Astromartos 08: de Palamós a Graja de Iniesta

Primer tram de viatge, amb parada prevista a mig camí. Després d’una parada prèvia a la benzinera i al Lidl a carregar queviures comencem el viatge. Només de començar ens trobem un accident a la C31 a l’alçada de Platja d’Aro, feia poc que havia passat ja que el vehicle encara treia fum del tub d’escapament i només s’havien parat 4 cotxes. Era una camioneta enfilada i completament bolcada al marge. Un cop a l’autopista encara no han passat 20 minuts i ens trobem una escala de fusta al mig del carril!! Una furgoneta l’ha perduda, sort que es veu a temps per esquivar-la i ja la anaven a recollir. I per acabar la primera part del viatge encara ens trobem un camió al que li ha explotat una roda i n’hi havia mitja tirada per la carretera…

Per sort, un cop arribat al tram de València, una parada tècnica d’uns minutets per reposar i fer el pas obligat als serveis i a pagar religiosament l‘últim peatge (20,10€ de cop), uns quants quilòmetres més d’autopista per agafar la A3, una autovia que ja la voldria a Catalunya! Més quilòmetres i per fi arribem a la sortida que ens porta a l’Hostal Pepe 1. Només d’arribar i veure que l’aparcament estava escrit com a “PARKIN” pensem que la cosa ja promet… i més quan ens diuen que la reserva no està feta! Només queden habitacions sense bany. Per sort a l’Hostal Pepe 2 si que n’hi ha i només està a 300 metres.

Situats, sopats i a fer una visita tècnica al cel de la zona. Quina preciositat, la ossa menor es veia complerta, la via làctia creuant el cel, un sagitari esplèndid i un cigne que a penes es podria distingir de la quantitat d’estels que la composen. La temptació de fotografia no s’ha fet esperar. En Marc amb la seva Nikon D70s i el trípode per una banda, i jo amb la Canon EOS 300D i la mini muntura equatorial motoritzada per l’altra no hem parat de disparar a totes les zones del cel esmentades, i més animalades que se’ns han acudit. Però no gastarem les energies la primera nit! A la 1 hem plegat i demà hi tornarem, almenys a fer els 500 quilòmetres que ens queden fins a Martos.

Versió per imprimir