Dins la categoria d’anomenats objectes de cel profund, els cúmuls és potser l’objecte visualment més atractiu i assequible. veure estrelles és més fàcil que que nebuloses o galàxies (molt més febles). Els cúmuls permeten veure milers d’estrelles, puntuals, focus de llum apilonats, i en ocasions, també ens permeten veure colors, apreciar les diferents tonalitats de color de les estrelles (impossible en els altres objectes difusos).
Entre els cúmuls, n’hi ha un que a mi m’agrada especialment. Es tracta del doble cúmul de Perseu, justament entre aquesta constel·lació i Cassiopeia. Són dos cúmuls ja visibles de forma espectacular amb prismàtics. Aquests dos cúmuls, anomenats NGC 869 i NGC 884 estan situats a uns 6.800 i 7.600 anys llum de distància respectivament, i actualment s’estan acostant a una velocitat de 22km/s. Tranquils, en cas que anesin en línia recta tardarien més de 95 milions d’anys en arribar!
19/10/2010 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot Autoguider. Orion Starshoot Pro. 24 x 300 " = 2 h. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).
19/10/2010 – Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11.
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot Autoguider.
Orion Starshoot Pro. 24 x 300 ” = 2 h.
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).
