Venus i la lluna per fi!

Després d’unes setmanes meteorològicament massa actives, amb pluges cada dos per tres, núvols, temporals… sembla que aquest cap de setmana es podria fer alguna cosa, i després de la VII Trobada d’agrupacions astronòmiques de Girona, no podia ser millor ocasió.

Aquest cap de setmana, tant la nit de dissabte com la de diumenge, es podia veure al cel del capvespre una nova conjunció entre venus i la lluna. El moment més proper va ser el diumenge a les 12:00 del matí, quan només es trobaven a 5′ (5 minuts d’arc, 6 vegades menys que el diàmetre de la lluna). Tot i que a simple vista no es veia, si amb prismàtics s’apuntava a la direcció oportuna es podia veure bastant bé, a uns 35º a l’est del sol. Si es veia dissabte, a més, es podia veure la ISS (estació espacial internacional) passant aprop de la conjunció sobre les 22:00h.

A la posta de sol del diumenge va ser el millor moment per a veure’l amb tota la magnitud. Per a fer aquesta foto, a més, vaig aprofitar per a acoblar la càmera a la muntura equatorial LXD75, que em permetia fer fotografies de 30 segons sense que la imatge es veiés moguda a 200mm de focal.

16/05/2010. Observatori Can Duran, Palamós. Canon IS 18-200 a 160 f/5.6. Canon EOS 400D a 100ISO. Muntura Meade LXD75. 1 x 10 s. Adobe Phosothop CS2.

Observatori Can Duran, Palamós – 16/05/2010
Canon EOS 400D a 100ISO. 10 s.
Canon IS 18-200 a 160 f/5.6.
Muntura Meade LXD75.

Versió per imprimir