D’estiu i d’hivern: el vel, la dumbbell i les plèiades

El cel dels primers dies de tardor tenen un avantatge: podem observar encara objectes celestes típics de l’estiu amb l’avantatge de tenir més hores de nit, i per tant, més hores disponibles.  Un exemple és la nebulosa Dumbbell M27, o la nebulosa del vel NGC 6992. I els d’hivern ja comencen a treure el cap, com les Plèiades M45.

A més, aquest any sembla que l’estiu s’allargui donant bon temps encara. El principal problema de la costa és que en estar l’aigua del mar calenta normalment hi ha núvols a primeres hores de la nit. Alguns dies però, hi ha sort, i la nit s’ha d’aprofitar! (encara que sigui entre setmana…)

La sessió fotogràfica va començar el passat 20 de setembre, amb la nebulosa M27, coneguda com la Dumbbell (la pesa). Situada a la constel·lació de Vulpecula (la guineu) , M27 són les restes d’una estrella moribunda que va explotar de forma violenta. Els gasos resultants encara brillen per temperatura.

Nebulosa M27 Dumbell 20/09/2011- Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Orion Starshoot Pro. 15 x 300 " = 75min. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD i Topazz Adjust 4 (processat)

Una altra mostra d’explosió, més antiga, va crear la nebulosa del vel. En ser més antiga no és tant compacte, i en aquesta imatge només se’n mostra un troç, NGC 6992, tot i que també hi ha NGC 6990 i altres fragments més petits.

Nebulosa del vel NGC 6992 27/09/2011- Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Orion Starshoot Pro. 23 x 300 " = 115min. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD i Topazz Adjust 4 (processat)

Cal molt temps d’exposició per a captar nebuloses tant febles, i és clar, es fa tard. Tant que ja es deixen veure les constel·lacions d’hivern, com Orió, o el Toro, i amb elles, les plèiades M45, un dels cúmuls d’estrelles, més joves i alhora vistosos del cel hivernal.

Les plèiades M45 27/09/2011- Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Orion Starshoot Pro. 10 x 300 " = 50 min. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD i Topazz Adjust 4 (processat)

Totes les fotos fetes amb la mateixa configuració:

  • 27/09/2011- Observatori Can Duran, Palamós.
  • Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
  • Muntura Losmandy G11.
  • Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono.
  • Orion Starshoot Pro.
  • Exposicions de 300″: 15 per M27, 23 per NGC 6990 i 10 per M45.
  • Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD i Topazz Adjust 4 (processat)

← Entrada prèvia

Entrada següent →

1 Comentari

  1. Quim Fort

    Frances, enhorabona per les fotos.
    I gràcies pel text, és molt útil pels que comencem a fer fotos!

Deixa un comentari