Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa
Sona estrany una nebulosa amb nom de planeta, però de noms n’hi ha molts! Aquesta nebulosa té el nom tècnic NGC 7009, i un cop centrat el telescopi s’obté això: No sembla gran cosa, i és normal. Es tracta d’una nebulosa planetària a la constel·lació d’Aquari que brilla a magnitud 11.5. L’estrella central emet molta…
Com ja us he comentat en entrades anteriors, i com és evident, a l’estiu gaudir del cel nocturn és especialment agradable, i si a sobre afegim que hi ha un munt d’objectes celestes interessants, encara més! Tota la zona de sagitari i escorpí, que coincideix amb el centre de la via làctea està plena de…
Entre les proves que volia fer amb la Canon EOS 400D un cop modificada hi havia quina era l’exposició ideal, i més sabent que a la càmera li vaig treure el filtre IR jo! Per això vaig optar per fer diferents fotografies a M37, un cúmul obert a la constel·lació d’Àuriga. Vaig optar per…
Read More “Cúmul obert M 37 – o com afecta l’exposició en astrofoto” »
Fa temps que tinc al cap la idea de fer un vídeo de com processo una de les imatges que publico, i ara ha estat el moment… a la força. La setmana passada, la meva càmera principal de l’observatori, la Orion Starshoot Pro V1 va deixar de respondre. I la cosa no pinta bé… Per…
Read More “Exemple de processat: nebuloses fosques B142-143” »
L’estiu és una època ideal per a gaudir de l’astronomia, i no només per les millors condicions de temperatura, sinó també perquè la part més brillant de la via làctea, la nostra galàxia, està plenament visible. La zona amb les constel·lacions de Escorpí, Sagitari sobretot, i també Àguila i el Cigne són zones riques en estrelles,…
La constel·lació del Lleó (Leo en llatí) està repleta de galàxies. Podríem dir que s’agrupen en dos grans grups, sota la base del cos del lleó. Un més proper a la cua i dominat per les galàxies M65, M66 i NGC 3628, conegut com el Triplet de leo; l’altra està més centrat a la base…
La nebulosa Pacman, coneguda també com NGC 281 és una gran regió de gas hidrogen a la constel·lació de Cassiopeia. És un clar exemple de com la imaginació dels primers observadors pot batejar alguns objectes celestes, a vegades amb més gràcia que d’altres. És una nebulosa difusa poc brillant, van caldre exposicions de 5 minuts…
En una de les poques nits de treva d’aquesta temporada, i tenint registrats alguns dels objectes més bonics del cel com la nebulosa d’Orió o la nebulosa del cap de cavall (galeria -> nebuloses), els cúmuls solen ser un bon objectiu tant en visual com en fotografia. La nit del 2 de febrer vaig aprofitar…
IC 405 (també coneguda com la nebulosa de l’estrella flamejant o Flaming Star Nebula) és una nebulosa d’emissió situada a la constel·lació d’Àuriga, fàcilment visible en direcció nord-est a les primeres hores de les nits d’hivern, que envolta la estrella blava AE Aurigae. Es troba a uns 1.500 anys llum de distància, i es creu que el moviment propi de l’estrella central va començar al cinturó d’Orió fa mil·lers d’anys. Aquesta foto es va fer el 12 de desembre i…
D’entre les nebuloses d’aquesta època de l’any, una de les més vistoses (amb els respectes de la Nebulosa d’Orió M42) és la nebulosa Califòrnia, coneguda com NGC 1499. No és que sigui molt brillant, però es veu en fotografies de gran camp com una pinzellada vermella en el fons negre del cel, cosa que la…