El sol, la nostra estrella, és una inmensa bola d’hidrogen que emet energia sense parar. Aquesta enorme bola no és res més que una central nuclear de fusió, en la qual converteix milers de tones d’hidrogen en heli cada segon. De fet, actualment al voltant d’un 75% del sol és hidrogen.

Això fa que molta de la radiació que emet sigui justament gràcies a l’hidrogen ionitzat, i quan un gas està en aquest estat emet radiació a unes longituda d’ona molt concretes. L’hidrogen, per exemple, emet a 656,3 nanòmetres, és l’anomenat hidrogen alpha (H-alpha); l’hidrogen beta es troba als 486nm…

Un fltre H-alpha deixa passar només aquesta radiació, permetent veure clarament detalls al sol que ens seiren invisibles, com l’estructura, les protuberàncies, fulguracions…

Aquest estiu vaig poder adquirir un filtre H-alpha LuntB600, amb prefiltre per a refractors de 90mm de diàmetre i sortida de 1,25″ (de fet, això fa que no pugui enfocar amb la Canon). Un cop adaptat, vaig fer una sèrie d’imatges que no he processat fins avui. Justament, a la premsa especialitzada van aparèixer imatges similars, degut a que hi apareix una de les fulguracions més importants dels últims mesos.

Aquí us deixo la mostra, la primera imatge amb el H-alpha. És un muntatge entre dues imatges, en una es veu la superfície del sol, i en l’altra la protuberància. A més, he afegit la mida a escala de la terra. No digueu que no impressiona!!

El sol en H-alpha 05/08/2010 - Observatori Can Duran, Palamós. Baader Scopos clone APO 90 f/6.6. Filtre H-alpha Lunt B500. Orion Starshoot Planetary & Autoguider (SSPIAG). 400 imatges per la protuberància i 400 més per la superfície. PHD Planetary (captura), Registax 5 (apilat i capes), Photoshop CS4 (processat)

Sobretot, no confondre els filtres H-alpha solars amb els nocturns, ja que tenen utilitats completament diferents i el seu intercanvi pot resultar fins i tot perillós.