400 vegades és gran.

Perquè és tant excepcional ?

Perquè no sempre que tenim lluna nova aquesta es troba exactament al mig. L’òrbita de la lluna està inclinada uns 5º respecte la òrbita que la terra fa al voltant del sol. Per tant ha de coincidir que la lluna es troba a un node, un punt on creua el nostre pla i que a més sigui lluna nova. Això passa uns dos cops l’any aproximadament.

Un altre problema afegit és que l’eclipsi de sol només es veu des d’una franja de la terra molt concreta; si l’eclipsi és total, només el veuran així una franja d’uns pocs quilòmetres, mentre que el veuran parcial una franja de la terra d’uns 3.000km aprox.

Fracció del sol que quedarà tapada (C) http://www.greatamericaneclipse.com/

Fracció del sol que quedarà tapada (C) http://www.greatamericaneclipse.com/

El podrem veure des d’aquí ? Quan ?

Doncs sí! El podrem veure. Aquest eclipsi serà total a una franja que va des del sud de Groenlàndia, passa entre Islàndia i Europa continental i acaba al pol nord. Per sobre o sota d’aquesta franja es veurà parcial, com serà el nostre cas.

Aquestes són les dades per a veure l’eclipsi des de l’Empordà:

  • inici 9:11 hora d’aquí
  • màxim 10:16h, 63.53% ocult
  • fi 11:27

Hora del màxim (hores en UT, cal sumar-hi una hora) (C) http://www.greatamericaneclipse.com/

Hora del màxim (hores en UT, cal sumar-hi una hora) (C) http://www.greatamericaneclipse.com/

Com es pot veure un eclipsi de forma segura ?

Aquesta és una molt bona pregunta! Observar un eclipsi no és perillós en si, el que és perillós és observar el sol! Mai, absolutament mai hem de mirar el sol de forma directa, ja que ens pot crear lesions irreversibles a la vista. Per a fer-ho tenim bàsicament dos mètodes: projecció i filtres.
Observació per nens a Palafrugell
Observant el sol amb el Solarscope i ulleres amb filtre Baader.

Per a observar el sol per projecció podem agafar un mirall i reflexar el sol en una cambra fosca, una habitació amb poca llum o, el millor mètode, fer servir un Solarscope. Aquest aparell és bàsicament un petit telescopi i un mirall que projecten el sol dins una caixa. Aquest mètode és genial perquè més d’una persona pugui mirar, és econòmic i 100% segur, ja que no mirem el sol directament.

Amb filtres podem usar o no telescopi. Només valen els filtres específics per a observació solar, com els Baader, Thousand Oaks (polímer negre), Mylar o els H-alpha en ordre creixent de cost. Una làmina Baader té un aspecte similar al paper d’alumini, i un full DIN A4 costa uns 35€. Normalment les ulleres per a observar eclipsis estan fetes mab aqust material. Si optem per a fer servir filtre per a prismàtics o telescopi cal sempre posar-los davant, a l’objectiu, mai darrera. Les làmines de soldador també servirien, però només per una estona. Oblideu-vos de ulleres afumades, cintes magnètiques o radiografies, no serveixen!!

En funció del filtre, veureu el sol d’una manera o d’una altra, aquí en teniu un exemple:

Comparativa de filtres solars

Astroempordà seguirà l’eclipsi?

I tant! Estarem observant, fotografiant i registrant l’eclipsi des de l’Escola Vedruna de Palamós. Els alumnes de 3r d’ESO que cursen l’assignatura d’Astronomia pràctica seran els que oferiran les explicacions a la resta dels gairebé 1000 alumnes de l’escola. Serà emocionant! Estigueu atents a la seva web www.vedrunapalamos.org.

Quina és la previsió meteorològica?

Aquesta és l’altra pregunta del milió. A data d’avui dilluns dia 16 la previsió és d’alguns núvols amb risc d’alguna gota, tot molt provisional encara…

Minilluna plena

Aquesta és la típica notícia que no es comenta mai o que passa desaparcebuda, i hom només ho recorda quan passa just el contrari. Doncs bé, aquesta nit passada hem tingut una minilluna plena. És a dir, la llluna plena que hem vist ha estat la més petita de l’any.

