Astronomia des de l'Empordà

2012:02:07 09:49 Mercuri en conjunció superior
2012:02:07 22:56 Lluna plena
2012:02:10 03:42 Venus en conjunció amb Urà, 0,31 ° N de Urà
2012:02:10 06:13 la Lluna en conjunció amb Mart, 9.01 ° S de Mart
2012:02:11 18:56 La lluna en el perigeu (367.998 km)
2012:02:12 22:09 la Lluna en conjunció amb Saturn, 5.98 ° S de Saturn
2012:02:14 07:38 Mercuri en conjunció amb Neptú, 1.20 ° S de Neptú
2012:02:14 18:07 Quart minvant
2012:02:19 21:36 Neptú en conjunció
2012:02:21 23:37 Lluna nova
2012:02:23 01:39 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 5.63 ° N de Mercuri
2012:02:25 20:02 la Lluna en conjunció amb Venus, 3.12 ° N de Venus
2012:02:27 04:45 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 3.72 ° N de Júpiter
2012:02:27 14:53 La lluna en l’apogeu (404.822 km)
2012:03:01 02:23 Quart creixent

Extret d’astrored.org

Versió per imprimir

Venus i la lluna al capvespre. © Sky and telescope

Després del sol, la lluna i el planeta Venus són els cossos celestes més brillants que tenim al cel. Estigueu atents al cel als propers dies, perquè oferiran un bonic espectacle al cel.

Només cal mirar a l’oest després de la posta de sol (en direcció a les Gavarres si esteu a Palafrugell-Palamós), Venus brillarà a magnitud -3,96 (!!) i la lluna quedarà per sota els dies 24 i 25, el 26 ja estarà per sobre ben a prop i cada vegada més brillant.

Una bona imatge a tenir en compte per a intentar les vostres astrofotografies amb paisatge.

Estigueu atents a Venus les properes setmanes, anirà guanyant alçada i brillantor fins el dia de la seva màxima elongació est el dia 27 de març. També caldrà estar atents a la conjunció venus – júpiter, pel dia 13 de març, amb el planeta mart també visible. Serà un març planetari!

Versió per imprimir

Aquesta nit del 21 al 22 de gener es podrà bservar un fenomen poc habitual a júpiter: la ocultació de 3 de les seves 4 llunes galileanes. És habitual veure a través d’un senzill telescopi com una lluna passa per davant del disc de júpiter o queda ocultada per aquest, però aquesta nit el triple eclipsi serà gairebé simultani.

L’espectacle començarà al voltant de les onze de la nit, a les 22:16 el satèl·lit Europa es col·locarà davant del planeta i, per tant, deixarà de ser visible. A les 22:22h Ío se situa darrere de Júpiter i, 8 minuts després, el seguirà Ganímedes. És molt poc freqüent que només es vegi una de les llunes de Galileu en dirigir el telescopi a Júpiter. A més, aquest fenomen es produeix en cap de setmana i a una hora bastant raonable. L’únic inconvenient serà el fred de les nits de gener però ja sabem que no es pot tenir tot.

Trànsit triple a Júpiter

Versió per imprimir

L’Estació Espacial Internacional (ISS en les seves inicials en anglès) és el satèl·lit artificial més gran que mai ha existit en òrbita, però des de la terra té una mida aparent realment petita, uns 18″ (18 segons d’arc, unes 100 vegades més petita que la lluna plena, o que el sol). Doncs aquest dijous 12 de gener tindrem la oportunitat de veure-la passar per davant del sol.

Amb unes dimensions de 109 m x 73 m x 27,5 m, es mou al cel a una velocitat similar a un avió, amb més brillantor (pot arribar a magnitud -3.6 quan el sol li toca de ple) i sense les típiques llums intermitents. A vegades es pot produir un trànsit, és a dir, que la ISS passi per davant d’una estrella, de la lluna, o com aquest proper dijous 12 de gener, per davant del sol. El trànsit serà a les 16:35:00 hora d’aquí, i durarà 3 segons! Evidentment és un pas molt ràpid, però si tenim el rellotge ben sincronitzat i estem atents al sol amb seguretat i el temps acompanya (que sembla que si) podríem ser capaços de seguir aquesta efemèride.

Simulació del pas de la ISS per davant del sol

Versió per imprimir

Si fa unes setmanes parlàvem de la pluja d’estrelles de les Gemínides, avui toca parlar de les Quadràntides.

La pluja de meteors Quadràntides és una de les millors de l’any, sovint produint més de 100 meteors per hora amb un radiant prop de l’Estrella Polar. El 2012, s’espera que el màxim sigui al voltant de les 8:20 hora local del dimecres 4 de gener. El pic és curt, generalment no dura més d’una hora o així, i no sempre passa a l’hora prevista, de manera que cal estar alerta dels meteors les hores abans de la sortida del sol.

