Una bona opció a obtenir enormes camps visuals sense tenir una òptica “ull de peix” és el format “panorama”. Es tracta de captar diverses imatges una mica solapades i amb software com el Autopano unir-les per aconseguir efectes com aquest:

Tot el cel amb núvols 27/06/2009 - Observatori Can Duran (Palamós). Canon IS 18-200 @18 f/3.5. Canon EOS 400D. Panoràmica a partir de 62 imatges. Autopano Pro, Photoshop CS4. Publicada a TV3: http://www.youtube.com/watch?v=IGFMWauW8BA&feature=player_embedded

Doncs hi ha una segona opció, a aplicar un cop fets els passos anterior. Podem transformar la foto de tot el cel centrada en l’horitzó a una altra centrada en el cel. Com? Doncs amb Photoshop.

Agafem la imatge anterior i apliquem Filtro -> Distorsionar -> Coordenadas polares -> Rectangular a polar. A continuació apliquem Imagen -> Tamaño de lienzo per a modificar la mida de la imatge i obtenim el següent:

Tot el cel amb núvols versió 2 27/06/2009 - Observatori Can Duran (Palamós). Canon IS 18-200 @18 f/3.5. Canon EOS 400D. Panoràmica a partir de 62 imatges. Autopano Pro, Photoshop CS4. Segon processat aplicant "Coordenadas polares" amb Photoshop CS4.

Una molt bona manera d’obtenir tot el cel en una sola imatge i usant òptiques convencionals, molt més barat que aconseguir-ho en una sola imatge amb un objectiu de 180º circular. Ara, com sempre, a practicar!