Lluna a l'apogeu

La lluna no sempre està a la mateixa distància. Els planetes, els asteroides, la lluna i fins i tot alguns cometes tenen òrbites el·líptiques, com una circumferència aixafada. Això fa que hi hagi dos punts extrems, el perigeu, quan està més a prop i per tant es veu més gran, i l’apogeu, quan està més lluny i es veu més petita.

Ahir la lluna estava a 356.920 km i oferia un diàmetre de 29’25” d’arc. Per a poder-la comparar, he agafat la foto de la última plena del perigeu, que va ser el passat 10 d’agost, quan la lluna estava a 406.263 km i oferia un diàmetre de 33’29” d’arc.

Muntatge perigeu - apogeu

I si voleu, encara més a prop, agafo mitja lluna de cada i la diferència és realment notable!

Muntatge perigeu - apogeu

Què hi ha d’interessant aquest març? Eclipsi de sol!

Aquest mes tenim una efemèride que destaca per sobre les altres, tenim un eclipsi de sol! El proper 20 de març veurem com la nostra lluna creua el disc del sol, però per llàstima nostra no el taparà al 100%. Des de l’Empordà veurem com el sol quedarà tapat un 66%, per tant tenim un eclipsi parcial.

Eclipsi parcial de sol
Eclipsi parcial de sol del 29/03/2006 vist des de Palamós, amb ocultació del 32%.

Aquest eclipsi el podrem veure durant el matí; començarà a les 9:12 hora d’aquí, el màxim serà a les 10:18 i finalitzarà a les 11:29h. Com no organitzarem algunes activitats per a poder-lo veure! Estigueu atents a la web, i sobretot, si voleu començar a practicar, observeu el sol amb precaució! Observar el sol amb telescopi. I si voleu començar a veure’n alguna cosa, no dubteu en visitar http://solareclipse2015.org.uk/.

En vermell la zona on l’eclipsi serà total. (C) http://www.timeanddate.com

Aquestes són les efemèrides que podem esperar dels planetes:

  • Mercuri estarà només visible feblement a la matinada durant la primera meitat de mes.
  • Venus està en un gran moment per a ser observat. Es veurà encara 3 hores després de la posta de sol a l’horitzó oest, brillant a magnitud -4 tot el mes. Passarà de 12″ a 14″ mentre la part il·luminada passarà del 86% al 78%.
  • Mart anirà perdent protagonisme. Actualment està 4º per sota Venus, i estarà a 17º de separació a finals de mes, quan es pongui només mitja hora després del sol, brillant a magnitud +1.4 i oferint uns minsos 4″.
  • Júpiter segueix impressionant aquest mes. Visible tota la nit, ara una mica més cap al sud, creua el meridià entre les 22-23h, millor hora per a observar-lo! Passarà de magnitud -2.5 a -2.3, i mantindrà el diàmetre entre 44″-41″. Si teniu oportunitat de veure’l a través del telescopi, val la pena!
  • Saturn surt al voltant de mitjanit, amb magnitud +0.4 i un diàmetre de 17″ (18″ a finals de mes). El millor moment per veure’l serà les hores abans de l’alba, quan estarà més alt.
  • Amb Urà tindrem aquest mes una bona oportunitat de localitzar-lo. El dia 4 sobre les 21:00h (hora d’aquí), Venus i Urà estaran a només 0.09º de separació! A més, Urà brillarà exactament 10.000 vegades menys, a magnitud +5.9. I el dia 11, al voltant de les 20:00h l’encontre serà amb Mart, a només 0.27º.
  • Neptú va estar en conjunció amb el sol el 26 de febrer, per tant no és visible durant aquest mes.

