Astronomia des de l'Empordà

Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa

Què hi ha d’interessant aquest setembre?

Aquest mes esperem que la méteo es porti millor per a gaudir de l’astronomia!! No s’esperen grans efemèrides, però sempre hi ha què observar!

Comencem amb la lluna. El passat mes vam tenir la súperlluna, i aquets mes encara serà molt gran! I a més aquest proper dissabte dia 6 de setembre és la Nit Internacional d’Observació de la Lluna (http://observethemoonnight.org/). Voleu venir a observar-la amb nosaltres? Doncs aquest dissabte a partir de les 21:30 estarem al passeig de Palamós, a l’alçada de l’Oficina de Turisme. Teniu més info al facebook.

Observació pública a Palamós
Observació de la Nit internacional de l’astronomia al carrer, Palamós 17/08/2008

El cometa C/2014 E2 (Jacques) segueix ben visible fins i tot amb prismàtics. El podeu ubicar a la següent carta celest:

jaques

Anem a repassar els planates, alguns per parelles!

  • Mercuri estarà a màxima elongació el dia 21. Mireu baix a l’horitzó a l’oest just després de la posta de sol.
  • Venus surt una hora abans que el sol a principis de mes, i estarà més baix cada dia, aprofiteu ara!!
  • Saturn i Mart els troben a l’oest després de la posta de sol. Saturn a uns 6º per sobre de Mart amb magnitud +0.6 i amb els anells a uns 23º d’inclinació, però només es mostrarà a uns 20º per sobre l’horitzó quan el sol es pon, i a només 10º a finals de mes. Mart mostra el seu típic color vermell al voltant de magnitud +0.7 i amb uns 6.5″ de diàmetre. Un repte interessant: Mart passarà a només 3º d’Antares, l’estrella vermella de l’Escorpí, a veure si s’assemblen gaire! I una altra novetat.
  • Júpiter cada cop en canvi estarà més a munt al cel, surt 2 hores abans del sol a principis de mes, i unes 4h abans a finals de mes, i es  manté a magnitud +1.8.
  • Neptú ha estat en oposició el 29 d’agost, i Urà ho estarà el dia 7 d’octubre. Visita skypub.com/urnep per a localitzar els planetes!

I la resta d’efemèrides del mes:

  • 1 Mart a 4 graus al sud de la Lluna a les 0:00; La X llunar (el Purbach o Werner Creu), un efecte d’il · luminació en forma de X que involucra diversos vores i crestes entre els cràters La Caille, Blanchinus i Purbach, es preveu que es produeixi a les 16:01
  • 2 Lluna Quart creixent a les 11:11
  • 5 Venus a 0,8 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Regulus (Alfa Leonis) a les 12:00
  • 8 La Lluna està en perigeu, 33,8 minuts d’arc a una distància de 358.389 quilòmetres a les 4:00; Neptú a 5 graus al sud de la Lluna a les 12:00
  • 9 Lluna Plena (coneguda com l’ordi, blat de moro, o fruita de la lluna), es produeix a les 01:38
  • 11 Urà a 1,1 graus al sud de la Lluna, amb una ocultació que té lloc al nord de Sibèria, Groenlàndia i l’est del Canadà, a les 2:00
  • 15 La Lluna a 1,4 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Aldebaran (Alpha Tauri) a les 1:00
    09.16 Lluna Quart minvant passa a les 02:05
  • 17 La Creu Curtiss, un efecte d’il · luminació en forma de X situat entre els cràters Parry i Gambart, es preveu que es produeixin a les 18:50
  • 20 Júpiter a 5 graus al nord de la Lluna a les 11:00; la Lluna està en apogeu, 29,8 minuts d’arc a una distància de 405.845 quilòmetres  a les 14:00
  • 21 Mercuri és a 0.6 graus al sud de l’estrella Spica de primera magnitud (Alpha Virginis) a les 1:00; Mercuri està en la seva màxima elongació est (26 graus) a les 22:00
  • 23 L’equinocci de tardor es produeix a l’hemisferi nord a les 02:29
  • 24 Lluna Nova (llunació 1135) es produeix a les 06:14
  • 26 Mercuri és a 4 graus al sud de la Lluna a les 10:00
  • 27 Mart a 3 graus al nord de l’estrella de primera magnitud Antares (Alfa Scorpii) a les 21:00
  • 28 Asteroide 1 Ceres és 0,1 graus al nord de la Lluna, amb una ocultació que té lloc a la Polinèsia Francesa, Samoa, Fiji, les illes Salomó i Papua Nova Guinea, a les 1:00; Saturn és de 0,7 graus al sud de la Lluna, amb una ocultació que té lloc a Hawaii, al nord-est de Rússia, Japó, i l’Àsia oriental, a les 4:00; asteroide Vesta 4 és de 0,5 graus al sud de la Lluna, amb una ocultació que té lloc a l’Orient Mitjà, el nord d’Àfrica, Espanya, i Portugal, a les 15:00
  • 29 Mart a 6 graus al sud de la Lluna a les 17:00

