Aquest mes de març que està a punt de començar ens aportarà una sèrie d’oportunitats molt interessant pera veure la majoria de planetes del nostre sistema solar. No calen grans equips, però si estar atents a certes dates per a poder-ne gaudir de la millor manera possible.
Els vespres tindrem una bona parella visible, Júpiter, el més brillant a l’oest després de la posta de sol, i Mercuri, que anirà guanyant alçada a mesura que s’acosti a la seva màxima elongació el 22 de març, una bona oportunitat de poder observar un dels planetes més complicats de veure per la seva proximitat al sol. Els dies 13 a 16 els podrem veure els dos en un camp de tan sols 2º, equivalent a l’amplada de dos dits si els mirem amb els braços estirats.
Durant gairebé tota la nit ja tenim la joia del nostre sistema solar, Saturn, a la constel·lació de la verge. Els seus anells canvien l’inclinació en períodes de 8 anys, i ara estan cada vegada més visibles. A més, darreres observacions han detectat una tempesta a la superfície que està essent objecte d’estudi. Caldrà apuntar bé els telescopis.
A l’alba segueix essent Venus “l’estrella del matí” amb una brillantor que rondarà la magnitud -4, reduint-se paulatinament. No deixa de ser un repte interessant intentar veure Venus de dia, es pot aconseguir amb prismàtics o amb petits telescopis, però cal tenir la seva posició a través de software com TheSky, Stellarium o d’altres similars.
Mart, Neptú i Urà no estaran en condicions de bona visibilitat degut a la seva proximitat al sol.
A aquest ball, també cal afegir-hi la lluna, a prop de Júpiter i Mercuri els dies 5-7 de març i prop de venus tant el principi com a finals de mes.
Imatges i dades cortesia de Sky & Telescope. http://www.skyandtelescope.com/observing/highlights/116933058.html
