Com us comentava fa uns dies, Júpiter està en oposició, és a dir, alineat respecte el sol i la terra, cosa que fa que sigui el millor moment per a veure’l. A més, aquesta aproximació és la millor fins d’aquí 12 anys, així que val la pena seguir-la. El 22 de setembre vaig aprofitar una bona i quieta nit per a fotografiar-ho.
Els planetes tenen la principal dificultat que necessiten un cel quiet per a poder-los capturar, ja que treballem a molt augment, i capturant moltes imatges en podem obtenir el promig i més detalls. La nit era extremadament humida, vaig haver d’assecar la lent 2 vegades en menys de 2 hores. A més, aquestes fotos són les primeres que publico amb la càmera Orion StarShoot Planetary Imager & AutoGuider (SSPIAG), usant com a telescopi el Celestron C8.
En la primera a més hi apareixen 3 de les llunes galileanes, d’esquerre a dreta Europa (al marge), Callisto i Ío.
22/09/2010 - Observatori Can Duran, Palamós. Celestron C8, barlow Intes Micro 2,4x. Muntura Meade LXD75. Orion Orion StarShoot Planetary Imager & AutoGuider (SSPIAG). Promig de 411 imatges. Registax 5, Photoshop CS4. Els satèl·lits són, d'esquerre a dreta, Europa, Callisto i Ío
Promig de 173 imatges amb Registax 5
En aquesta altra hi he afegit una lent de barlox 2,4x de Intes Micro. Més augment no vol dir sempre més detall.
22/09/2010 - Observatori Can Duran, Palamós. Celestron C8, barlow Intes Micro 2,4x. Muntura Meade LXD75. Orion Orion StarShoot Planetary Imager & AutoGuider (SSPIAG). Promig de 173 imatges. Registax 5, Photoshop CS4
Promig de 411 imatges amb Registax 5
