Astronomia des de l'Empordà

Per la passada pluja d’estrelles de les dracònides, el portal Recerca en acció va convocar un concurs fotogràfic en el que es premiava la fotografia més artística i la de més utilitat científica. Doncs he tingut la sort que una de les meves fotografies ha estat premiada en la categoria de més artística.

Fotografia guanyadora a la categoria Fotografia artística, 4 dracònids en la mateixa imatge.

No cal dir que estic molt content a un nou reconeixement, i amb el risc de fer-me pesat, això suposa una motivació extra a seguir treballant i intentar fotografiar encara més i millor els fenòmens astronòmics.

Teniu la notícia a la web de Recerca en acció: http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/diari/20111026-missatge-16-ja-.jsp
I la resta de les fotografies que vaig poder fer en aquella jornada: http://www.astroemporda.net/2011/10/draconides-una-bona-pluja-destrelles/

EDITAT 05/11/2011: Nombroses aparicions a la premsa!

Les previsions d’aquesta setmana donaven previsió de pluja i tempesta per aquests dies, començant avui divendres. En aquest cas l’han encertada, i aquesta tarda ha caigut un ruixat molt intens però curt sobre Palamós. La pluja ha donat pas a un concert de llamps i trons realment espectacular, visible durant hores ja que la tempesta s’ha desplaçat cap el mar lentament.

(més…)

Radiant Oriònides

Encara amb resaca de la pluja d’estrelles de les Dracònides, s’anuncia una nova efemèride: les Oriònides. En aquesta ocasió, el nostre planeta passarà pel rastre que ha deixat el cometa Halley oferint una pluja no tant espectacular com unes Perseides o Leònides, o com les recents Dacrònides, però amb alicient extra: sense tanta lluna.

Segons dades de la NASA, es pot produir un màxim de 15 meteors per hora a la matinada del dissabte 22 d’octubre. A aquestes hores, la lluna creixent, mart, i algunes de les constel·lacions més fàcilment reconeixibles del cel poden fer més atractiva l’observació. Els meteors emergiran d’Orió, que en dona el nom. A partir d’aquí es mouran a través de Taure, el Toro, Bessons, Lleó, i el Ca Major – la llar de Sirius, l’estrella més brillant.

La posició de la lluan pot fer que a més algun meteor caigui sobre la superfície del nostre satèl·lit, sense deixar rastre ja que no té atmosfera, però si es podria arribar a veure l’impacte, segons Bill Cooke de l’Oficina de Medi Ambient sobre Meteorits de la NASA.

Més informació a la web de la NASA.

ROSAT

Fa unes setmanes parlàvem del satèl·lit UARS i de com es va precipitar a la nostra atmosfera, caient en un punt indeterminat del Pacífic. Ara toca el torn al ROSAT, i de la mateixa forma que el UARS, no se sap exactament on pot caure. Si que se sap que serà aquest cap de setmana, segurament el 23, tot i que amb un marge d’error de unes 8-10 hores. On? De moment, ni idea.

ROSAT (abreviatura de ROntgenSATellit) és un telescopi alemany de raigs X. Va ser llançat a l’espai l’1 de juny de 1990 amb un llançador Delta II des de Cap Canaveral. El 1998 va apuntar directament al Sol i el telescopi es va cremar, pel que va ser abandonat el 12 de febrer de 1999.

Els últims dies encara es pot veure a simple vista mentre va fent òrbites en espiral cada cop més a prop de la Terra, amb una brillantor similar a l’estrella polar (magnitud 2 aproximadament), potser una mica més. Avui dijous encara serà visible creuant el cel a les 19:07h passant sota la Óssa major, creuant Cassiopeia i Andròmeda i ponent-se per Peixos. Segurament serà la{ultima vegada que es podrà veure des de la nostra ubicació, ja que cada cop el veiem més al nord i arran de l’horitzó. (més…)

Com en cada curs escolar, tinc la gran sort de poder donar l’assignatura optativa d’Astronomia a l’Escola Vedruna de Palamós, dirigida a alumnes de 3r d’ESO. No només d’una assignatura més es tracta, sinó que interessa que els alumnes puguin comprovar in situ què és l’astronomia i com funciona. Per això cada trimestre es fan una sèrie de sortides d’observació que hem començat aquesta setmana.

