Ha estat a la intempèrie un alguna nit recent? Hi ha alguna cosa que realment ha observat. Júpiter està aproximant-se a la Terra en el que serà la trobada més propera entre els dos planetes en més d’una dècada; i promet ser espectacular.

El màxim apropament passarà la nit del 20 al 21 de setembre. A això es coneix com la nit de la oposició, ja que Júpiter es trobarà oposat al sol, sortint al capvespre i alçant-se durant tota la nit sobre els nostres caps. Només la Lluna serà més brillant.

Júpiter des de Mont Wilson

Júpiter des de Mont Wilson

Les trobades entre la Terra i Júpiter passen cada 13 mesos, quan la terra s’alinea amb Júpiter al voltant del sol. No obstant, degut a que la Terra i Júpiter  no orbiten al sol en cercles perfectes, la seva separació no és sempre la mateixa en el moment de la alineació. El 20 de setembre, Júpiter estarà a 75 milions de kilòmetres més a prop respecte a alineacions prèvies i no hi tornarà a estar fins l’any 2022.

L’escena a través d’un telescopi és excel·lent. Degut a que Júpiter està tant a prop, el disc del planeta es pot observar amb detall (cosa que és poc habitual), i hi ha molt per a veure. Per exemple, la Gran Taca Vermella, una tempesta tan ample com la mateixa Terra, està “rebotant” contra una altra tempesta anomenada “la Taca Vermella Junior”. L’aparició de dues tempestes de magnituds planetàries és una cosa que s’ha de veure per creure.

I això no és la única cosa interessant. Una de les marques distintives de júpiter, el recentment desaparegut cinturó equatorial sud, que possiblement està submergit en els alts núvols del planeta, podria reaparèixer en qualsevol moment, segons alguns investigadors. L’espectacular ressorgiment estaria acompanyat de zones transversals de profusa activitat de taques i remolins nebulosos, clarament visibles amb petits telescopis.

I què ha estat aquell flash? Astrònoms aficionats han informat recentment una sorprenent quantitat de “boles de foc” en l’atmosfera de Júpiter. Aparentment, molts asteroides petits o fragments de cometes colpegen al planeta gegant i exploten entre els núvols. Els investigadors que han estudiat aquests events comenten que aquests successos podrien estar generant diversos flaixos visibles durant un mes.

Finalment, no hem d’oblidar a les llunes de Júpiter ja que elles també estan experimentant un encontre proper amb la Terra. Es tracta de móns de dimensions planetàries amb volcans actius (Ío), possibles oceans en el subsòl (Europa), enormes camps de cràters (Calisto) i misterioses esquerdes globals (Ganímedes). Quan Galileu va descobrir les llunes fa 400 anys, no eren més que diminuts “punts de llum” a través del seu primitiu telescopi. En l’actualitat, els grans i moderns telescopis dels aficionats revelen autèntics discos planetaris amb detalles acolorits.

Això ens fa preguntar: Què pensaria Galileu?

Resposta: “M’aixecaré a mitjanit!”

Font: NASA.