Una altra molt bona nit per aprofitar, aquesta vegada (i a falta de processar les últimes preses del cap de cavall) he disparat 75 minuts a la NGC7000 fins que ha quedat per darrera de l’observatori, aquesta vegada ben orientat. Posteriorment, 2 hores a una de les parelles que més m’agrada del cel, les galàxies M81 i M82 que ja quedaven per sobre de casa.
El curiós, és que sempre m’ha costat molt trobar-los, però estudiant bé la pantalla del The Sky i amb un sol moviment d’eixos, M82 m’ha quedat dins el camp visual partint de polaris, increíble!
Aquesta vegada les imatges han estat calibrades amb 10 darks i 20 flats en Deep Sky Stacker i processades amb Pixinsight:
  • Observatori de Can Duran (Palamós) – 23/12/2008
  • Takahashi FSQ 106N f/5
  • Filtre IDAS LPS
  • Muntura Losmandy G11
  • Autoguiat amb refractor Lunatico EZG + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
  • Captures amb Orion Starshoot Pro. 15 x 300″ = 75 min d’exposició
  • Maxim DL 5 Pro (captura i guiat), Deep Sky Stacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)
Però la sessió va donar molt de sí. Molta fred, tota la nit entre 1º i 2ºC, amb una humitat elevada tot i que va anar disminuint. Per sort, el FSQ no va quedar afectat i mai va estar entelat (no puc dir el mateix de el tub Lunatico, que vaig haver de desentelar 4 vegades amb el secador de cabell… ). I com que tenia bastant de temps, sobretot quan vaig posar 2 hores seguides a les galàxies, vaig decidir muntar el Celestron C8 i fer una mica d’observació visual, que sempre s’agraeix. Muntu, poso en estació i tiro del “Tonight’s best” de l’Autostar de la muntura LXD75 amb els oculars 42mm Wide field (47x), 32mm plossl Televue (62.5x) i 20mm plossl Televue (100x):
  • M31 – M32, la galàxia d’andrómeda. Amb el 42 ocupen tot el camp visual. Poc contrast per la humitat, M31 és una taca allargada molt brillant en el centre.
  • NGC 869 884, doble cúmul de perseu. No gaire espectacular emb el 42, amb el 20 tampoc, ocupa tota la imatge però perd bastant, però amb el 32 la visió és perfecte, com m’agrada mirar-lo a mi. Infinitat d’estrelles amb diferents tonalitats tot i que no gaire diferenciades.
  • M79. L’autostar no el centra, però localitzo aprop una boleta similar a un cúmul globular que suposo que és M79. Comprobo l’Sky i no me posa què és ni inclou una foto. Veig igualtat de detalls amb el 32 i amb el 20, però es veu més bé amb el 32.
  • M42 nebulosa d’orió. Ocular de 32mm, brutal, majestuós, la millor visió amb el 32 comfirmant que és un molt bon ocular. Es veu el trapezi eprfectament al centre i ben puntual, impressiona tota la nebulosa tant la part clara com la fosca on s’intueixen estructures sobretot en visió lateral.
  • M 35. Un cúmul obert que ocupa tot el camp visual amb el 32. Brutal, preciós, i a mesura que passo més estona a l’ocular més bé es veu, hipnotitza. Fotografiable amb el FSQ, un possible nou objectiu les properes nits.
  • M41. No molt espectacular degut a la humitat i que ja quedava cap el sud (el meu pitjor horitzó). Si que es veu un bon grapat d’estrelles blanquinoses, molts puntuals. Ocupa gairebé tot el camp visual amb el 32 (62.5x), el millor ocular per aquets cúmul. Molt definit i contrastat.
I a les 3 a dormir!