Entre les proves que volia fer amb la Canon EOS 400D un cop modificada hi havia quina era l’exposició ideal, i més sabent que a la càmera li vaig treure el filtre IR jo! Per això vaig optar per fer diferents fotografies a M37, un cúmul obert a la constel·lació d’Àuriga. Vaig optar per deixar la càmera en ISO 800 i fer 4 fotos en exposicions de 60 segons, 150, 300 i 600 amb el mateix processat amb Pixinsight:
- Extracció automàtica de fons i resta de l’original
- Calibració automàtica de tons negres amb histograma
- MaskedStrechTransform amb 25 iteracions
- Calibració de color de mediana amb Statistics i RGB a 0.90.
- Saturació de color al 40%
Vist el resultat i analitzant la relació entre la senyal i el soroll crec que la millor opció és 300s. És la que ofereix més relació senyal/soroll, més la de 600, però no es nota molt la diferència tot i doblar l’exposició.
Ara falta triar la ISO, tot i que de moment seguiré amb 800. Un cop triada la millor combinació, i aplicant darks, flats i amb un processat més acurat, aquest és el resultat:
Cúmul obert M 37. 05/11/2013- Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Celestron 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Canon EOS 400D -IR. 4 x 300 " = 20min. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).
