Mentre fotografiava el cometa C/2014 Q2 Lovejoy el passat divendres dia 9 de gener, se’m va ocórrer una bona manera de provar la càmera QHY8L a fons, ja que des de que la tinc crec no haver fotografiat res que ja tenia anteriorment. Així que vaig decidir fotografiar la nebulosa Roseta, NGC 2244. De fet aquest número NGC és del cúmul obert que hi ha a centre, i de fet totes aquestes estrelles del centre han nascut a la nebulosa que les rodeja. En total, aquesta zona rep tots els noms següents: NGC 2237, NGC 2238, NGC 2239, NGC 2249, Sh2-275, Caldwell 49 (tela eh..)

Tornem a la feina, la nebulosa. Com que és la primera que fotografio amb la QHY8L no tenia ni idea de la seva sensibilitat, pel que vaig optar per a fer una primera foto de 5 minuts. A primer cop d’ull no es veia molt, però vaig tirar de fe i vaig capturar 16 fotos de 5 minuts, acumulant 80 minuts. El resultat, encantat!

Nebulosa Roseta NGC 2237, NGC 2238, NGC 2239, NGC 2249, Sh2-275, Caldwell 49 09/01/2015 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II. QHY8L. 16 x 300 " = 80 minuts. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

09/01/2015 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
QHY8L. 16 x 300 ” = 80 minuts.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

La nebulosa Roseta és una enorme regió d’hidrogen situada a la constel·lació de Monoceros, l’Unicorni. Es troba a una distància d’uns 5.200 anys llum de la Terra i mesura uns 130 anys llum de diàmetre.La radiació de les estrelles joves exciten els àtoms de la nebulosa, fent que emetin radiació que fa brillar a la nebulosa. La massa de la nebulosa s’estima en unes 10.000 masses solars.