He fotografiat plutó!

Així és! L’ex-planeta Plutó, ara relegat a planeta nan (bé ara no, des del 2006 que va passar a ser 134340 Pluto) és un objecte que està de moda, i li tenia ganes. Ha estat recentment visitat per la sona New Horizons, que ha aconseguit donar-nos molta informació sobre la seva superfície entre d’altres, la premsa se n’ha fet ressò i no podia faltar intentar-ho.

  • Plutó és petit, molt petit. Té unes dimensions inferiors a la nostra lluna. Perquè us en feu a la idea, la lluna (3.400 km de diàmetre) té un diàmetre d’una quarta part la terra (12.700 km), i plutó fa 1.186 km.
  • Plutó està lluny, molt lluny. La seva òrbita és molt el·líptica, a vegades està més a prop que Neptú, a vegades més lluny. Es mou entre 30-50 UA (unitats astronòmiques), és a dir, entre 30-50 vegades més lluny del sol que nosaltres.

plutoUbicació de Plutó, a Sagitari

Això fa que sigui realment moooolt difícil de veure. Brilla a magnitud 14. I això quan és? Doncs una comparativa:

  • sol magnitud -27
  • lluna plena -12
  • venus -4
  • Sírius (l’estrella més brillant) -1.4
  • Estrella polar +2
  • Galàxia d’Andròmeda +3.4
  • Estrella més feble a simple vista +6
  • Neptú +8
  • Plutó +14 O_O

Plutó a més es troba baix al cel, a la constel·lació de Sagitari, on hi ha moooltes estrelles. Tant baix al cel que a mi em quedava darrera un arbre… Bé, vaig haver de podar una mica 😉

El resultat després de 15 imatges de 5 minuts d’exposició:

Plutó gran camp 01/08/2015 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Càmera QHY8L. 15 x 300 " = 75 min. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

No el veieu? No, no és el punt brillant taronja de sota; tampoc és el blau de dalt. Aquestes dues estrelles brillen a magnitud +3.5 i +5.0 respectivament. Penseu que la imatge ocupa el camp visual aparent de 3 llunes plenes en vertical. Cal fer una mica de zoom i gràcies a la tecnologia informàtica i al programa The Sky 6, sabem que plutó és aquest:

Plutó detallat 01/08/2015 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Càmera QHY8L. 15 x 300 " = 75 min. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Algú podria dir WTF??? Doncs sí, Plutó és realment molt molt difícil de veure, fins i tot amb telescopis de gamma alta. Us imagineu com devia ser descobrir-lo com va fer Clyde W. Tombaugh el 18 de febrer de 1930? Jo tampoc…

Per acabar, algunes referències:

5 thoughts on “He fotografiat plutó!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.