I la resta d’efemerides del mes, cortesia de cloudynights:

  • 3 Júpiter es troba a 5 graus al nord de la Lluna a les 8:00
  • 4 Venus és a 0,09 nord grau d’Urà a les 20:00
  • 5 La Lluna està en el seu apogeu, 29 ’24 “a una distància de 406.384 quilòmetres, a les 8:00, Lluna Plena (conegut com el corb, la Quaresma, i Sap Lluna), el més petit de l’any , es produeix a les 18:05
  • 6 El mercuri és en l’afeli d’avui; 7 asteroide Iris està en oposició a les 13:00
  • 8 Hora d’estiu (DST) comença avui
  • 11 Mart és a 0,27 nord grau d’Urà a les 19:00
  • 12 Saturn es troba a 2,0 graus al sud de la Lluna a les 8:00
  • 13 Lluna Quart minvant passa a les 17:48
  • 14 La Creu Curtiss, un efecte d’il·luminació clarobscur en forma de X situat entre el cràters Parry i Gambart, es preveu que es produeixin a les 06:02
  • 17 Mercuri és a 1,6 graus al sud de Neptú a les 23:00
  • 19 Neptú es troba a 4 graus al sud de la Lluna a les 2:00; Mercuri es troba a 5 graus al sud de la Lluna a les 5:00; la Lluna està en perigeu, 33 ’25 “a una distància de 357.584 quilòmetres, a les 20:00
  • 20 Lluna Nova (llunació 1141) es produeix a les 09:36; eclipsi total de Sol, visible des de l’Atlàntic Nord i l’Oceà Àrtic, té el primer contacte a les 07:41 i l’últim contacte a les 11:50; l’equinocci vernal es produeix a les 22:45
  • 21 Urà es troba a 0,1 graus al sud de la Lluna, amb una ocultació visible des de l’oest d’Àsia, Orient Mitjà, Àfrica central, i de lluny l’est del Brasil, a les 11:00; Mart és a d’1 grau al nord de la Lluna, amb una ocultació visible des del sud-oest d’Amèrica del Sud i alguns de l’Antàrtida occidental, a les 22:00
  • 22 Venus es troba a 3 graus al nord de la Lluna a les 20:00
  • 25 La Lluna es troba a 0,9 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Aldebaran (Alpha Tauri), amb una ocultació visible des d’Alaska, el nord-oest del Canadà, el nord de Groenlàndia, ara al nord-est de la Xina, nord d’Escandinàvia, Rússia i Kazakhstan, a les 7:00
  • 27 El mercuri és en la seva major latitud heliocèntrica sud avui; Lluna Creixent es produeix a les 07:43
  • 30 Júpiter es troba a 6 graus al nord de la Lluna a les 10:00

Venus i mart a la posta de sol

Durant aquests dies podeu veure una conjunció interessant als vespres, poc després de la posta de sol ja són visibles. Es tracta de Venus i Mart, que justament avui estan a només mig grau, com l’amplada de la lluna. Per cert, la lluna està també a la mateixa zona del cel, creixent cada dia una mica més!

El passat divendres ja vaig intentar fer una foto, però la tramuntana feia de les seves, difícil que quedi quiet!

Venus i mart, amb la lluna
20/02/2015 – Corçà.
Canon IS 18-55 @44. Canon EOS 60D 1600ASA. 4s.

Ahir dia 21 era el màxim acostament, però al moment de treure la càmera els núvols van fer acte de presència!

Avui dia 22 he preferit esperar a que es fes completament fosc, a part de venus i mart ben junts volia intentar capturar la llum zodiacal, que es nota, però calen cels perfectament foscos per a fer-la destacable!!

Venus i mart, amb la lluna
22/02/2015 – Palafrugell.
Samyang 14 f/4. Canon EOS 60D 1600ASA. 10s.

I ampliat veureu que d’aprop estaven!

Venus i mart (retallat)

Demà encara estaran molt junts, no us ho perdeu!!

Què hi ha d’interessant aquest febrer?

Aquest febrer (i perdoneu pel retard…) podríem dir que és el mes dels planetes! Conjuncions diverses, júpiter en oposició, saturn que ja ve… Val la pena tenir els telescopis a punt!!

