Quan venen dies de núvols és el moment ideal per a treballar amb les fotos que s’han anat acumulant aquestes setmanes. La setmana passada vam tenir 4 dies seguits de cel transparent i condicions ideals per a la observació i la fotografia dels astres, i va donar temps a capturar cúmuls, galàxies, la lluna i planetes! Per començar justament la primera de les fotos ja processades i que em permet anat avançant en la Marató Messier: el cúmul M 12.

Messier 12 o NGC 6218 és un cúmul globular de la constel·lació de la serp (Serpens). Va Ser descobert per Charles Messier el 1764. Es troba a una distància de 16.000 anys llum i té un diàmetre d’uns 75 anys llum. La seva magnitud genèrica es troba al voltant de la magnitud 8, fent-lo assequible amb prismàtics, tot i que es recomana un cel molt fosc i millor un telescopi de pocs augments.

No és el típic cúmul conegut, però m’ha sorprès per l’enorme quantitat d’estrelles grogues destacables al seu interior i pel camp relativament pobre e el que es troba. Aquesta imatge és el conjunt de 30 imatges de 5 minuts acumulant 150 minuts d’exposició, promitjat amb DeepSkyStacker amb darks, flats i bias i processat amb Pixinsight 1.0 STD.

Cúmul M12 Cúmul globular M12. 05/03/2014- Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Celestron 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Càmera QHY8L. 30 x 300 " = 2:30h. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

Telescopi Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura EQ6 Pro.
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Celestron 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono.
Càmera QHY8L.
30 x 300 ” = 2:30h