Radiant Quadràntides

Versió per imprimir

2012:01:01 07:17 Quart creixent
2012:01:02 21:30 La lluna en l’apogeu (404.553 km)
2012:01:03 00:16 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 4.84 ° N de Júpiter
2012:01:04 04:02 La Terra en el periheli (0.983 UA)
2012:01:09 08:32 Lluna plena
2012:01:13 16:11 Venus en conjunció amb Neptú, 1.08 ° S de Neptú
2012:01:14 01:37 la Lluna en conjunció amb Mart, 8.42 ° S de Mart
2012:01:16 10:10 Quart minvant
2012:01:16 16:00 la Lluna en conjunció amb Saturn, 6.11 ° S de Saturn
2012:01:17 23:34 La lluna en el perigeu (369.989 km)
2012:01:19 21:52 Saturn en quadratura
2012:01:22 07:29 Júpiter en quadratura
2012:01:22 13:05 la Lluna en conjunció amb Mercuri, 4.70 ° N de Mercuri
2012:01:23 08:42 Lluna nova
2012:01:26 14:14 la Lluna en conjunció amb Venus, 6.27 ° N de Venus
2012:01:30 00:30 la Lluna en conjunció amb Júpiter, 4.38 ° N de Júpiter
2012:01:30 18:37 La lluna en l’apogeu (404.287 km)
2012:01:31 05:12 Quart creixent

Extret d’astrored.org

Versió per imprimir

Aquest any, l’observació visual d’aquesta pluja de les Gemínides  es veurà molt minvada per la presència de la Lluna plena. No obstant això donem unes pautes per a l’observació visual, ja que l’activitat, major d’THZ 100 (meteors per hora), sol dura diversos dies.

Fotografia d’una Gemínida de 2010 

La millor pluja de l’any es veu interferida en aquest 2011 per la presència de la Lluna plena uns pocs dies abans del 14 de desembre. No obstant això, si el cel està clar, valdrà la pena observar-la, ja que l’activitat sol mantenir-se alta, per sobre de THZ 100, durant diversos dies.

(més…)

Versió per imprimir

Demà dia 10 de desembre es produirà un nou eclipsi total de lluna, un bonic espectacle sempre recomanat de veure. El problema rau en la nostra ubicació: l’eclipsi acabarà completament al voltant de les 18:31, poc després d’haver sortit, a les 17:16, és a dir, només veurem la última hora i quart. (mireu el gràfic adjunt per a saber les hores exactes, cal sumar una hora a les que hi apareixen).

Això pot semblar bastant, però un eclipsi de lluna té diferents fases, la penombra, la ombra i la totalitat. Les típiques imatges de la lluna taronja són de la totalitat; si està parcialment a la ombra només es tapa una part, mentre que a la penombra només s’enfosqueix una mica, a vegades de forma imperceptible per l’ull humà.

Eclipsi parcial de lluna del 31 de desembre de 2009

Caldrà un lloc amb bones vistes a l’est per a poder apreciar aquest eclipsi, condicionat a més per la llum del sol que encara hi haurà. A veure si hi ha sort!

Versió per imprimir

Aquest dissabte es va celebrar a Batet de la Serra, al costat de Olot, la 8ª trobada d’agrupacions astronòmiques de Girona, en la que hi participen l’Associació astronòmica de la Garrotxa (AAG), L’Agrupació Astronòmica de Girona (AAGi), l’Agrupació Astronòmica de Banyoles (AAB) i la Societat Astronòmica de Figueres (SAF). Enguany l’esdeveniment coincidia a més amb el 25è aniversari de l’Associació Astronòmica de la Garrotxa, pel que van fer d’amfitrions.

Només d’arribar a la seu de l’AAG ja es veia visible un bonic fenomen astronòmic, la conjunció de Venus i la lluna creixent, just després de la posta de sol. Com en totes aquestes ocasions, sempre s’agraeix carregar la càmera a sobre!

Conjunció Venus – Lluna.
26/11/2011 – Batet de la serra, La Garrotxa, Girona.
Compacta Sony DSC-10.
29mm 125 ISO.
f/4.3. 1/3s d’exposició.  

EDITAT: Imatge publicada a la portada del portal Spaceweather.com.

La jornada va seguir el fil habitual. Durant la tarda, cada associació oferia les seves xerrades, molt interessants totes elles, com el viatge Shelios a Groenlandia a veure aurores boreals, per la Societat Astronòmica de Figueres, o els 10 anys de sopa d’estrelles, programa de ràdio dirigit per l’Agrupació Astronòmica de Banyoles.

Va seguir el sopar de germanor amb pastís d’aniversari i tot! Que va donar pas a l’observació del de mateix observatori de Batet, equipat amb un telescopi Celestron C14.

Versió per imprimir

Cada any hi ha moltes pluges d’estrelles, algunes són conegudes i periòdiques, com les perseides a l’agost, d’altres tenen pics generosos d’activitat, com les gemínides al desembre o les recents dracònides.

Les leònides són una de les habituals, tot i que des del boom d’activitat del 1999 han anat disminuint progressivament. Enguany l’activitat és escassa, gairebé imperceptible. (més…)

Versió per imprimir