De la sessió d’astrofotografia del passat 22 de gener, encara em quedava un parell de fotos per a processar. Una d’elles era el cúmul M41, però un problema en l’enfoc (que he vist ara…) no m’ha permès treure’n gaire res de bo…

L’altre és NGC 2359, coneguda com El Casc de Thor per la seva forma. La veritat és que la vaig trobar de casualitat, mentre em movia per Canis Major i al voltant de Sirius, ja que s’hi troba a uns 8 graus.

Casc de Thor NGC 2359 i NGC2374 22/01/2015 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II. QHY8L. 23 x 300 " = 115 minuts. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).
22/01/2015 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
QHY8L. 23 x 300 ” = 115 minuts.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

 

Si us fixeu, a l’esquerra de la imatge hi ha un grapat d’estrelles més brillants i aglutinades que la resta. Es tracta del cúmul obert NGC 2374, amb una magnitud de 8. M’encanta trobar aquestes sorpreses!