Venus és juntament amb Mercuri un planeta interior, és a dir, està més a prop del sol que nosaltres. Això fa que els veiem en fases, com la lluna, tot i que mai els veiem en fase “plena”, perquè queden per darrera del sol quan això passa. Venus va estar en la millor posició per a veure’l el passat 27 de març, quan està al màxim de lluny del sol que es coneix com a màxima elongació.
Ara cada dia es veu més a prop del sol, es va acostant a nosaltres, pel que el veiem cada dia més gran, però la part il·luminada cada vegada és més reduïda. És a dir, el veiem més gran però més fosc. I aquest és l’objectiu d’aquesta imatge.
Hi ha 20 dies de separació entre ambdues fotos, suficient per a veure aquesta evolució. El telescopi usat és el mateix, el Celestron C14, i la càmera la Orion Starshoot Planetary Imager & Autoguider (SSPIAG), amb un promig de 1500 fotos processades amb Registax 5.1.
[singlepic id=628 w=450 h=300 float=center]
Versió per imprimir
Deixa un comentari