Us heu fixat mai en el color de la lluna o del sol quan surten o es ponen? Sí, són de color vermell. Inclús sembla que canviïn una mica de forma. Doncs és cert! Almenys des del nostre punt de vista… Però qui és l’origen d’aquest efecte?
17/03/2014 - Far de Sant Sebastià, Palafrugell. Canon IS 18-200. Canon EOS 60D 200-400ASA. 15 exposicions des de 1/10 a 1/50s. Startrails, Adobe Photoshop CS6.
Aquesta imatge és el resultat de sumar 15 fotografies de la sortida de la lluna plena des del Far de Sant Sebastià, sobre Llafranc (Palafrugell). Cada foto està separada aproximadament un minut, i com que cada vegada brilla més, he hagut d’anar baixant la sensibilitat (de 640 a 200 ISO) i augmentant la velocitat (de 1/10 a 1/50). La suma la he fet amb Startrails.
La llum que ens arriba dels astres ha de travessar l’aire de la nostra atmosfera. Aquesta llum interactua amb l’aire, de tal forma que els tons de color cap el blaus es dispersen i els vermells ens arriben menys alterats. L’aire que es troba a prop del terra és més dens. Si la llum (del sol o la lluna, de qualsevol astre de fet) ha de creuar una capa gruixuda d’aquest aire dens li “costa” més. Resultat? Que la part blava de la llum es dispersa, el cel el veiem blau i la lluna (o el sol) els veiem vermells.
Aquesta densitat de l’aire també fa que la forma quedi alterada, mostrant-se més aixafada. Això si, quan agafa alçada tots els colors arriben en més bones condicions (aire menys dens) i recuperem el típic color blanc de la lluna o el groguenc del sol.
no images were found
