Sembla que Cosmos comença a tenir bona pinta!! Segueix mantenint alguns punts febles una mica massa “romàntics“, però la part divulgativa ha guanyat molt en aquest 5è capítol.
DeGrase Tyson entra en la naturalesa de la llum, com es forma, com viatja i com s’han anat descobrint les seves característiques.
Comença el viatge fa 2000 anys a la antiga Xina, amb Mo-Tse, qui va experimentar amb la cambra fosca abans que el pensament únic destruís les idees innovadores de 1000 anys de filosofia lliure… Passa 1000 anys endavant, a Bagdad on Ibn Al Haitham enviava emissaris a tot el món conegut per a recol·lectar descobriments, informació… una mena de biblioteca d’Alexandria àrab. Això si, recorda la invenció dels números que usem actualment pels àrabs, sobretot del concepte del número zero. Ibn Al Haitham a més va sentar les bases del mètode científic qüestionant-ho absolutament tot.
Tyson torna a treure una de les característiques més conegudes de la llum, la seva velocitat, res més a part dels fotons poden anar a aquesta velocitat, res pot accelerar d’aquesta manera, i a més sembla que el temps s’atura a aquesta velocitat… Però què és la llum? Aquí tornem a visitar Newton i Herschel.
A través dels ja acostumats dibuixos animats, es mostra com Newton va descobrir com la llum es descomposa en colors quan passa per un prisma. De veritat ningú va veure un arc de Sant Martí abans? Passa a Herschel (no va haver prou amb un capítol sencer dedicar a ell?), recordant que Newton es va despistar amb un experiment per anar a dinar (perdona?). L’experiment que ens mostra si que ha estat ben enfocat. Hesrchel va descobrir com alguns colors transmeten més calor que uns altres, però va veure que més enllà del vermell encara pujava més la temperatura, va descobrir els Infra Roigs (IR).
Una nova historieta d’un personatge poc conegut: Joseph Franhoufer. Després de ser salvat de l’esclavitud (una nova mostra de la grandesa humana del segle XVIII-XIX…), Tyson ens mostra com també de casualitat va posar un prisma davant un teodolit i va veure com apareixien unes línies negres. És l’espectre, que depèn de quin material emeti la llum, és a dir, mostra molt clarament com cada element ofereix unes línies diferents, inclús Tyson diu “mostra’m un espectre i et diré de què està compost” . Una mica fanfarró no?
També m’ha agradat molt com explica aquesta emissió de llum i com explica els orbitals dels àtoms. Els electrons en nivells exactes i diferents tenen energies diferents, en perdre energia (en baixar un nivell) emet llum.
A la part final del capítol en un bon exercici visual, Tyson ens descobreix altres tipus de llum a part de la visible i la ja comentada abans InfraRoja: els ultraviolats, ones de ràdio, rajos X i gamma…
Ara si que puc dir que aquest Cosmos és una eina divulgativa interessant, ben feta i amb una millor estructura. Encara manté la “nyonyeria” en les escenes animades, però un pas és important!!
El proper, capítol 6: “Deeper, Deeper, Deeper Still” (Àtoms violents)
Deixa un comentari