Ahir dia 21 l’Estació Espacial Internacional ISS va ser visible a simple vista. És habitual, en algunes èpoques veure-la cada dia, inclús diverses vegades. Ahir arribava a magnitud -2.5, molt brillant, com júpiter, una mica menys que venus. Quia diferència hi ha amb altres dies?
En algun article anterior us explicava com veure la ISS a simple vista i quan creua el sol o la lluna (Vídeotutorial: com veure satèl·lits artificials?). Una de les opcions és una web molt potent que és Heavens Above. Simplement entrant les teves coordenades, o posant el nom de la població et diu quan i on del cel es pot veure el més gran dels satèl·lits, i moltes coses més!
El company Marc Heras (@marc_heras) em va avisar que la ISS podria seguir un camí interessant: creuava les plèiades M45, passava entre la lluna i venus i pel costat de les Hyades i per sobre Orió. No ens ho podriem perdre!
Em vaig desplaçar fins d’Esclanyà, hi ha una visió molt bona de l’oest, però en una sola foto no n’hi havia prou. Tarda alguns pocs minuts en creuar el cel, així que vaig optar per a disparar en fotos de 5 segons amb l’objectiu Samyang 14mm f/2.8. Sumat amb Startrails aquest va ser el resultat:
Avui però he reprocessat, que passaria si sumo les fotos guiant-me de les estrelles? És possible? Sí! Amb DeepSkyStacker. Usant la funció Max, alinea i suma el que canvia a cada imatge:
[singlepic id=1100 w=450 float=center]
La nit era realment bona! Vaig optar per a fer algunes fotos també a parella que sempre atrau: la lluna i venus. La lluna a més estava tocant Aldebaran, l’estrella més brillant del toro (Tauro), i les plèiades M45 estaven just al costat. He usat l’ojectiu de 50mm i f/1.8 Zeiss Pancolar, tancat a f/5.6 per evitar aberracions. Després de promitjar 20 imatges de 2 segons a ISO 3200:
[singlepic id=1101 w=450 float=center]
Versió per imprimir
0 Comments