Perdoneu per la mala traducció del títol, de fet en la versió original es diu “The Clean Room“, i la traducció al castellà, bé, no l’entenc! Anem per aquest nou capítol del remake de Cosmos. En aquesta ocasió es basa en la vida i sobretot la feina de Clair Cameron Patterson, químic del segle XX. Com no podia ser d’altra manera, amb dibuixos animats durant gairebé tot l’episodi.

Tot i que la valoració general de l’episodi és bona segons el meu humil punt de vista, deGrase Tyson torna a entrar en un terreny perillós, l’enfrontament amb la religió, o si més no, amb els seus seguidors.

Tyson es pregunta de bon inici quina és l’edat de la terra, i comença mirant les interpretacions de les escriptures bíbliques, que daten l’edat del nostre planeta en uns 6000 anys; de fet ens dóna una data i hora concreta (i especifica que va ser dissabte, dada interessant, llàstima que no ho acaba d’explicar…). Ens desplaça fins el Gran Canyó del Colorado on els estrats ens fan viatjar al passat amb uns efectes especials realment espectaculars dignes de pel·lícules taquilleres i poc argument, però acaba una bona escena amb “no es troben resultats concloents…”

I aquí ho lliga de forma ben trobada. Els meteorits. Com poden explicar aquests fòssils del sistema solar l’edat del nostre planeta? Tyson torna a recórrer als àtoms, una de les animacions més ben trobades d’aquest Cosmos. De fet es basa en la relació d’àtoms d’urani amb àtoms de plom, ja que els àtoms d’urani es van desintegrant i els de plom són estables. Però cal un mètode per analitzar quant plom hi ha en una mostra.

Patterson, després de mil i un problemes tècnics, burles, dubtes… tarda 6 anys en determinar de forma brillant una edat de la terra d’uns 4.500 milions d’anys. Sagan feia unes bones combinacios de temes al seu Cosmos, i Tyson no podia ser menys en aquest episodi! Patterson va tenir problemes en determinar el plom. I la paraula “plom” antigament era “saturn” a l’antiga Roma. Heu vist, d’un laboratori modern hem saltat a l’antiga Roma!!

El plom es feia servir molt gràcies a les seves característiques (baix punt de fusió, fàcil de treballar…) llàstima que no se sabia que era tòxic! I aquí deGrase Tyson entra en terreny perillós, m’explico. Patterson va descobrir que a tot arreu hi havia plom, però si trobava mostres antigues no n’hi havia, per tant alguna cosa ho estava afegint al medi. Ja us podeu imaginar quan les petrolieres decideixen anar en contra de Patterson… Qui va guanyar? Això ho haureu de veure vosaltres!

Com que les comparacions són inevitables, les faré! Aquest episodi és molt semblant a “L’harmonia dels móns” del Cosmos dels ’80. Se centra en la persona d’un geni incomprès, contra l’autoritat (esglèsia, política…) i quan sembla que no podia més fa  un gran descobriment.

Com us deia abans, aquest episodi a mi m’ha agradat, ben lligat, ben explicat, llàstima que tira massa de les animacions. Aquest nou Cosmos segueix molt la idea d’agafar un personatge i moure’s al seu voltant, seguir la seva vida, desgràcies i virtuts i sobretot èxits contra el món en que vivia.

El proper episodi demà, ja serà la setena entrega i s’anomena “Sisters of the Sun“, o en castellà “La paradoja de las hermanas del Sol”