Conjunció de la lluna amb saturn, i per allà, mart!

Les conjuncions dels planetes i la lluna han estat admirades des de l’antiguitat. Aquests astres es creia que eren Déus, i una reunió de Déus sempre calia posar-li atenció!

Aquest passat diumenge dia 31 d’agost la lluna va passar entre els planetes mart i saturn a la seva posta. Els dos planetes estan separats aquests dies només uns 5º (graus), i la lluna ahir va passar només a 0.2º de saturn! Perquè us en feu una idea, la lluna té una amplada de mig grau, 30 minuts d’arc (0.5º, 30′).

Des del passeig de Sant Antoni de Calonge la lluna es veia perfectament des de que es va fer fosc fins ben bé les 23:00h.

Amb la Canon EOS 60D i l’objectiu Canon IS 18-200 i només amb 10 segons ja es podia veure la conjunció:

Conjunció lluna - saturn - mart sobre Sant Antoni

Canon IS 18-200 @50 f/5.
Canon EOS 60D 800ASA. 10s.

Amb una mica més de zoom i allargant la ISO podia veure més detall a la lluna, i fins i tot apreciar més estrelles

Conjunció lluna - saturn - mart

Canon IS 18-200 @200 f/5.6.
Canon EOS 60D 3200ASA. 1s.

I amb el telescopi Skywatcher 80ED es podia veure més detall a la lluna i a saturn, que amb una petita ampliació ja es veu amb la seva forma i l’anell característic

Conjunció lluna - saturn

Skywatcher 80ED.
Canon EOS 60D 400ASA. 1/10s.

 

Nova imatge del cometa Jaques

El cometa C/2014 E2 Jaques encara dona de si! Aquets cometa que va passar pel costat del sol el passat 18 d’agost encara està visible des de les nostres latituds. Actualment es mou per la part nord del cel, ha passat per Cassiopeia i a dia d’avui està creuant Cepheus, dirigint-se cap a l’Oest.

Degut a la meteorologia dels últims dies no m’ha estat possible fer un seguiment acurat, però encara brilla a magnitud 6.5 – 7, per tant visible amb prismàtics i fàcilment localitzable amb telescopi.

Aquesta imatge és el resultat final de les fotos que vaig poder fer entre núvol i núvol el passat dijous 28 d’agost. Els salts entre les línies són imatges que he hagut d’eliminar per interferències, núvols momentanis i altres errors “tècnics”

Cometa C/2014 E2 Jaques

28/08/2014 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono.
Càmera QHY8L.
30 x 50 ” = 25 min.
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

I per si el voleu localitzar, us dajunto la carta de la seva ubicació durant tot el mes de setembre que està a punt de començar

jaques

(c) The Sky 6

 

Trànsit de la ISS per davant del sol des de Biure

Ahir dia 27 vam tenir un altre trànsit visible des de l’Empordà. De fet era visible des de Vic, creuant la zona volcànica de la Garrotxa sud i l’Alt Empordà, per Espolla. Per proximitat i comunicació vaig triar la carretera N-2 a l’alçada de Biure, a uns 100 metres del màxim però justament a un desviament sense sortida de la carretera, uns 10 metres asfaltats que eren perfectes.

El trànsit era a les 13:39:53 hora local, amb el sol ben alt al cel, i amb moltíssima calor! Abans de muntar els equips vaig examinar la zona per si el Google Maps no havia trobat un lloc millor, però cal tenir en compte que la N-2 per aquells trams estan molt concorreguts… ja m’enteneu!

