Les clàssiques de l’hivern: M42 i el cap de cavall

Com cada hivern, la constel·lació d’Orió regna les nits. A part de tenir una forma de les més reconeixibles del cel, és una constel·lació molt rica en objectes de cel profund, tant asequibles a telescopis de poc augment com de complexes i febles.

De tots aquests, els més famosos i vistosos són els que us adjunto en fotografies: la nebulosa d’Orió M42 i la nebulosa del cap de cavall B33, ambdues obtingudes a partir de captures fetes la setmana passada (si, la més freda de l’any).

Nebulosa del cap de cavall B33 - IC434 i nebulosa de la flama NGC 2024 13 i 17 /12/2009 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II. Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Nebulosa d'Orió M42 - M43 13 i 17 /12/2009 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II. Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

En aquesta zona encara em queden molts objectes per a fotografiar, com la nebulosa roseta (que ja he capturat anteriorment) i d’altres de nous per mi, com la nebulosa de la bruixa, m43, m78… en fi, que em queda molta feina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.