Hem fet 3 grups de 10 alumnes pels dies 18, 19 i 20 d’octubre (si la meteorologia ens ho permet) a l’aparcament de la platja de Castell, a Palamós, i de moment ha estat una molt bona jornada. Hem identificat constel·lacions com la Óssa major, Cassiopeia i el triangle d’estiu entre d’altres; de fet han estat els mateixos alumnes que han començat a identificar-les només de començar i abans que pugués dir res!

Finalment una petita observació amb prismàtics de les plèiades i la galàxia d’Andròmeda han culminat una sessió que ha de servir de precedent per a les properes. Per mostra, una foto de tota l’observació, acumulant una hora d’exposició.

La nebulosa Pacman, coneguda també com NGC 281 és una gran regió de gas hidrogen a la constel·lació de Cassiopeia. És un clar exemple de com la imaginació dels primers observadors pot batejar alguns objectes celestes, a vegades amb més gràcia que d’altres.

És una nebulosa difusa poc brillant, van caldre exposicions de 5 minuts per a poder captar-la, i bastant treball de processat, però finalment ha sortit.

02/10/2011- Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.  Muntura Losmandy G11.
Orion Starshoot Pro.  25 x 300 ” = 125min.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Ha estat una agradable sorpresa! El passat 16 de setembre, Associació Stic.cat feia pública la llista de blocs finalistes al concurs de Premis Blocs de Catalunya 2011, i dins l’apartat de Universitats, recerca i ciència, Astronomia des de l’Empordà ha estat una de les 3 finalistes. El premi final se l’ha endut el bloc L’ase quàntic, de Xavier Lasauca i Cisa. L’altre finalista era Bloc de camp, blog de geologia a càrrec de Isaac Camps Gamundi.

Podeu veure els detalls i la resta de finalistes a la següent adreça: http://www.stic.cat/general/finalistes-premis-blocs-catalunya-2011/

Dir que si aquesta web ha estat finalista és gràcies als vostres vots, i que m’ha fet moltíssima il·lusió poder estar seleccionat. Això anima a seguir treballant. A tothom gràcies!!

Les previsions van ser relativament encertades. El que es preveia com una tempesta de meteors va esdevenir una pluja puntual. El màxim estava previst entre les 21:00 i les 24:00h (hora d’aquí) i no va faltar a la cita. De totes maneres, la lluna gairebé plena (estava a un 95%) va fer disminuir les tases màximes que s’esperaven. I si ho acompanyem amb la enorme humitat i la presència de núvols ja tenim una observació més aviat descafeinada.

(més…)

Radiant dels dracònids

La nit del 8 al 9 d’octubre tindrem el privilegi d’observar la pluja de meteors de les Dracònides, produïdes per partícules provinents del cometa 21P/Giacobini-Zinner. Les estrelles fugaces semblaran sortir de la constel.lació del Drac (Draco) i la seva taxa horària màxima passarà entre les 19h i 24 hores hora peninsular, quan s’estima que es puguin assolir nivells superiors a unes 500 estels fugaços per hora. Aquests nivells d’activitat s’observarien en condicions ideals de cel fosc per la qual cosa, a causa de la presència de la Lluna, es podrien veure reduïts significativament. Tot i això, la presència de meteors lluminosos de baixa velocitat incrementaran la espectacularitat de l’esdeveniment.

(més…)

2011:10:04 04:15 Quart creixent
2011:10:06 22:55 Mercuri en conjunció amb Saturn, 1.68 ° S de Saturn (més…)