A aquest trànsit li tenia especial ganes, ja que la ISS apareix amb una mida de 57″, la vegada més gran a que he tingut accés des de que intento fotografiar-la.

instaweather_org_20140826_134106

Vaig muntar per una banda el Celestron C8 amb filtre Baader casolà sobre la muntura Meade LXD-75 i amb la càmera Canon EOS 60D capturant en vídeo FullHD; d’altra banda el Skywatcher 80ED sobre muntura altazimutal Skywatcher i la Canon EOS 450D capturant fotos en ràfega.

20140826_iss_sol_10

Un únic frame del vídeo a FullHD. Si s’augmenta massa l’enfoc de forma digital (Màscara d’enfoc) apareixen artefactes de compressió JPG a la imatge.

20140826_iss_sol_10_2

Detall a mida original de la imatge anterior

En aquests casos el més escencial és la precisió a la hora de mesurar el temps, ja que el trànsit només dura 0.6 segons. Doncs gràcies a aquesta petita finestra d’observació vaig començar a fer les fotos un instant després que aquest es produís, però a la hora de capturar el vídeo, vaig començar just al moment del trànsit! De fet crec que un frame abans de començar el vídeo aquest trànsit encara no va començar, és a dir, per una banda molta sort, per l’altra poca!

De totes maneres tinc 16 imatges on he capturat la ISS. El vídeo l’he trossejat amb el programa Free Video to JPG converter.

ISS per davant del sol 57

Com afecta la ISO a la fotografia?

Quan fem fotografia nocturna un dels paràmetres més a discutir és la sensibilitat, també anomenada ISO (International Standard Office) o ASA (American Standard Asociation), que afectes pràctics és el mateix.

Cal tenir en compte el següent:

  • si augmentem la sensibilitat obtenim imatges més brillants, sembla que capturem més llum, i per tant per nocturna ens pot anar millor.
  • si la disminuïm la imatge tindrà menys soroll, més qualitat.

Quina hem d’escollir? Doncs com en totes les preguntes d’aquest tipus, la resposta és depèn.

  • si volem capturar paisatges, o elements que no es mouen, millor una ISO baixa, anem a buscar la qualitat. Depenent de la càmera estarem parlant de ISOs entre 100-800 (si la càmera no és gaire bona potser ens quedarem a 400, si és de molta qualitat, podriem arribar a 1000)
  • si volem capturar estrelles pensem que quanta més exposició més es notarà el seu moviment, per tant necessitem una ISO mitjana, entre 400 i 1600, potser 3200.
  • si volem capturar estels fugaços, hem de tenir en compte que tot i que poden brillar molt, passen molt ràpid, i per tant serà difícil. Una ISO almenys de 1600 serà necessària. La majoria de vegades jo faig servir 3200, inclús més si la nit ho permet.

Penseu que també caldrà calibrar el temps d’exposició i la obertura f/. Si pugem la ISO haurem de tancar diafragma o baixar el temps d’exposició, sinó podem córrer el risc que la imatge ens quedi cremada.

Un exemple de què passa amb la ISO. He fet un experiment molt senzill. He agafat la càmera Canon EOS 60D amb la tapa posada i he disparat 1 segon a diferents ISO, de 100 a 12400. Després amb Photoshop li he posat la ordre de Contraste automàtico. El resultat és evident!

muntatgep

Fixeu-vos com hi ha una diferència brutal entre 3200 i 6400, per tant millor no arribar a aquestes sensibilitats si no és necessari!

Astrofoto: M72, M73 i M74

No està fet expressament, però avui us porto tres objectes enumerats consecutivament al Catàleg Messier: es tracta del cúmul globular M72, l’asterisme M73 i la galàxia M74.

Aquests pocs bons dies Aquestes poques nits bones que hem tingut a l’agost he aprofitat per avançat al projecte de capturar tots els 110 objectes del catàleg Messier, i com que els tinc ordenats per constel·lacions he anat fent el que tenia ben ubicats. Ha donat la casualitat que un dia vaig disparar a M74 i unes setmanes després a M72 i M73, que apareixen junts. Casualitats de la vida, són tres objectes de naturalesa ben diferent. Anem-los a repassar.

