Cúmul obert M 37 – o com afecta l’exposició en astrofoto

 

Entre les proves que volia fer amb la Canon EOS 400D un cop modificada hi havia quina era l’exposició ideal, i més sabent que a la càmera li vaig treure el filtre IR jo! Per això vaig optar per fer diferents fotografies a M37, un cúmul obert a la constel·lació d’Àuriga. Vaig optar per deixar la càmera en ISO 800 i fer 4 fotos en exposicions de 60 segons, 150, 300 i 600 amb el mateix processat amb Pixinsight:

  • Extracció automàtica de fons i resta de l’original
  • Calibració automàtica de tons negres amb histograma
  • MaskedStrechTransform amb 25 iteracions
  • Calibració de color de mediana amb Statistics i RGB a 0.90.
  • Saturació de color al 40%

Imatge guardada amb els ajustaments integrats.

Vist el resultat i analitzant la relació entre la senyal i el soroll crec que la millor opció és 300s. És la que ofereix més relació senyal/soroll, més la de 600, però no es nota molt la diferència tot i doblar l’exposició.

Ara falta triar la ISO, tot i que de moment seguiré amb 800. Un cop triada la millor combinació, i aplicant darks, flats i amb un processat més acurat, aquest és el resultat:

Cúmul obert M 37 Cúmul obert M 37. 05/11/2013- Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Celestron 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Canon EOS 400D -IR. 4 x 300 " = 20min. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.