El 17 de març s’ha estrenat el segon capítol de l’esperat remake de Cosmos. Un nou capítol per a ja entrar en tema després de la introducció que va suposar el primer capítol i que va deixar un grapar de sensacions contraposades.
El títol d’aquesta segona entrega és “Evolució mol·lècula a mol·lècula“, en la versió original “Some of the Things That Molecules Do” (personalment m’agrada més). En aquest cas deGrasse Tyson ens convida a repassar el concepte de vida, partint de la història de la vida a la terra i de l’anàlisi de l’ADN. Comença al voltant d’una foguera, i d’una manera molt poètica explica com a través de la selecció artificial els llops es van convertir en gossos domèstics. S’ha de dir que és una escena copiada expressament de Cosmos original (Sagan al costat d’una foguera enmig del camp repassa les constel·lacions) amb un toc teatral de deGrasse, una mica flipat sobreactuant una mica pel meu gust. Aquesta evolució apareix com al capítol 1 amb dibuixos animats d’escenes prehistòriques, que pel meu gust li treu certa credibilitat.
El següent pas és el repàs històric de la vida a la terra. Em fa gràcia com intenten deixar l’espectador amb l’intriga. Comença parlant de les 5 grans extincions de la història del nostre planeta, des d’una mena de temple Museu de les extincions. Com una model passant per passadissos enunciant un perfum, deGrasse explica detalladament l’extinció del Pèrmic. I prou. I jo que pensava que ens les explicaria totes… Fins i tot parla d’una que no té no i que ja ens en parlarà més endavant (¿?)
Què necessita la vida? En un viatge amb la Nau de la imaginació deGrasse es desplaça fins Tità, la lluna més gran de Saturn. Allà hi tenim pluges, oceans, mars i rius, però de metà i età, hidrocarburs. L’aigua és present en forma de roca, a temperatures de centenes de graus sota zero. Hi podria haver vida aquí? S’especula que si, com Sagan va fer en un possible ecosistema de Júpiter, però en aquest cas només podem intuir una “ombra”. Ens deixa sense resposta.
Tot evoluciona. I sempre ha evolucionat. DeGrasse aprofita un procés tant enigmàtic com l’aparició dels ulls al llarg de l’evolució per explicar aquest fenomen. Pel meu gust aquesta escena si està ben aconseguida. Ho enllaça amb l’origen de les mutacions, arribant fins l’interior d’una cèl·lula, del seu nucli, fins a trobar l’ADN. Els símils amb la sèrie original són nombrosos i fidels, massa i tot. Si heu vist Cosmos original recordareu l’escena de Sagan explicant el parentesc que tenim els humans amb els arbres. Doncs si, la repeteix igual. El capítol acaba amb el resum de tota l’evolució de la vida a la terra fins els humans en 40 segons. Sí, una escena del Cosmos original per acabar l’episodi.
A mi personalment em va deixar fred aquest segon capítol. Va ser un “ja està?” acompanyat d’una idea de “estan copiant el primer massa deliberadament no?”
Avui de nou hi pensava: què li passa a aquest Cosmos? Perquè no enganxa? És aviat per dir-ho, però hi ha alguns factors que de moment em preocupen:
- Massa còpies al Cosmos original? Fins i tot copien frases exactes!
- Massa infantil? Realment les explicacions són planes, però cal tant?
- Massa efectes especials?
- I sobretot, i aquest em mosqueja bastant. Què ha passat amb l’excel·lent selecció musical del primer Cosmos?
Haurem d’esperar a la tercera entrega, la setmana vinent “When Knowledge Conquered Fear” (Quan el coneixement va vèncer la por).