M72, també conegut com NGC 6981 és un cúmul globular més aviat petit visualment situat a Aquari. És dels que tenim més lluny, situat a uns 53.000 anys llum. Brilla a una magnitud de +9.3, només visible amb telescopi i té un diàmetre de 6′ (minuts d’arc). De fet no té gaire res més d’interessant, un dels cossos menys destacables del catàleg Messier.

Pitjor ho té M73. També conegut com NGC 6994 és simplement un asterisme, és a dir, un grapat d’estrelles que fan una forma concreta (o com diu la viquipèdia un “alineament fortuït“). I encara més, només el formen 4 estrelles. De fer Messier el 1780  el va descriure com “un cúmul de quatre estrelles amb nebulositat“; Herschel  més endavant no va trobar rastre d’aquesta nebulositat, pel que suposo que aquella nit Messier o tenia el telescopi brut o tenia massa son… Aquest asterisme té unes dimensios de 9.6′ i ls seves estrelles tenen una magnitud de 10.3, 11.2, 11.6, i 12.3. Tampoc ens perdem gaire res…

Cúmul M 72 i asterisme M 73

Cúmul M 72 i asterisme M 73 amb noms

Finalment M74. Aquesta galàxia espiral coneguda també com NGC 628 em va donar molts problemes. No va se difícil de trobar, té una magnitud de 9.4 i un diàmetre de 10′, però aquella nit la muntura feia el boig i el seguiment era horrible, pel que vaig haver de llençar la majoria de les fotos i només vaig poder aprofitar les primeres. Això per una galàxia és un gran problema, ja que són objectes dispersos i la brillantor es reparteix, pel que es necessiten moltes exposicions per apreciar detalls. Tot i això, alguna cosa he pogut obtenir d’aquesta espiral situada a 35 milions d’anys llum.

Galàxia M 74

Conjunció de matinada: venus i júpiter

Aquest matí ens hem llevat amb un cel ben ras i amb una conjunció poc habitual, sobretot per les seves característiques: venus i júpiter, els dos planetes més brillants que podem veure estaven a només 0,2º un de l’altre. Això és realment molt a prop!!

Imagineu l’amplada del vostre dit índex amb el braç ben estirat, doncs això seria 1º.

Com que aquests planetes sortien més aviat cap al nord-est calia un lloc amb bona visió, i quin millor lloc que el Far de Sant Sebastià! Així que cap a les 5:30 del matí ja estava a lloc, amb un cel complenatent ras, ni un núvol, i a on el brillant venus ja es veia sortir per sobre el mar.

A mesura que anaven guanyant alçada es feien més visibles, juntament amb les barques de pesca i les ones.

Conjunció venus - júpiter des del Far 1
f/5 – 10sec. – Iso-400 – 50mm

Conjunció venus - júpiter des del Far 2
f/6.3 – 1sec. – Iso-400 – 60mm

Conjunció venus - júpiter des del Far 3
f/8 – 1/2sec. – Iso-400 – 40mm

 Totes les fotos fetes amb la Canon EOS 60D i l’objectiu Canon IS 18-200. I atenció el proper dissabte, que ja no seran dos, sinó tres els que haurem de tenir en compte! La lluna també estarà per la zona, i si els núvols ho permeten pot ser molt interessant d’observar!

capture

Perseides!

Ja hem tingut la nostra sessió de Perseides particular!

Aquesta passada nit era el màxim de les famoses llàgrimes de Sant Llorenç, les Perseides. Tot i que encara en podem veure fins a finals de mes, aquesta pluja d’estrelles va tenir ahir el seu màxim d’activitat. De fet estava previst que durant tota la nit la taxa màxima d’activitat pogués arribar als 100 meteors per hora, però amb la presència de la lluna (que va ser plena el diumenge dia 10) la gran majoria no serien visibles. A més la previsió meteorològica no ajudava… De totes maneres, podem dir que va ser una molt bona sessió d’observació!

Més d’un centenar de persones ens vam reunir ahir a la platja de Castell de Palamós, a més d’un grup d’aficionats a la fotografia nocturna vinguts de tota la província disposats a compartir experiències i practicar amb les nostres càmeres.

