Amb la meva passió per mercats, fires d’antiguitats i brocanters, era qüestió de temps caure en la temptació de comprar una càmera vintage. Qui es pot resistir a aquesta v/bellesa?

Després de veure com una càmera Zeiss Ikon de 1930 es podria i volia ser “mig restaurada” per un “manasses” a una botiga de segona mà de la Bisbal d’Empordà, cada vegada que visitava una fira, o un mercat o una reunió de brocanters no podia evitar de mirar aquestes càmeres antigues, de la primera meitat de segle XX, fins cap als anys 70. Són en general càmeres pesades, amb cos de metall i recobriment de cuir. Trobar plàstic a una càmera antiga no és bona senyal… Algunes marques es repeteixen i són sinònim de qualitat que perdura en el temps: Zeiss, Leica, Zenith, Kodak (aquesta última ofereix moltes versions, algunes realment dolentes…).

encants1

encants2

Aquest cap de setmana vam començar per visitar els nous Encants a Barcelona, unes instal·lacios modernes i amb un sostre sorprenents gairebé al costat del seu antic emplaçament. Realment li calia, però pel meu gust ha perdut una mica d’encant. Segueix havent-hi productes de tota mena, nous i antics, barats, coses que ni sabies que existien o que encara podrien trobar-se… i càmeres, moltes càmeres. Moltes dels anys 30-40 sense marca, algunes dels anys 50-70, i marques com Zenith, Kodak i alguna més. Preus, entre 50 i 200€, més de les primeres que no pas de les segones, però no vaig veure cap que “em robés el cor”.

L’endemà, diumenge dia 6, m’arriba que a Vidreres hi fan una fira d’antiguitats. Busco per internet i no trobo res. Molt estrany. Trobo un parell de telèfons d’interès, i ningú contesta. Busco per brocanters i antiquaris i res… M’arrisco!

En arribar al pavelló de Vidreres (tenia la sospita que allà era…) ens trobem amb una esplanada plena de paradetes ben muntades, unes 30-40 més o menys, amb material molt atractiu. I en una d’elles veig com no, càmeres. Algunes Zenith, alguna altra alemanya que desconeixia, i una que em va atraure de bon principi, una Fed-2 russa. Segons el regent de la parada és una còpia d’una Leica, o almenys volia ser-ho, i això és senyal de qualitat, més essent de fabricació russa, i sé per experiència que el material fotogràfic/òptic rus és de qualitat!!

No em vaig poder resistir, i després d’una mica de regateig habitual me la vaig endur. A més incloïa funda original, i un cop ben examinada… tot funciona!!!

1372132_10202103944140534_2111975196_o

A casa vaig trobar curiosament el manual en PDF en anglès. La càmera sembla ser la versió PE0475, de 1968, la primera de la seva sèrie amb caràcters cirílics i romans. Tots els controls funcionen, s’obre bé, enfoca bé… només falla el temporitzador, que està trencat. És una llàstima, però tot sembla que funciona, tinc ganes de provar-la amb un carret! (info obtinguda de http://sovietcams.com/)

Com a últim apunt, ja abans de marxar de Vidreres van aparèixer uns núvols realment amenaçadors. Aquests núvols més aviat negres, que anuncien pluja. Aquests núvols tenen un nom en rus, tuchka (тучка). Aquí una mostra!

20131006_140811

A més us poso uns dibuixos russos que m’han fet molta gràcia. Es diu Winnie Pooh, i s’intenta fer passar per un tuchka per a poder agafar mel de les abelles. Tot un crack! Mireu el minut 7:25, comença a cantar 🙂