Com cada hivern, la constel·lació d’Orió regna les nits. A part de tenir una forma de les més reconeixibles del cel, és una constel·lació molt rica en objectes de cel profund, tant asequibles a telescopis de poc augment com de complexes i febles.

De tots aquests, els més famosos i vistosos són els que us adjunto en fotografies: la nebulosa d’Orió M42 i la nebulosa del cap de cavall B33, ambdues obtingudes a partir de captures fetes la setmana passada (si, la més freda de l’any).

Nebulosa del cap de cavall B33 - IC434 i nebulosa de la flama NGC 2024 13 i 17 /12/2009 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II. Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Nebulosa d'Orió M42 - M43 13 i 17 /12/2009 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II. Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

En aquesta zona encara em queden molts objectes per a fotografiar, com la nebulosa roseta (que ja he capturat anteriorment) i d’altres de nous per mi, com la nebulosa de la bruixa, m43, m78… en fi, que em queda molta feina.