La nebulosa trífida M20 i M21
Com ja us he comentat en entrades anteriors, i com és evident, a l’estiu gaudir del cel nocturn és especialment agradable, i si a sobre afegim que hi ha un munt d’objectes celestes interessants, encara més!
Tota la zona de sagitari i escorpí, que coincideix amb el centre de la via làctea està plena de cúmuls i nebuloses. L’únic inconvenient és que des de les nostres latituds sempre ens queda bastant baix a l’horitzó, i qualsevol obstacle com arbres o edificis ens faran la punyeta fàcilment. Això m’ho vaig trobar també en fotografiar plutó, però una poda d’emergència va fer el fet 😀 .
Gràcies a la neteja, vaig poder acumular algunes imatges de la zona que us esmentava, i avui us porto el primer resultat. Es tracta d’una nebulosa molt coneguda, la trífida, també coneguda com M20. Sota d’ella, el cúmul M21 també entra dins el camp visual.
Aquesta nebulosa ja la vaig fotografiar el 2009 (Noves imatges: la trífida, el vel i la conjunció júpiter-neptú) però he volgut tornar-hi per a millorar la foto, i crec que ho he aconseguit!!
04/08/2015 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II. QHY8L. 13 x 300 " = 65 minuts. Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).
El resultat és la mitjana de 13 captures de 300 segons amb l’equip habitual: Takahashi FSQ 106 + QHY8L, amb el filtre IDAS LPS; apilada amb DeepSkyStacker i processada amb Pixinsight STD.
Què us sembla?
