Skip to content
  • Astrofotografia
  • Activitats i premsa
  • Info
  • Enllaços
  • La classe
  • Material
  • Contactar
  • A Instagram

Astronomia des de l'Empordà

Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa

  • Astrofotografia
  • Activitats i premsa
  • Info
  • Enllaços
  • La classe
  • Material
  • Contactar
  • A Instagram
  • Toggle search form

Construcció d’una caixa de flats

Posted on 08/02/200931/08/2010 By Francesc Pruneda No hi ha comentaris a Construcció d’una caixa de flats

En les últimes fotos que he fet (ja fa dies d’això!) amb el FSQ i la Orion Pro sempre he notat que el fons no quedava del tot pla, formava uns gradients que semblava que eren causats per uns mals flats. Els flats són imatges usades per a calibrar la imatge, de tal manera que es noti una il·luminació uniforma a la foto, i no més clar al centre i fosc a les vores com és el normal (fenomen conegut com a vinyeteig).

Després de fer moltes proves amb flats usant el cel amb núvols, sense núvols, al migdia, a la tarda… m’he decidit a fer una caixa de flats, agafant de referència les instruccions de la web del Grupo Astronómico de Silos http://es.geocities.com/gas_digital/digital/digital_cajaFlat.html.

El material usat ha estat el següent

  • una làmina de cartró-ploma de 3mm de gruix de 50 x 70 cm
  • 4 leds blancs
  • 1 pila de 9V
  • cables, cola, tisores, cúter, cinta adhesiva, soldador i estany

1. Tallar les peces. Per les mesures del FSQ, necessitem 4 peces de 25 x 20 cm per les parets i dues de 20 x 20 cm per les tapes. En funció de com enganxem les parets, les tapes cal que siguin una mica més grans (3-5 mm) per tapar completa.

2. Enganxar les parets i la tapa posterior i dissenyar la tapa d’entrada. Aquesta cal que tingui exactament al centre un cercle de 15 cm de diàmetre (diàmetre exterior del FSQ)

3. Muntar el circuit de leds. Primer els he enganxat sobre els cantons de la tapa amb cola ràpida i amb el soldador i l’estany he passat a fer el circuit. Aquí cal fer alguns càlculs. Ho alimentaré amb una pila de 9V i cada led necessita entre 3 i 6 V, així que he decidit posar els leds de 2 en 2 en sèrie i després en paral·lel, així arriben 4,5V a tots. A més, per a no causar un curtcircuit he posat una resistència de 40 ohms que em donen ( I = V / R ) 112,5 mA (gràcies JM pels teu com de mà en el tema).

4. Últims detalls. He posat per la part interior de la tapa una làmina plàstica translúcida per ajudar a fer encara més difuminada i uniforme la il·luminació. A més he posat 6 retalls de cartró ploma per ajudar a aguantar-lo al tub

Un cop acabat i comprovant que arriba la tensió adequada i la il·luminació és uniforme, els resultats encara necessiten una mica d’interpretació. De moment la CCD dona imatges estranyes, a uns temps d’exposició dona uns bons flats i a d’altres apareixen estranys gradients. De moment cal fer més proves.

Print Friendly, PDF & EmailVersió per imprimir
General Tags:articles, Can Duran, Maxim DL, Orion Starshoot Pro, Takahashi FSQ

Navegació d'entrades

Previous Post: Apilat d'imatges: DeepSkyStacker o Maxim DL 5?
Next Post: Per fi: C/2007 N3 Lulin

Related Posts

Observació de l’eclipsi parcial de sol Astrofotografia
Astronomia i/o astrologia? General
Vídeotutorial: com veure satèl·lits artificials? General
Eclipsi penumbral de lluna divendres 18 d’octubre General
Ja tenim aquí les perseides! General
Helios 44: un gran objectiu fotogràfic! 1 de 2 General

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cerca



Tuits de @astroemporda

STAR OF EUROPE ASTROPHOTOGRAPHY AWARDS 2015





IBSN: Internet Blog Serial Number 00-23-06-1980



Drets reservats


Creative Commons License
Aquesta web està sota llicència de Creative Commons.

Copyright © 2025 Astronomia des de l'Empordà.

Powered by PressBook Masonry Dark