El planeta que destaca més aquest mes és sens dubte júpiter. El més gran dels planetes del nostre sistema solar (tant gran que hi cabrien dins tots els altres planetes junts… i sobraria espai!) Està en oposició el dia 6 de febrer, però les setmanes abans i després estarà en perfectes condicions d’observació. El dia de màxima aproximació es  mostrarà amb un diàmetre de 45,3″ i brilla a magnitud -2,6. El podeu veure fàcilment tota la nit, a l’est al principi, i com més tard més cap al sud i cap a l’oest.

Júpiter i les seves llunes

Anem a repassar els planetes un per un

  • mercuri estarà en màxima elongació oest el dia 24, però igualment seguirà estant molt baix al cel. Busca’l abans de la sortida de sol en direcció est.
  • venus i mart estaran molt juntets tot el mes cap a l’oest poc després de la posta de sol. El primer brillarà sobre magnitud -3.9 (!!) mentre que el segon es mantindrà sobre la +1.2. El dia 17 estaran a menys de 2º un de l’altre durant 9 dies, i del 20 al 23 a menys d’1º! EL dia del màxim acostament, el 21, estaran separats només 0.4º, gairebé com el diàmetre de la lluna plena.
  • saturn surt passada mitjanit, a Escorpí. Els anells es mostren inclinats 25º, però el planeta només mostra 16″. El millor moment per a observar-lo és de matinada, abans de l’alba, que és quan estarà més alt.
  • urà estarà uns 4º per sobre venus a finals de mes com una estrella de 6a magnitud.
  • neptú per la seva banda estarà molt a prop de venus a principis de mes, molt difícil de veure’l perquè estarà a magnitud 8 encara amb llum de dia…
(c) Sky and telescope

(c) Sky and telescope

I la resta d’efemèrides del mes:

  • 1 Venus està a 0,8 graus al sud de Neptú a les 11:00
  • 3 Lluna Plena (conegut com la fam, la neu o tempesta) es produeix a les 23:09
  • 4 Júpiter està a 5 graus al nord de la Lluna a les 9:00
  • 6 La Lluna està en el seu apogeu, amb un diàmetre de 29 ’25 ” i una distància de 406.150 quilòmetres, a les 6:00, Júpiter (mida aparent de 45,3″, magnitud -2,6) està en oposició a les 18:00
  • 12 Lluna Quart minvant passa a les 03:50; la Creu Curtiss, un efecte d’il·luminació de clarobscur en forma de X situat entre el cràters Parry i Gambart, està previst que tingui lloc a les 16:07
  • 13 Saturn està a 2 graus al sud de la Lluna a les 0:00
  • 15 Asteroide 8 Flora (magnitud 8,8) està en oposició a les 11:00
  • 17 Mercuri està a 3 graus al sud de la Lluna a les 6:00
  • 18 Lluna Nova (llunació 1140) es produeix a les 23:47
  • 19 La Lluna està en perigeu, amb un diàmetre de 33 ’28 “a una distància de 356.994 quilòmetres a les 7:00
  • 21 Venus està a 2 graus al sud de la Lluna a les 1:00; Mart està a 1,5 graus al sud de la Lluna a les 1:00; Venus està a 0,5 graus al sud de Mart a les 20:00; Urà està a 0,3 graus al sud de la Lluna, amb una ocultació visible des de Mèxic, la major part dels Estats Units i el nord de la Polinèsia, a les 22:00
  • 24 Mercuri aconsegueix la seva major elongació oest (27 graus) a les 16:00
  • 25 Lluna en quart creixent passa a les 17:14; la Lluna està a 1,0 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Aldebaran (Alpha Tauri), amb una ocultació visible des de l’extrem nord de Rússia, Escandinàvia, Islàndia, Groenlàndia, el nord-oest del Canadà i Alaska, a les 23:00
  • 26 El Lunar X (el Purbach o Werner Creu), un efecte d’il·luminació en forma de X que involucra diversos vores i arestes entre els cràters de la Caille, Blanchinus i Purbach, es preveu que es produeixi a les 04:22; un trànsit doble de satèl·lits galileans (l’ombra d’Europa segueix l’ombra de Calisto) comença a les 19:36