Aquest nou curs (i ja en fa 6!) els alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Vedruna de Palamós tenen l’oportunitat de cursar l’assignatura optativa d’Astronomia pràctica. En aquesta matèria es pretén introduir aquesta ciència als alumnes en tots els seus punts de vista: material, mitologia, història, fotografia i observació entre d’altres.

Com no podia ser d’altra forma, una matèria com l’astronomia no es pot entendre sense observació, i per això hem organitzat diverses sortides durant el curs, tant diürnes com nocturnes. Justament aquesta setmana hem començat les nocturnes, el dimarts 14 i el dimecres 15 d’octubre a un indret proper i realment molt bo en quant a la qualitat del cel: la platja del Castell, al mateix terme municipal de Palamós. Aquesta platja, un dels últims indrets verges de la Costa Brava és un paratge ideal per a l’observació nocturna, ja que té el mar per l’est i les gavarres per l’oest, oferint un cel realment molt fosc per estar només a 10 minuts del nucli urbà.

Observació Vedruna a Castell (Palamós) 14/10/2014 - Aparcament Platja de Castell, Palamós.
Una instantània de l’observació del dimarts; molt feblement a la part superior esquerre es veu un estel fugaç

Dividits en dos grups de 12 i 13 alumnes (i algun pare que es va apuntar a aguantar la humitat) vam fer dues sessions d’una hora i mitja aproximadament, tot i que la previsió almenys el primer dia era dubtosa. Dues nits amb un cel realment bo va fer que els alumnes poguessin reconèixer per primer cop algunes constel·lacions com la Óssa Major i Cassiopeia, que els van permetre trobar l’estrella polar i la Óssa menor; identificar el triangle d’estiu, amb estrelles realment brillants com Vega, de la constel·lació de la Lira, Deneb, del Cigne i Altair, de l’Àguila; constel·lacions típiques de tardor com Andròmeda i Pegàs, el cavall alat. Alguns fins i tot van poder apreciar dèbilment la galàxia d’Andròmeda, visible a simple vista si se sap on mirar, l’objecte celest més llunyà visible a simple vista (a uns 2,2 milions d’anys llum!).

En el cas del primer grup, el de dimarts, a més a mes vam poder identificar el planeta mart, i van descobrir perquè se li diu planeta vermell. I a més l’Estació Espacial Internacional (la ISS en anglès) va fer acte de presència un parell de minuts creuant la Óssa Major.

I entre mig dels molts avions, també vam tenir estels fugaços, un el dimecres, però una dotzena el dimarts (de fet gairebé sempre que miràvem el nord-est en queia alguna, suposem que són algunes ε-gemínides o alguna oriònida).

Les observacions van acabar amb una breu classe de geografia celest, posant en pràctica la identificació de coordenades tant terrestres com celestes.

Dues classes realment profitoses, que va fer que tant pares com alumnes demanessin ja la propera. Abans de nadal segur que almenys una de més hi haurà!

20141014_vedruna_2 Una fotografia de la observació del dimarts, en direcció nord-est. S’aprecia la galàxia d’Andròmeda. Trobeu alguna constel·lació? O com es diu la franja blanquinosa que creua la imatge en vertical?