Els darrers dies ha protagonitzat una part de la premsa la notícia que un satèl·lit de la mida d’un autobús cauria en un lloc i en un moment desconegut a l’atmosfera de la terra.  Tot i que la NASA i altres medis s’han afanyat a fer declaracions tranquilitzadores, sempre hi ha nervis per almenys saber a on es podrà veure i si arribarà alguna peça a terra.

El satèl·lit UARS (Upper Atmosphere Research Satellite) va ser enlairat el 12 de setembre de 1991 per a estudiar la capa d’ozó a 580 km d’alçada. Va ser desactivat el 15 de desembre de 2005 i va disminuir la seva òrbita per tal que s’anés frenant amb la fricció amb l’aire de l’atmosfera. Quan un satèl·lit està per sobre dels 800-1000km d’alçada, l’aire no és capaç de causar cap efecte sobre la nau, però per sota cal anar fent correccions, ja que en perdre velocitat també va perdent alçada.

Evolució de l'órbita del UARS (NASA).

Evolució de l'órbita del UARS (NASA).

El UARS era un satèl·lit relativamet gran, pesava 5668 kg i degut a la seva òrbita podia caure a qualsevol lloc del planeta, però gràcies a la seva forma i composició, finalment el passat 23 de setembre, entre les 05:23 i les 07:0 hora d’aquí va fer la seva entrada a l’atmosfera.  Es creu que hi ha parts (fins a 26) que van sobreviure a les enormes temperatures i es van precipitar a la superfície amb una velocitat terminal de 150-400 km/h. La pregunta és “i on va caure?” Doncs no se sap, en el gràfic següent està representat amb línia verda els possibles llocs, i el cercle indica el més provable. De totes maneres no es podrà saber fins que hi hagi algun testimoni visual o fotogràfic, i de moment no n’hi a cap.

Òrbita final del UARS i possible lloc de la reentrada (cercle verd) (NASA)

Òrbita final del UARS i possible lloc de la reentrada (cercle verd) (NASA)

S’han sentit moltes veus criticant a la NASA el fet que hi hagi hagut tanta incertesa tant en la hora com en el lloc de l’entrada i possible impacte del UARS. La veritat és que era molt difícil, ja que per una banda estava en una òrbita tant baixa que no era possible la detecció per radar, i d’altra banda la determinació exacta de la òrbita depen dels militars, no de la NASA (en concret del Joint Functional Component Command for Space (USSTRATCOM), del Departament de Defensa dels Estats Units).

Teniu més informació al blog Eureka i a la web de la NASA.