Observant i fotografiant perseides

Cap a les 21:00 vam començar a arribar i el panorama no era gens bo. Núvols prims sobre el mar, gruixuts cap a l’oest, i molt de vent. A mesura que anava enfosquint algunes de les estrelles més brillants anaven apareixent, i més gent anava arribant. L’ambient fotogràfic va anar en augment! Alguns optaven per fotografiar la lluna (que va sortir entre els pins cap a les 11) entre núvols, d’altres traços d’estrelles, i d’altres estels fugaços. En un moment un grup de noies va cridar alhora, vam intuir que un gran estel fugaç havia aparegut, però el grup que érem no el vam veure. Per sort la càmera estava apuntant just en aquella direcció!

Perseida entre núvols

La resta de la jornada va ser un continuat apunta-dispara cap a diverses ubicacions al cel. En les condicions que teníem era realment difícil poder veure (i més capturar) algun estel fugaç. De tant en tant algun de brillant sí que feia acte de presència de forma espectacular. En total cam veure’n cap a una dotzena, pel que suposem que la taxa real devia ser al voltant de 60-80 meteors (es calcula que només era visible una cinquena part entre núvols i la lluna).

Cap a les 12 de la nit vam donar la jornada per acabava, ja que cada cop hi havia més núvols que feia que no fos visible ni tan sols la lluna.

Una jornada més curta del què voldríem, però productiva!

EDITAT

La foto ha estat la darrera de El temps migdia de TV3!

Perseida a El temps migdia de TV3

A observar perseides!

Aquesta nit és el màxim de la pluja d’estrelles de les perseides, les llàgrimes de Sant llorenç.

Com us comentava al post d’Efemèrides del mes d’agost, aquesta setmana tenim la tradicional i puntual pluja d’estrelles de les Perseides. Aquest fenomen es produeix quan el nostre planeta creua una zona de l’espai on ha passat el cometa 109P/Swift-Tuttle. Aquest ha deixat un rastre de pols i petites roques, que en entrar en contacte amb l’atmosfera terrestre a gran velocitat es tornen incandescents i brillen. I quan dic a gran velocitat em refereixo a uns 54km/s!

Aquests estels fugaços, també anomenats meteors (no confonguem amb meteorits, que és la pedra un cop arriba a terra) sembla que surtin de la constel·lació de Perseu, i d’aquí ve el seu nom. Aquesta constel·lació es troba al nord-est aquestes setmanes, una mica sota i a la dreta de l’estrella polar. El punt d’on surten els meteors s’anomena radiant i es troba gairebé entre Perseu i Cassiopeia, la gran W que veiem al nord.

Ubicació del radiant aquestes setmanes

Ubicació del radiant aquestes setmanes. (C) Stellarium.

A diferència de l’any passat, tenim la presència de la lluna, i quina lluna! La súperlluna estarà ben bé en plena línia de visió, i per tant la majoria de meteors no seran visibles. De fet, al moment de màxima activitat, que pot arribar a ser de 100 meteors per hora, és bastant probable que se’n vegin menys d’una quarta part. Hem de desistir? Doncs no!

El màxim es repartirà durant tota la nit, entre les 22:00 d’avui dia 12 i les 10:00 del matí del dia 13, totes les hores expressades en hora local, per tant en teoria estariem en una zona perfecte per a visualitzar aquesta activitat. Ja que la súperlluna ens afectarà la visió, és important evitar-la, deixar-la a l’esquena. Penseu que els meteors poden aparèixer en qualsevol lloc del cel; els més grans i espectaculars però es veuran a uns 90º del radiant, i com que la lluna estarà pel sud-est a primeres hores de la nit, és millor mirar cap el nord-oest.

Perseida des de Castell
La via làctea, el pas d’un avió i sota, una perseida de l’agost de 2013

Si us animeu a intentar veure les Perseides, teniu una molt bona opció. Us convidem a venir-les a veure amb nosaltres a la Platja de Castell de Palamós, un dels millors racons de la Costa Brava, amb un ampli aparcament (gratuït a partir de les 20:00). De fet hem organitzat un esdeveniment de Facebook, us podeu apuntar! https://www.facebook.com/events/1521578014728950/?fref=ts

Perseida
Observació el dia del màxim del 2013. Una petita perseida apareix a la dreta de la imatge. Cap a unes 500 persones es van reunir a la platja de Castell.

