Any nou… canvi de cicle

Acabem de començar el 2019, una nova volta al nostre astre rei, i un es planteja propòsits, objectius… que afecten el dia a dia, com deixar de fumar, anar al gimnàs… Per sort aquests dos a mi no em preocupen 😉

Però amb les aficions també hom ha de fer plantejaments, sobretot quan ocupen una bona quantitat de diners, d’hores i d’esforços, com és l’astronomia. I ha arribat el moment de ser realista i definir la situació actual. I és deixar l’astronomia en segon (o tercer) pla.

Porto des dels 5 anys (que jo recordi) enganxat a aquesta ciència-afició, des del moment que vaig veure Carl Sagan a Cosmos a La 2. Em vaig re-enganxar als 14, quan un dia que plovia vaig saltar-me l’entrenament d’atletisme perquè plovia i vaig veure que tornaven a fer Cosmos, aquesta vegada en català i al C33. I el 1998 vaig fer un salt qualitatiu important, començant els estudis de física a la universitat i fent el curs d’Introducció a l’Astronomia d’Àster (Agrupació Astronòmica de Barcelona). El 1999 fundava i presidia l’Agrupació d’Asfeccionats a l’Astronomia de Girona. Van ser 11 anys al capdavant d’una entitat que va néixer amb 3 integrants i es va convertir en l’entitat de caire astronòmic més important de la província. I el 2010 creava Astronomia des de l’Empordà, el meu portal personal.

He de reconèixer que va ser molt fàcil portar aquesta afició tenint observatori al mateix lloc on vivia, amb un cel impressionant al PEIN Castell-Cap Roig, i des de que visc al mig de Palafrugell la mandra feia més efecte. També he canviat els meus hàbits esportius, des de que vaig deixar l’atletisme i vaig passar al món del fitness, de forma cada cop més seriosa, però ha arribat a un punt que l’astronomia ja no és una prioritat. La construcció del segon observatori ha quedat en punt mort per diversos motius personals i el desmantellament del primer és qüestió de setmanes.

No penso abandonar al 100% aquesta afició, no penso deixar les xerrades, conferències i el seguiment de les efemèrides com eclipsis, pluges d’estrelles o trànsits de la ISS. El que sí he deixat i cal reconèixer és el dia a dia, la publicació de les efemèrides del mes i l’astrofotografia de llarga exposició. No passo d’un 100 a 0, però sí d’un 100 a 10.

Han estat molts anys, moltes hores amb fred, son però amb grans amistats algunes que han arribat fins el dia d’avui com el gran company d’aventures Marc Heras (@marc_heras), l’instigadior d’astrogirona Eduard Sabater (@irauca62), l’obsessionat (de bones!) de les òptiques de qualitat Manel Contreras, el company de festes Alberto Fernàndez (@albertofersie)i un llarg etcètera (Xavier (@huger918) i Neus Miquel (@neus_miquel), Rafel Balaguer (@rafelbalaguer), Núria Lloveras, Eugeni Anselmet, Astromartos, Antoni Petit, Laura Morera, Alber Gascon, Mònica Usart (@monicausart)…).

Molts records i experiències, premis, concursos, publicacions a ràdio, premsa i TV, entrevistes, i hores, moltes hores que ara no disposo. Mai, absolutament mai deixaré d’admirar l’astronomia. Mai deixaré de mirar el cel amb la mateixa il·lusió de quan vaig començar. Però he afluixat el ritme, i era.

Salut i bons cels!

← Entrada prèvia

Entrada següent →

1 comentari

  1. Aleix

    Bona tarda!
    Avui els Reis d Orient m han regalat el meu primer telescopi.
    Segurament no és una virgueria però tinc entès que per més o menys 230euros ja es pot veure una micona de cels, estels i lluna.
    El grandissm problema és montarlo. Ni idea!! Tot buscant he trobat el vostre Instagram i ara que ja us segueixo m atreveixo directament a preguntar-vos si alguna alma caritativa voldria ajudar-me a posar cada peça al seu lloc…
    Agraeixo el temps que heu dedicat a aquest escrit.
    Salutacions!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada