Venus ultrafí fotografiat de dia
Llegia a la revista Sky&telescope de març que justament aquest mes es podria veure (i fotografiar) venus molt molt fi. I que per fer-ho s’havia d’intentar de dia, tot un repte si tenim en compte que queda molt a prop del sol. Doncs bé, aquest repte es va superar ahir! Us explico com.
El planeta venus és un planeta interior, és a dir, orbita més a prop del sol que la terra. Això vol dir que en perspectiva, a mesura que se’ns acosta el veurem més gran però menys il·luminat, perquè ens dona l’esquena i la part il·luminada cada cop seria menys visible. El millor moment per a veure’l és quan està a màxima elongació, és a dir, a màxima distància del sol, i el cel seria més fosc.
El dia 24 de març venus va estar en conjunció inferior, és a dir, entre el sol i nosaltres, pel que la part il·luminada ens és invisible. Però aquests dies ja s’està apartant del sol, i ja es pot veure una part brillant, però molt a prop del sol encara. De fet ahir diumenge dia 2 d’abril el planeta es trobava a només 15º de l’astre rei, l’amplada del puny! Això sí, brillant a magnitud +4,2, diàmetre de 57″ i 3,10% il·luminat. Seria fàcil de trobar?
Diumenge matí, fa sol però mandra de anar a fer un volt, intentem-ho! Primer prismàtics 8×30, no hi ha manera de trobar-lo, m’ajudo del Stellarium, TheSky6… no hi ha manera…
Segon intent, telescopi Skywatcher ED80 sobre trípode Manfrotto amb buscador, gairebé una hora i no el trobo, ho intento amb l’ocular de 32mm amb el telescopi… I EL VEIG!! No es veia a través del buscador, però a 20x es veu com una mini lluna, molt fina. Acoplo la càmera Canon EOS 60D i…
El veieu? Va costar! Anem més enllà però, configuració de planetes: Celestron C8 i càmera ASI120MC. Som-hi!
Però com el trobes amb una muntura equatorial sense estrelles de referència, sense poder usar el GOTO i sense veure’l ni a través del buscador? Doncs a ull! Intentant posar la mateixa inclinació i orientació que l’altre telescopi… 1 hora més vaig tardar!
Finalment, i després d’anar combinant ocular i càmera, i improvisar un parasol per l’ordinador (una caixa de cartró jeje) vaig poder fer unes captures, primer en color i després en RAW. Segons l’article del principi, recomanava filtre vermell o taronja per a poder restar blau del cel i augmentar el contrast (el vermell, en tenir longituds d’ona més llargues és menys afectat per la turbulència atmosfèrica), i com que només tenia el taronja W#21 el vaig usar, i quina millora!
Finalment, i després de passar pel Registax 5.1, aquest és el resultat. I n’estic molt content!
