El passat 16 de març, l’astrònom italià Paolo Fagotti (Italian Supernovae Search Project) va descobrir l’explosió d’una supernova a la galàxia M95, situada a la constel·lació del Lleó. Atès que M95 es troba a aproximadament 37 milions d’anys-llum de distància (a prop a escala galàctica), aquesta explosió estel·lar pot ser relativament fàcil de veure i/o fotografiar amb telescopis d’aficionat, sempre des de cels foscos, i és que les galàxies sempre són els objectes més llunyans i febles que podem veure al cel.
26/03/2012 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II. Orion Starshoot Pro. 36 x 300 " = 180 minuts. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat). A baix a la dreta, M95, i el punt blau és la supernova SN012AW.
La supernova, anomenada SN 2012aw, és de tipus II: quan una estrella súper-massiva explota al final de la seva vida. Aquest tipus d’estrella massiva i calenta neix en els braços espirals i viuen uns pocs milions d’anys. A més, els espectres obtinguts de la supernova han revelat la presència d’hidrogen, la qual cosa només passa en aquest tipus d’explosions estel·lars.
En ser descoberta, presentava una magnitud 15, i ha augmentat la brillantor fins arribar a magnitud 13, a on s’està mantenint.No és prou brillant com per veure’la ull nu, i tot i així, probablement us caldrà un telescopi de 20-25 cm per veure-la sense en visual.
La fotografia que us adjunto està feta amb un Takahashi FSQ, de 106mm de diàmetre acumulant una exposició de 3 hores, i va estar feta el passat dissabte 24 de març.
