Dues oblidades: l’esquimal i la perxa
El nom d’aquesta entrada sembla una broma. Un esquimal? Una perxa? Doncs si, al cel hi ha varietat en extrem. Les dues imatges que publico avui són dues pendents de processar que tenia descartades per la seva baixa qualitat, però no deixen de ser curioses.
La nebulosa de l’esquimal (eskimo nebula, NGC 2392), també coneguda com la Nebulosa de la Cara de Pallasso. Va ser descoberta per l’ astrònom William Herschel en 1787. La formació s’assembla al cap d’una persona envoltada d’una aureola. Està a més de 2.870 anys llum de distància i és visible amb un petit telescopi a la constel lació de Bessons (geminis) tot i que per a veure’n detalls cal bastant augment, com en aquesta foto del telescopi espacial Hubble.
En aquesta imatge, evidentment, la qualitat no és la de Hubble, a més tenint en compte que el telescopi no estava ben colimat, el seguiment va ser horrible i té poc augment i exposició. A repetir!
06/02/2008 - Observatori Can Duran, Palamós. GSO 200 f/4 + Baader MPCC Coma corrector. Muntura Losmandy G11. Canon EOS 350D a 400 ISO sense filtre IR. 7 x 2' = 14 minuts. DSRL focus, Deep Sky Stacker, Pleiades Pixinsight STD
- Observatori Can Duran, Palamós – 06/02/2008
- GSO 200 f/4 + Baader MPCC Coma corrector.
- Muntura Losmandy G11
- Canon EOS 350D a 400 ISO sense filtre IR
- 7 x 2′ = 14 minuts d’exposició.
- DSRL focus, Deep Sky Stacker, Pleiades Pixinsight STD
D’altra banda, la perxa (Collinder 399) és un asterisme, és a dir, una formació d’estrelles amb una forma determinada, però més petita en aquest cas que una constel·lació. Es troba a la constel·lació de Vulpecula, a prop de Sagita (la fletxa) i és visible en cels foscos a ull nu. Amb prismàtics es veu perfectament la forma que li ha donat el nom.
Aquesta foto no té massa bona qualitat ja que la transparència del cel no era gens bona, però almenys s’aprecia aquesta forma curiosa. Imagineu la meva cara quan repassant amb prismàtics aquella zona em trobo amb un penjador! Si la voleu trobar podeu fer click aquí.
18/10/2009 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Sense autoguiat. Orion Starshoot Pro. 5 x 300 " = 25min. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Photoshop CS4 (processat)
- Observatori Can Duran, Palamós – 18/10/2009.
- Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Sense autoguiat.
- Orion Starshoot Pro. 5 x 300 ” = 25min d’exposició.
- Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Photoshop CS4 (processat)
Versió per imprimir