Com es nota que comença a fer més bon temps! El fred de l’hivern acusa més la mandra d’anar a l’observatori (i ja no dic d’anar a muntar trastos), el fet de no tenir-lo ben bé a casa també hi fa… però comença a venir bon temps! A més el dia 17 ha coincidit bon cel, divendres, sense lluna les primeres hores i sense compromisos dissabte matí! Haurem d’aprofitar!

La principal intenció era capturar el cometa 45P que la setmana passada va passar pel periheli, i ja havia programat fer fotos entre les 23:00 i mitjanit.  Sembla a més que tot a l’observatori funciona, ja és estrany!

Per a escalfar motors començo amb un objectiu fàcil i proper al cometa, el cúmul M44, el pessebre, situat a la constel·lació del cranc (Cancer). Autoguiant correctament, poso a fer captures de 150 segons i a sopar!

I després de sopar comencen els problemes… (aquell durum estava maleït?). 

L’ordinador va entrar en hivernació mentre controlava la càmera i el telescopi, i no va haver manera de recuperar-ho! Va fer 12 fotos abans de penjar-se, deprés  fallava un o l’altre 🙁 I per postres no va haver manera de trobar el cometa!!! Tres programes diferents donaven ubicacions diferents… i en cap de les tres el veia!

Així que cap a dormir! Avui he processat les poques imatges que tenia, en total com us deia 12 de 150 segons (30 minuts), amb 50 flats i 20 darks nous (vaig netejar la òptica) i aquest és el resultat:

Cúmul M44 a Cranc 17/02/2017 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II. Càmera QHY8L. 20 x 300 " = 100min. Maxim DL 5 Pro (guiat i captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD i Photoshop CS6 (processat).

 

Aquesta vegada he gravat part del processat, després de l’apilat (fet amb DSS). Teniu el pas a pas aquí: 

https://www.youtube.com/watch?v=hxBCm2c74-0

Finalment, i mentre feia el processat amb Pixisight, en un dels zoom ve trobat una petita galàxia espiral vista lateralment. Tant petita que he hagut de buscar informaicó en software professional com el TheSky6, i resulta que és PGC24400, de magnitud 15,2 i de 1.3×0.3′ només. I pensar que en una galàxia hi ha 100.000 milions d’estrelles…

Imatge guardada amb els ajustaments integrats.