Proves i més proves, això és el que toca els primers dies d’observació després de muntar tot l’observatori de nou. En aquest cas ha estat la nebulosa del cranc M1, a la constel·lació del toro (tauro). De fet era una prova doble, per una banda volia comprovar la qualitat a la hora d’apuntar de la EQ6, que va ser molt bona, i d’altra banda la resposta de la Canon EOS 400D sense filtre IR davant aquest tipus d’objecte. I el resultat em deixa la mar de content!

Nebulosa del cranc M1 Nebulosa del cranc M1. 06/11/2013 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Canon EOS 400D -IR. 23 x 300 " = 115min. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Un total 23 fotos de 5 minits, completant gairebé  dues hores d’exposició, calibrada amb darksflats, promitjada amb DeepSkyStacker i processada amb Pixinsight STD 1.0.

Tenint en compte que la imatge original té 10 Mega píxels, volia veure que es pot apreciar amb un retall 1:1, i encara és millor!

Nebulosa del cranc M1 - retall a 1:1 Nebulosa del cranc M1. 06/11/2013 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Canon EOS 400D -IR. 23 x 300 " = 115min. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

És increïble el detall que es pot obtenir, i estic segur que encara es pot millorar! Penseu que el telescopi utilitzat, un Takahashi FSQ només té 530mm de distància focal, i que la nebulosa del cranc té una mida aparent de 6×4 minuts d’arc! No està gens malament 🙂