Què ens cal per a gaudir de la pluja d’estrelles? Poca cosa! Us recomanem una mica de roba d’abric, a la nit refresca. Menjar i beguda per a fer més fàcil de passar les hores, una tovallola o tumbona per estar més còmodes, paciència i sort! I si us animeu a fer-lis fotos, necessiteu una càmera réflex i trípode, a ser possible també cable disparador. No oblideu llanterna! (Les primeres perseides: com fotografiar-les?)

Perseida
La primera Perseida  del 2014!

I si no podeu o no voleu sortir a veure-les, teniu una altra opció, escoltar-les! el portar Spaceweather.com us ofereix la opció d’escoltar els meteors quan impacten contra l’atmosfera. La gràcia és que no molesten els núvols, que potser faran acte de presència aquesta nit. http://spaceweatherradio.com/

Us animeu?

Súperlluna d’estiu

Ja tenim aquí la súperlluna! I és que no hi ha res millor que una efemèride astronòmica caigui en ple estiu, sempre és més agradable de gaudir-ne.

Ahir va ser el dia, lluna plena i a sobre aquesta estava al perigeu. La lluna està  a una distància mitjana de 384.000 km de la terra, com unes 30 vegades el diàmetre terrestre (imaginem una terra de 30 cm, doncs la lluna estaria a uns 9 metres). Aquesta distància però varia, ja que les òrbites no són circumferències perfectes, sinó el·lipses. Quan la lluna està més lluny està situada a uns 406.000km, i es diu que està a l’apogeu, i té un diàmetre d’una mica menys de mig grau, o 30 minuts d’arc (30′). Quan està més a prop ronda una distància de 356.000km i es diu que està al perigeu, i supera els 33′ de diàmetre.  Com a referència, un grau seria l’amplada d’un dit de la mà amb el braç estirat.

Lluna al perigeu sobre Palamós
La súperlluna sobre Palamós. 
Canon EOS 60D a 100ISO
Canon IS 18-200 @18 f/3.5, 5 segons d’exposició

La lluna tarda 27,3 dies en donar una volta completa sobre sí mateixa, però com que la terra es mou al voltant del sol durant aquests dies la lluna no està en la mateixa fase. Perquè això es produeixi cal que passi una mica més de temps, i per tant entre dues fases de lluna iguals cal que passin 29,5 dies. Aquesta diferència també fa que no sempre coincideixi la fase de la lluna amb la mateixa distància, i per això a vegades la veiem més gran i a vegades més petita.

El mes de gener va coincidir que la lluna estava a l’apogeu el dia de lluna plena, i li vaig fer unes fotos. Hi havia una mica de boira, però va ser suficient! Com que ahir li vaig fer una altra foto exactament amb el mateix equip (telescopi Skywatcher 80ED i càmera Canon EOS 60D) vaig poder comparar les dimensions, i realment es nota!!

Comparativa apogeu - perigeu

Per a poder fer aquest tipus de fotografia cal acoplar la càmera directament al telescopi, sense cap lent pel mig. És el que es coneix com a focus primari. Per a fer-o ens cal un adaptador universal a telescopi (n’hi ha de 2″ i de 1.25″, depenent del nostre telescopi; sempre és millor la de 2″) que val uns 25-30€, i l’adaptador corresponent a la nostra càmera, que es coneix com anella T (dependrà del fabricant, serà T a Canon, T a Nikon…) que també té un preu de 25-30€.

20140811_60d

20140811_80ed_60d

A partir d’aquí, enfocar i paciència! Us caldrà també un bon trípode, i si pot ser una muntura equatorial. No és imprescindible per la lluna, però si que us ajudarà a tenir més rigidesa, més precisió i un millor seguiment de la lluna i els astres.

Aquesta imatge és el resultat d’una sola captura en RAW a 1/320 segons i 400ISO. Amb Photoshop només li he fet una mica de contrast i una màscara d’enfoc per a ressaltar els detalls. És el que té la lluna, amb poc ja queda bonica!

Lluna al perigeu