Les nebuloses planetàries poden tenim moltes formes, però la més reconeguda és sens dubte la de M57, coneguda com la nebulosa de l’anell o del “dònut”.

Una nebulosa planetària és les restes d’una estrella que ha arribat al final de la seva vida i ha alliberat les capes exteriors, i ho pot fer de moltes formes diferents en funció de la massa de l’estrella i els possibles planetes o altres estrelles que hi hagi pel voltant. A més també depèn del punt de vista a què ens quedi, si la veiem de la part superior semblarà un anell, i si la veiem de costat com un “8” (com la nebulosa Dumbell M27)

La nebulosa de la lira, de l’anell o el “dònut” està a la constel·lació de la Lira, just al mig de les estrelles beta i gamma, les dues més llunyanes de l’estrella Vega del romboide que forma la constel·lació.

El telescopi usat no augmenta molt la imatge, però si dóna un camp molt gran, ideal per a zones molt estrellades. El que personalment m’agrada d’aquesta foto és que ressalta molt la petita però brillant nebulosa al mig del cel.

Nebulosa de l'anell M 57 a Lira. Nebulosa de l'anell M 57 a Lira. 23/05/2012- Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Orion Starshoot Pro. 12 x 300 " = 60min. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).

I un retall al 100% per a contemplar-la una mica més. No vaig allargar l’exposició més d’una hora, i li falta una mica de contrast. Anirem millorant

Nebulosa de l'anell M 57 a Lira (retall). Nebulosa de l'anell M 57 a Lira (retall). 23/05/2012- Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Orion Starshoot Pro. 12 x 300 " = 60min. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).